Art romà d'Orient
L'art bizantí fa referència a l'art produït a l'Imperi Romà d'Orient o també conegut com l'Imperi bizantí entre el 476 fins a la Caiguda de Constantinoble, el 1453, a mans dels otomans, que posaria fi a un mil·lenari d'existència. Aquell imperi va tenir com a centre la ciutat de Constantinoble, abans coneguda com a Bizanci, i actualment Istanbul.
Inspirat en els models clàssics del món pesímistic, l'art paleocristià i en tradicions artístiques orientals provinents de Pèrsia, aquest estil suposà una fusió entre Orient i Occident i va exercir una poderosa influència sobre l'art contemporani occidental. La seva petjada és visible en l'art de zones properes a Bizanci com ara Rússia i els Balcans. L'art bizantí està molt vinculat al poder polític i religiós; de fet, aquest art és profundament espiritual, l'objectiu del qual és transmetre la fe religiosa i consolidar el poder d'un emperador divinitzat.
L'arquitectura bizantina es va caracteritzar per l'ús de l'arc de mig punt (de forma semicircular), la planta de creu grega (amb braços de la mateixa longitud) o planta basilical (planta rectangular amb una o més naus), per l'ús de la cúpula (coberta de forma semiesfèrica), així com pel luxe en la decoració dels interiors.
Les principals construccions en van ser palaus i coves, entre les quals destaquen la de Santa Sofia, a Constantinoble, i la de Sant Marc, a Venècia.
Els murs i les cúpules es van recobrir amb mosaics, que constitueixen un tret emblemàtic de l'art bizantí. Els artistes, en el seu desig de ressaltar l'espiritualitat dels personatges, els representaven de manera idealitzada sobre un fons de color daurat, tant en els mosaics com en les icones, pintures menudes sobre fusta. Les figures són rígides, apareixen disposades de front i no s'hi observava profunditat ni volum.
Des de començaments del segle XI, es va creant un llenguatge formal artístic propi i diferenciat del que es manté en l'Imperi oriental. Més tard, en l'època de Justinià I (527-565), s'inicia la primera etapa específicament bizantina: és la Primera Edat d'Or que comprèn els segles VI i VII, és l'etapa de formació de l'art bizantí en els seus aspectes formals bàsics.
Després del període de la lluita dels iconoclastes, encara que pobre en monuments, comença, entorn de l'any 850, l'art bizantí mitjà o Segona Edat d'Or, que perdura fins a l'any 1204, quan Constantinoble és conquerida pels croats; en aquesta època, essencialment es consoliden els aspectes formals i espirituals de l'art bizantí; és la veritable etapa creadora i definidora de l'estètica bizantina.
Després del domini llatí, amb la dinastia dels Paleòleg, es dóna pas a la Tercera Edat d'Or que se centra en el segle XIV i que finalitza amb la presa de Constantinoble, l'any 1453. Després, l'art bizantí influeix poderosament en els països eslaus, Rússia i sud-est d'Europa, i es transmet fins als nostres dies a través de la muntanya anomenada Athos.
Vegeu també
- Mosaic de la creació de la Basílica de Sant Marc de Venècia.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art romà d'Orient |
- Byzantium, Faith and Power, 1261-1453. Exposició en el Metropolitan Museum of Art (2004).
- "Byzantine art", de l’Encyclopædia Britannica.