Art etrusc

Aquil·les matant un presoner troià en presència del déu Charun (equivalent a Caront), amb un martell

Amb l'expressió art etrusc es fa referència a les manifestacions artístiques dels etruscs en els diversos camps, que es van produir en un període entre el segle ix aC i el segle i aC.

Cavalls alats de Tarquínia, exposats al Museu Nacional de Tarquínia

Els etruscs eren hàbils artesans i comptaven amb grans artistes, pintors dels frescos trobats a les tombes (com els de Tarquínia per exemple), pintors sobre gerros o escultors que produïen obres mestres tant en bronze com en terracota. També eren excel·lents joiers i bons metal·lúrgics. Les seves obres es poden veure als grans museus italians, per exemple els de Florència, el Vaticà o Volterra.

Escultures i objectes ornamentals

Article principal: Escultura etrusca

Sarcòfag d'una dona etrusca

S'han trobat nombroses escultures etrusques a les tombes, especialment a Perusa, Volterra i Chiusi, que representen objectes o temes mitològics. En general, utilitzaven la pedra calcària i la terra cuita i ignoren el marbre. Les estàtues de terracota trobades procedeixen majoritàriament del temple de Veïs. Estàtues assegudes es van trobar a Chiusi. Els etruscs treballaven molt bé el bronze. A Volsinii, es van trobar centenars d'estàtues de bronze. Les figures més anomenades són la Lleona (que és al Capitoli), la Quimera d'Arezzo (a la galeria de Florència) l'Orador (també a la galeria de Florència) i una estàtua d'un noi, que és a Leyden.

Les figures petites són innumerables, especialment en bronze, i en general representen la Tyrrhena sigilla dels romans; també hi ha canelobres, i una gran varietat d'objectes d'ornament i utensilis. Els etruscs gravaven miralls de bronze (anomenats erròniament Paterae), dels que també se n'han descobert centenars. Algunes copes d'or i altres treballs de foneria i orfebreria s'han trobat al llarg dels anys i mostren clares influències orientals. L'orfebreria era, en general, molt rica i de formes complexes.

Ceràmica

La ceràmica d'importació coríntia o àtica va influir en la de fabricació local, que es va desenvolupar en objectes de dos tipus: la ceràmica llisa i negra (la principal, la del bucchero nero) o la d'imitació de la grega de figures negres anomenades hídries ceretanes. Les ceràmiques trobades a la tomba Regolini-Galassi són les més importants. Els principals objectes provenen d'Arretium i Clusium, adornats amb figures en relleu, moltes d'elles grotesques i de caràcter oriental. Les gerres pintades s'han trobat a Clusium, Tarquinii i Vulci, són conegudes com a vasos etruscs i estan clarament influïdes per l'art grec i quasi idèntiques a les trobades a Campània, sud d'Itàlia, Sicília i Grècia: representen elements mitològics grecs.

Arquitectura

Article principal: Arquitectura etrusca

L'arquitectura de les cases etrusques s'inicia amb les primeres barraques circulars i rectangulars que es troben representades entre d'altres a les necròpolis del Laci: Tarquínia, Vetulònia, Cerveteri i Populònia. Després es troba un model de casa rectangular més complex amb teulada a doble vessant, amb loggia, i amb decoracions a les parets exteriors. A l'arquitectura funerària del segle vii aC es troben sepulcres amb fossa de càmera o passadís. Inicialment aquestes tombes eren petites, i després, com a Cerveteri, van prendre forma de túmul que cobria els sepulcres. Les sales amb tolos, una coberta en forma de cúpula es feien amb blocs o lloses de pedra.

L'arquitectura de volta s'utilitzava per a monuments funeraris, ponts i portes, segons els exemples trobats a Volterra, Cortona i Perusa. Els temples etruscs, de vegades de tipus perípter (envoltats de columnes), tenien un dels costats obert per poder accedir a l'interior, i tres costats tancats amb mans o amb pedra. Tenien una coberta de fusta, decorada amb festons i estàtues de terracota pintada.

Materials

Mirall de bronze. Louvre Br1749

Els etruscs van explotar les mines de ferro d'Elba i les de coure d'Etrúria. Aquestes darreres van permetre els seus treballs de decoració en bronze tan reeixits, i també armes i elements per a la flota. Amb bronze van fer les monedes, que eren grosses i estaven fetes amb motllos i no manualment.

D'origen etrusc semblen objectes d'ús diari per a la comoditat de la vida: entre aquests, el vestit ornamental per a les processons triomfals (que semblen un invent etrusc) i els vestits dels reis i magistrats de Roma (Toga picta, toga praetexta, bulla daurada, la cadira curul d'ivori). Els etruscs eren molt aficionats a la gastronomia i a la bona taula, i foren ridiculitzats pels romans perquè eren molts grossos, en general.

L'art etrusc va perdre la seva originalitat al segle iv aC i es va convertir en una prolongació del grec, al qual es va assimilar al segle iii aC.

Vegeu també

• Arquitectura etrusca.
• Escultura etrusca.
• Etrúria.
• Etruscs.

Enllaços externs

• Etruschi (en italià). Treccani [Consulta 27 d'agost de 2022]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art etrusc