Art anglosaxó
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
L' art anglosaxó és aquell que es va generar a la Gran Bretanya des de finals del segle V fins la Invasió Normanda, havent-se elaborat tant pintures com escultures, així com també arquitectura.
Abans del segle IX, el manuscrit il·lustrat va ser l'estil artístic predominant amb dos tendències diferents: una conreada a Canterbury on es produïen obres segons la tradició clàssica, portada a Anglaterra pels missioners romans, i una altra corrent més influencial practicada en Northumbria on es realitzaven obres inspirades per l'estímul de l'aprenentatge que van inculcar els predicadors irlandesos.
Les formes curvilínies, les espirals i els patrons entrecreuats del art cèltic introduït pels monjos irlandesos, van ser integrats a la ornamentació abstracta i acolorida de la metal·listeria tradicional anglosaxona. Després dels resultats destructius de les invasions daneses del segle IX, els monestirs van ser revitalitzats i l'interès per l'arquitectura va millorar.
L'activitat edificadora consistia en petites esglésies influenciades pels estils de l'Europa continental, particularment el de França, per exemple, l'original abadia de Westminster creada entre els anys 1045 i 1050, que va ser reconstruïda el 1245. La restauració monàstica transcendir en la producció de molts llibre si la instauració de "estil Winchester" a finals del segle X.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art anglosaxó |
