Arquitectura naval
L'Arquitectura naval és l'art de projectar i construir vaixells.
L'arquitectura naval es divideix en construcció naval i teoria del vaixell. La primera estudia i projecta la construcció d'un vaixell en tot allò que fa referència a formes, estructura, materials, etc. La teoria del vaixell l'estudia com a vas flotant, tenint en compte la seva estabilitat, flotabilitat i les forces a les quals es trobarà sotmès en navegar. Els primers llibres sobre arquitectura naval foren publicats a mitjan s XVIII i llur àmplia difusió possibilità els primers estudis i fou la base del ràpid desenvolupament de projectes de vaixells al segle XIX. Cal destacar la importància dels tractats Scientia Navalis (1749) de Leonhard Euler i Traité du Navire (1746) de Pierre Bouger. Fredric Henric Chapman en propugnà i vulgaritzà l'aplicació, tant amb els vaixells que construí com amb les seves obres Architectura Navals Mercatoria (1768) i Tractat om Skeppsbyggeriet ('Tractat de Construcció Naval', 1775). Aquest art s'amplià amb l'aparició de les màquines de vapor.
Al segle XIX hom progressà notablement en les mesures de seguretat i en el que fa referència al confort. Les diferents formes de propulsió incrementen cada vegada més l'extensió i l'amplitud de l'arquitectura naval.
Vegeu també [modifica]
- Batiscaf.
- Submarí.
- Principi d'Arquimedes.
- Aparell (nàutica).
- Embarcació.
- Vaixell.
- Fredrik Henrik af Chapman
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquitectura naval  |
