Arqueozoologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Paleozoologia.

L'arqueozoologia és l'estudi de les característiques dels animals que hi havia a èpoques passades i de l'ús que en feien els humans, fet a partir dels ossos trobats durant les excavacions arqueològiques dels jaciments.

S'han fet treballs d'aquestes característiques en relació amb el mas "B" de Vilosiu, amb jaciments de Balaguer, etc.[1]

Introducció[modifica | modifica el codi]

L'arqueozoologia, també anomenada paleoetnozoologia, osteoarqueologia, o zooarqueologia, és una de les ciències auxiliars de l'arqueologia utilitzada durant els últims vint/tenta anys que es dedica a l'estudi de les restes faunístiques dels jaciments arqueològics que ens aporta informació fonamentalment econòmica i sociocultural del passat i permet la reconstrucció paleoambiental, paleoclimàtica, paleoecològica i cronològica. És una disciplina especialment aplicada a l'estudi de la prehistòria i el seu àmbit d'estudi implica l'ús de disciplines tals com la paleontologia, que estudia l'evolució de les espècies animals, la paleoetnología, dedicada a l'estudi de la intervenció humana al medi ambient, i la tafonomia, que procura per la disperssió i conservació de les restes.

Metodologia d'estudi[modifica | modifica el codi]

Per realitzar un estudi exhaustiu és necessària la recerca de totes les restes animals (microfauna i macrofauna) entre les quals freqüentaran més les restes de banya i closques, les dentals i sobretot les òssies per la seva capacitat de conservació. A continuació caldrà procedir a l'estudi directa dins el nivell estratigràfic tenint en compte les possibles alteracions post deposicionals (antròpiques i/o naturals) i s'haurà d'iniciar un primer registre en una fitxa deixant constància de: nom del jaciment, localització estratigráfica, cronología, nombre de fragments, estat de conservació, nom de la resta, part del cos, banda, espècia, edat, mesures i observacions. Seguidament caldrà extreure la resta, sotmetre-la a sistemes de neteja procurant per la seva fragilitat i realitzar un estudi analític i identificatiu de les restes a dos nivells: la determinació anatómica, que localitzarà la resta en el conjunt de l'esquelet nodrint-se de l'anatomia comparada, i la determinació <<específica>>, que intentarà recollir texonòmicament dades respecte al gènere, l'espècie, la subespècie etc. Amb els resultats obtinguts s'hauran d'enregistrar les dades següents: Descripció sistemàtica de la peça, parts de l'esquelet vigents i no vigents i presència i tipus de manipulació antròpica.

Resultats[modifica | modifica el codi]

Malgrat l'existència de múltiples factors alteradors o relativitzadors dels resultats, en la cloenda de l'estudi ha de constar un còmput que implica el càlcul del nombre de restes (NR) i del nombre mínim d'individus (NMI), la determinació de les espècies al·lòctones, les variants morfològiques i la seqüència arqueofaunística local. Amb les dades resultants podrem abstreure conclusions fonamentades referents a la domesticació dels animals, les dietes o preferències culinàries, l'àrea de caça i l'estació de l'any en la qual es realitzava, els canvis ecològics, i en definitiva, les relacions entre l'animal i l'ésser humà. Caldrà tenir en compte però que la baixa representació d'espècies no equival a una escassa existència de la mateixa així com la conservació diferencial de les restes. La arqueozoologia com a mètode de datació Amb l'anàlisi del nivell de nitrogen, fluor i urani de les restes òssies animals podem aconseguir desxifrar la data aproximada de defunció de l'animal i per tant adquirir una cronologia relativa, però mai podrem utilitzar les dades com a mètode de cronologia absoluta degut a la inferència d'elements naturals que poden modificar el contingut d'elements de les restes.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arqueozoologia
  • RODÁ, Isabel. Ciencias, metodologias y tecnicas aplicadas a la arqueología. Bcn: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1992.
  • RIPOLL LÓPEZ, Gisela. Arqueologia hoy. Madrid: Universidad nacional de educación a distancia, 1993.
  • C. RENFREW. Arqueology. Theory, methods and practice. London: Thames and Hudson,1991.
  • B,SHIFFER, Michael, Advannces in archaeological method and theory, volume 2. London: Academic press inc. 1979.
  • CHAIX, Louis. Manual de arqueozoología.Bcn, Ariel, 2005.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 35.