Art òptic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'art òptic és un moviment pictòric que va néixer als Estats Units el 1958, és conegut majoritàriament com a Op Art; abreviació de Optical Art en anglès. S'usà per primer cop al 1964 a la revista Time.[1] A la meitat del segle XX, artistes com Victor Vasarely, Josef Albers i MC Escher van experimentar amb Optical Art. En la dècada de 1960, el terme "Op Art" va ser encunyat per descriure el treball d'un creixent grup de pintors abstractes. Aquest moviment va ser liderat per Vasarely i Bridget Riley, i va incloure artistes com Richard Anuszkiewicz, François Morellet i Jesús Soto. L'Art Òptic és un corrent artístic abstracte, basada en la composició pictòrica de fenòmens purament òptics, sensacions de moviment en una superfície bidimensional, enganyen a l'ull humà mitjançant il·lusions òptiques. S'utilitzen estructures de repetició amb un ordre clar.

Davant d'altres tendències racionals, l'Art Òptic es basa en principis científics rigorosos amb l'objectiu de produir efectes visuals inèdits. Es tracta d'un art impersonal, tècnic, en el que queda oberta, a vegades, la possibilitat que l'espectador modifiqui la configuració que ofereix. Sorgeix com una derivació de l'abstracció geomètrica. Les obres del Art Òptic interaccionen amb l'espectador provocant una sensació de moviment virtual mitjançant efectes d'il·luminació òptica, situació que desencadena una resposta dinàmica de l'ull i una certa reacció psicològica derivada de la seva aparença sorprenent. S'utilitza la construcció de perspectives que l'ull no pot fixar en l'espai; efecte Rubin, que descobreix convexitats a partir de figures que comparteixen els seus contorns, l'efecte moaré, crear per la interferència de línies i cercles concèntrics junts a altres il·lusions perceptives de inestabilitat, vibració o confusió, i un exagerat sentit de la profunditat. D'alguna manera, tota la pintura es basa en trucs de la percepció visual: la manipulació de regles de la perspectiva per donar la il·lusió de l'espai tridimensional, barrejant colors per crear la impressió de la llum i l'ombra, i així successivament. Van caracteritzar a l'Optical Art les creacions compostes per patrons de repetició de línies, cubs i cercles concèntrics, ens els que predominaven els colors blanc i negre amb la contraposició dels complementaris. Mitjançant la repetició de formes simples i un hàbil ús de colors, llums i ombres. Els artistes òptics aconsegueixen en les seves obres amplis efectes de moviment, donant-li total dinamisme a superfícies planes, les quals acaben sent, davant de l'ull humà, espais tridimensionals plens de vibració, moviment i oscil·lació. L'art cinètic-lumínic és, de fet, un dels desenvolupaments de l'Optical Art. La matèria artística ja no és la tela, el pigment, etc. sinó l'espai, la llum i el temps. Com el procés de fabricació és objectiu, tecnològic, l'obra pot repetir-se, deixant a un costat la idea de unicitat.

Estètica[modifica | modifica el codi]

L'Optical Art es caracteritza per diversos aspectes:

  • És una evolució matemàtica de l'art abstracte.
  • Utilització de la repetició de formes simples
  • Confusió entre el fons i el primer pla
  • Hàbil ús de les llums i les ombres
  • El resultat és el d'un espai tridimensional que es mou
  • L'absència total del moviment real, totes les obres són físicament estàtiques, és la diferència de l'art cinètic.
  • Es pretén crear efectes visuals tals com moviment aparent, vibració, parpelleig o difuminació.
  • Usa els recursos de línies paral·leles, tant rectes com sinuoses, contrastos, cromàtics marcats, ja sigui poli o bicromatics, canvis de forma i mida, combinació i repetició de rectangles, triangles i circumferències en tramats, combinacions o formacions complexes.
  • En molts casos l'observador participa activament movent-se o desplaçant-se per poder captar l'efecte òptic completament.
  • L'artista de l'Optical Art no pretén plasmar en la seva obra sensacions o situacions, no hi ha cap aspecte emocional en l'obra.

Representants de l'Op-Art[modifica | modifica el codi]

Obres representatives de l'Op-Art:

  • V. Vasarely (1908-1997), K. Tridem
  • V. Vasarely (1908-1997), Vonal Ksz.
  • V. Vasarely (1908-1997), Zebegen

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jon Borgzinner. "Op Art", Time, 23 d'octubre de 1964.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art òptic