Art & Language

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Art & Language
Origen Anglaterra Anglaterra
Membres Terry Atkinson, Michael Baldwin, David Bainbridge i Harold Hurrell
Estat Dissolt

El grup Art & Language ha tingut un paper central en l'emergència de l'art conceptual tant des del punt de vista teòric com de la pràctica artística. Fundat a Coventry (Anglaterra) el 1968 per Terry Atkinson, Michael Baldwin, David Bainbridge i Harold Hurrell, Art & Language recollia el treball conjunt que aquests artistes portaven a terme des del 1965. Un any després van editar el primer número de la revista Art-Language (1969-1985), una publicació que reflexionava sobre els problemes teòrics de l'art conceptual. Aquesta revista (juntament amb Analytical Art, 1971-1972; The Fox, 1965-1976, i Art-Language New Series, 1994-1999) es va convertir en el focus de les seves propostes discursives. Entre el 1969 i el 1970 es van incorporar al grup Mel Ramsden, Ian Burn, Joseph Kosuth i Charles Harrison, i en els anys posteriors el col·lectiu va arribar a aglutinar més de trenta artistes.

Des del 1977, els artistes Michael Baldwin i Mel Ramsden, juntament amb l'historiador i crític d'art Charles Harrison (que va morir el 2009), han estat els principals integrants d'Art & Language.[1]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Art & Language va fundar la seva pràctica entorn d’una comunitat d’idees. La revista Art-Language va publicar el seu primer número el 1969 i va esdevenir la plataforma d’una de les produccions teòriques més intenses de la segona meitat del segle XX. Basant-se en el llenguatge, el discurs i la conversa, Art & Language sotmet a crítica el sistema de l’art modern i les seves premisses, desafia el vocabulari existent en la història de l’art i rebutja afiliar-se a qualsevol identitat artística definida. A través d’aquesta pràctica, la conversa –que sovint és considerada un comentari del treball- passa a ser el lloc de treball en si; amb d’altres paraules, passa de ser un vehicle del significat de l’obra a ocupar el lloc que hauria de tenir l’objecte artístic.

Col·lecció Philippe Méaille[modifica | modifica el codi]

Dipositada al MACBA des de 2010, compta amb més de 500 obres que permeten traçar un recorregut per una de les experiències artístiques més complexes i bel·ligerants de la segona meitat del segle XX. La producció del col·lectiu Art & Language desafia el vocabulari propi de la història de l’art. La seva pràctica creativa va adoptar la conversa com a lloc de treball, qüestionant què hauria de ser identificat com a objecte artístic.

El 2010 el col·leccionista francès Philippe Méaille va dipositar al MACBA la seva col·lecció privada de treballs d’Art & Language: més de 500 obres de tipologia molt diversa –pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions, documents, escrits, mecanoscrits, anotacions, microfilms, maquetes i publicacions– que obliguen a reconsiderar el paper de l’escriptura en la pràctica de l’art.

La Col·lecció Philippe Méaille d’obres d’Art & Language és la segona col·lecció privada francesa més important en un museu europeu. Aquesta col·lecció permet fer una descripció minuciosa de la xarxa intel·lectual que van bastir els artistes que formaven part del grup, com Terry Atkinson, David Bainbridge, Michael Baldwin, Ian Burn, Joseph Kosuth, Philip Pilkington, Mel Ramsden, Dave Rushton i l’historiador de l’art Charles Harrison. A principis de la dècada de 1970, Art & Language comptava també amb una àmplia nòmina d’artistes amb base a Nova York, entre els quals destaquen Michael Corris, Andrew Menard, Kathryn Bigelow i Preston Heller.


Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]