Arslantepe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Arslantepe és una petita ciutat de Turquia a la província de Malatya, construïda sobre la ciutat hittita de Melid a la vora del riu Thoma, nom antic d'un afluent de l'Eufrates superior, que neix a les muntanyes del Taure. Fou excavada a partir del 1932 i l'excavació encara continua 80 anys després, i ha posat a la llum objectes diversos.

Història[modifica | modifica el codi]

Segell cilindre trobat a Arslantepe

El lloc ha estat habitat des del desenvolupament d'agricultura a l'anomenat creixent fèrtil. A l'edat del bronze, el lloc es va convertir en un centre administratiu d'una gran regió del Regne d'Isuwa. La ciutat fou fortificada, probablement a causa de l'amenaça hittita des de l'oest. Els hittites conqueriren la ciutat al segle XIV aC. A la meitat d'aquest segle, Melid fou la base del rei hittita Suppiluliuma en la seva campanya de saqueig de Washukanni, la capital de Mitanni.

Després de la fi de l'Imperi hittita, des del segle XII aC al VII aC, la ciutat es va convertir en el centre d'un estat Luvita neohittita independent, anomenat Kammanu. S'hi va construir un palau i s'hi van aixecar escultures de pedra monumentals de lleons i dels governants.

La topada amb el rei assiri Teglatfalassar I (1115-1077 aC) va tenir com a resultat que el Regne de Melid va haver de pagar tribut a Assíria. Més tard, Melid va continuar prosperant. Després del 800 aC, es va enfrontar al Regne d'Urartu i des d'aleshores el regne fou conegut com a Melitealkhé, Melitene o Malatya i va haver de pagar tribut, segurament, en el govern del rei Sarduri II.

La primera expedició, la va fer el rei Menua I d'Urartu després del 800 aC, incursions que van repetir els dos reis que el van succeir. Segurament, fou Sarduri I qui el va sotmetre definitivament. El rei d'Assíria Teglatfalasar III (741 aC-724 aC) va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s'havien sotmès a Urartu. Va atacar Arpad, al nord d'Alep. Sarduri hi va acudir amb forces pròpies i dels seus aliats de Kummukh, Melitalqi o Melitealkhé (Malatya) i Gurgum, però fou derrotat per Teglatfalasar III a Rumqala, a la vora de l'Eufrates i va perdre territoris, però va conservar el regne fins que el rei assiri Sargon II (722-705 aC) va ocupar la ciutat el 712 o 711 aC.

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

Arslantepe fou excavada primerament per l'arqueòleg francès Louis Delaporte des de 1932. Del 1946 al 1951, Claude F. A. Schaeffer hi va fer alguns sondatges. Les primeres excavacions italianes al lloc d'Arslantepe començaren el 1961, sota la direcció dels professors Piero Meriggi i Salvatore M. Puglisi. L'elecció del lloc era, inicialment, a causa del seu desig d'investigar les fases neohittites d'ocupació, el període en què Malatya era la capital d'un dels més importants regnes nascuts després de la destrucció de l'Imperi hittita a les seves fronteres més orientals. Les restes majestuoses d'aquest període a Arslantepe es coneixien des dels anys 30, quan foren descobertes per una expedició francesa. L'hittitòleg Meriggi només va participar en les primeres campanyes i, posteriorment, la direcció va passar a Puglisi, un paleoetnòleg, que expandí l'excavació i regularment dirigia investigacions anuals sota permís regular del govern turc. Alba Palmieri va agafar la direcció de l'excavació durant els anys 1970. Avui, la investigació arqueològica és portada per Marcella Frangipane.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Historical Dictionary of the Hittites, pp 185-186

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Burney, Charles Allen. Historical Dictionary of the Hittites. Scarecrow Press, 2004. ISBN 0810849364. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arslantepe Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 38° 22′ 55″ N, 38° 21′ 40″ E / 38.38194°N,38.36111°E / 38.38194; 38.36111