Arsamosata

De Viquipèdia

Arsamosata (armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) fou una ciutat d'Armènia a la vora del Eufrates.

Fou cap d'un districte militar després del 395. Possessió persa fins el 591, any en què fou tornada al Imperi Romà i, amb la seva comarca, l'Anzitene i l'Astiatene, es va crear una nova província anomenada Armènia Quarta.

Va caure en poder dels musulmans i fou assetjada pels Bizantins el 837. Vers el 960 tornava a ser bizantina.

Ritter la identifica amb Kharput i D'Anville considera que fou abans Tigranocerta.

v • d • e Regne d'Armènia Sofene Llinatge: Orontides Capital: Samòsata, després Arsamosata Dinastia: Sames (vers el 260 aC) • Arsames I (vers el 243 aC) • Arsames II (vers el 230 aC) • Xerxes (vers el 220 aC) • Abdisar (vers el 210 aC) • Zariadris (vers el 190 aC) • Mitrobarzanes (vers el 150 aC) • Artanes (vers el 110 aC)