Arquitectura mudèjar d'Aragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'arquitectura mudèjar aragonesa és un corrent estètic dins l'art mudèjar que té el seu centre en Aragó (Espanya).

El 1986 el conjunt mudèjar de Terol, que inclou la Catedral de Santa Maria i les esglésies de San Pere, Sant Martí i del Salvador, fou declarat Patrimoni de la Humanitat. La declaració fou ampliada el 2001 per incloure altres monuments mudèjars aragonesos: la Colegiata de Santa Maria a Calatayud, l'Església de Santa Tecla a Cervera de la Cañada, l'Església de Santa María a Tobed i el Palau de la Aljaferia i La Seo a Saragossa.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquitectura mudèjar d'Aragó

Coord.: 40° 20′ 38″ N, 1° 06′ 26″ O / 40.34389,-1.10722