Art decoratiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les arts decoratives es defineixen tradicionalment com ornamental i funcional de les obres en ceràmica, fusta, vidre, metall, tèxtil.

El camp inclou:

Concepte[modifica | modifica el codi]

En el passat la denominació art decoratiu no existia, es distingien tres arts majors (pintura,escultura i arquitectura) i les altres eren arts menors, que es consideraven en general unes manifestacions artístiques de menor importància i qualitat estètica que les arts majors. Els termes de "arts decoratives" han de ser contrastades amb el de "belles arts". Les Belles Arts comprenen aquestes formes d'art que no tenen cap ús funcional, com la pintura i l'escultura i les formes d'art com la ceràmica, el paper pintat i els mobles són utilitaris i com a grup, constitueixen les arts decoratives.[1] Però amb els canvis de concepció de la creació artística,aquest terme d'art menor ha guanyat consideració al llarg del temps, i s’ha diversificat en diferents termes com: arts aplicades, arts útils o utilitàries, art funcional, arts auxiliars, arts decoratives, artesania, artesanat, oficis artístics, arts manuals menors i arts industrials. Cal distingir que l'art decoratiu, dins del qual comprèn tot l'art que té per principal objectiu el gaudi de la vista o l'oïda, busca abans de res la prefección de l'entorn i l'harmonia.[2] El seu ressorgiment i revaloració arriben amb el Romanticisme i l'esperit historicista del segle XIX, sobretot a finals del segle, coincidint amb la moviment de recuperació de les arts decoratives que encapçala el pre-modernista William Morris amb Arts and Crafts, i que segueix poc després el mateix Art Noveau des de l'última dècada del segle XIX.[3]

Distinció entre arts majors i arts menors[modifica | modifica el codi]

Aquí sorgeix la diferenciació o no entre el que genèricament es ve denominat belles arts i les anomenades arts útils, o, el que és igual, entre les arts majors i les arts menors. La distinció taxativa entre les arts les podem dividir entre allò essencialment estètic i allò essencialment útil, de manera que hauríem de designar l'arquitectura art major per excel·lència, com la més útil de totes les arts, ja que la funció d'utilitat en ella està més marcada que cap altra.[4]

René Huyghe assenyala que quan l'home d'un determinat temps i d'un determinat lloc crea el seu art, ho fa d'acord amb la seva concepció del món, les seves aspiracions i les seves condicions d'existència.

L'art i l'home són indissociables. No hi ha art sense home, però potser tampoc home sense art. Però amb aquest, el món, es fa intel·ligible, més accessible i més familiar. És el mitjà de perpetu intercanvi amb el que ens envolta, una mena de respiració de l'ànima bastant semblant a la física, sense la qual no pot passar el nostre cos. L'ésser aïllat o la civilització que no arriben a l'art estan amenaçats per una secreta asfíxia espiritual, per una torbació moral.[5]


Però assenyala al seu torn, no només hi ha una acció de la història sobre l'art, sinó també, una altra de l'art sobre la història, perquè una obra d'art feta, constituïda, aporta a la societat un conjunt d'imatges l'acció serà profunda i imprevisible .

No obstant això, diverses de les arts decoratives o menors han exercit també la seva acció sobre la història com a conjunt d'imatges que han presentat de determinada manera el religiós o el real.

Divisió de les arts decoratives[modifica | modifica el codi]

Dins de les arts decoratives, podem distingir dos grups :

  • Objectes amb Finalitat pràctica és a dir, que sorgeixen per necessitat com un cistell, un atuell.[6]
  • Objectes amb finalitat estètica

aquestes no van passar per la primera fase, la seva funció és ser belles en si mateixes com són els estucs, mosaics, guadamassils, peces d'ivori .

Arts decoratives de revestiment arquitectònic[modifica | modifica el codi]

Són aquelles que són part de l'edifici o revestiment d'altres objectes de compartimentació espacial i tenen una funció d'unificació de l'entorn.

Arts decoratives exemptes[modifica | modifica el codi]

Són totes aquelles que poden estudiar-se separadament de l'edifici. Destaquen sobretot:

Història[modifica | modifica el codi]

Actualment la Esposizione internazionale d'arte decorativa moderna in Torino del 1902 és considerada com la primera gran mostra d'arts decoratives i aplicades, tot i haver una gran representació de productes decoratius i industrials a totes i cadascuna de les exposicions internacionals o universals. Per als italians va significar l'entrada, encara més forta, d'una nova influència ja consolidada en altres països d'Europa: l'Art Nouveau. A Itàlia aquest estil va passar a dir-se Liberty.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Eldergill, Edmund. «The Decorative Arts and Copyright» (en anglès). Lagoon Contemporary Furniture. [Consulta: 17 juny 2014].
  2. Eugéne Véron. El arte decorativo : órgano del Centro de Artes Decorativas : número extraordinario ilustrado con motivo de la tercera Exposición de Bellas Artes é Industrias Artísticas, mayo 1896 (en castellà). Barcelona: Tobella Corta y Piñol, 1896, p. 8-10 [Consulta: 18 juny 2014]. 
  3. Lorente, Juan Francisco Esteban. Introducción general al arte: arquitectura, escultura, pintura, artes decorativas. Madrid: Ediciones AKAL, 1996, p. 343. ISBN 84-7090-107-9 [Consulta: 3 maig 2014]. 
  4. Lorente, Juan Francisco Esteban. Introducción general al arte: arquitectura, escultura, pintura, artes decorativas. Madrid: Ediciones AKAL, 1996, p. 282, 283. ISBN 84-7090-107-9 [Consulta: 3 maig 2014]. 
  5. Huyghe, René. El arte y el hombre. Barcelona: Planeta, 1977. ISBN 84-320-2000-1. 
  6. Lorente, Juan Francisco Esteban. Introducción general al arte: arquitectura, escultura, pintura, artes decorativas. Madrid: Ediciones AKAL, 1996, p. 288, 289. ISBN 84-7090-107-9 [Consulta: 3 maig 2014]. 
  7. Exposition internationale des arts décoratifs modernes à Turin, 1902

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Lorente, Juan Francisco Esteban. Introducción general al arte: arquitectura, escultura, pintura, artes decorativas (en castellà). AKAL, 1980. ISBN 84-7090-107-9. 

Fleming, John. Diccionario de las artes decorativas (en castellà). Labor, 1987. ISBN 84-206-5222-9. 

Poulsen, Frederik. Artes decorativas en la antiguedad (en castellà). AKAL, 1927. 

Pischel, Gina. Historia Universal Del Arte: Pintura, Escultura, Arquitectura, Artes Decorativas (en castellà). Noguer, 1967. 

Campbell, Gordon. The Grove Encyclopedia of Decorative Arts (en anglès). Oxford University Press, 2006. ISBN 0195189485. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art decoratiu Modifica l'enllaç a Wikidata