Art etrusc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquil·les matant un presoner troià en presència del déu Charun (equivalent a Caront), amb un martell.

Amb l'expressió art etrusc es fa referència a les manifestacions artístiques dels etruscs en els diversos camps.

S'han trobat nombroses escultures etrusques a les tombes, especialment a Perusa, Volterra i Chiusi, que representen objectes o subjectes mitològics. En general, utilitzen la pedra calcària i la terra cuita i ignoren el marbre. Les estàtues de terracota procedeixen del temple de Veïs. Estàtues assegudes es van trobar a Chiusi. Els etruscs treballaven molt bé el bronze. A Volsinii, es van trobar centenars d'estàtues de bronze. Les figures més anomenades són la Lleona (que és al Capitol), la Quimera d'Arezzo (a la galeria de Florència) l'Orador (també a la galeria de Florència) i una estàtua d'un noi, que és a Leyden.

Les figures petites són innumerables, especialment amb bronze, i en general representen la Tyrrhena sigilla dels romans; també hi ha canelobres, i una gran varietat d'objectes d'ornament i utensilis. Els etruscs gravaven miralls de bronze (anomenats erròniament Paterae) dels quals també s'han descobert centenars. Algunes copes d'or i altres treballs de foneria i orfebreria s'han trobat al llarg dels anys i mostren clares influències orientals. L'orfebreria n'era, en general, molt rica i de formes complexes.

La ceràmica d'importació coríntia o àtica va influir en la de fabricació local, que és de dos tipus: la ceràmica llisa i negra (la principal, la del bucchero nero) o la d'imitació de la grega de figures negres anomenades hídries ceretanes. Les ceràmiques trobades a la tomba Regolini-Galassi en són les més importants. Els principals objectes provenen d'Arretium i Clusium, adornats aquests per figures en relleu, moltes grotesques i de caràcter oriental. Les gerres pintades s'han trobar a Clusium, Tarquinii i Vulci i són conegudes com a gots etruscs i són clarament influïts per l'art grec i quasi idèntics als trobats a Campània, sud d'Itàlia, Sicília i Grècia, i representen elements mitològics grecs.

Els etruscs van explotar les mines de ferro d'Elba i les de coure d'Etrúria. Aquestes darreres van permetre els seus treballs de decoració en bronze tan reeixits, i també armes i elements per la flota. Amb bronze van fer les seves monedes, les quals eren grosses i estaven fetes amb motllos i no manualment.

D'origen etrusc semblen ser objectes d'ús diari per a la comoditat de la vida: entre aquests, el vestit ornamental per a les processons triomfals (que semblen ser un invent etrusc) i els vestits dels reis i magistrats de Roma (Toga picta, toga praetexta, bulla daurada, la cadira curul d'ivori). Els etruscs eren molt aficionats a la gastronomia i a la bona taula, i foren ridiculitzats pels romans perquè eren molts grossos, en general.

L'art etrusc va perdre la seva originalitat al segle IV aC i va esdevenir una prolongació del grec, al qual es va assimilar al segle III aC.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art etrusc Modifica l'enllaç a Wikidata