Art gòtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic.

L'art gòtic descriu un estil arquitectònic i decoratiu predominant a Europa entre els segles segle XII i segle XV que es caracteritza perque, si bé sol ser molt ornamental i amb detalls molt treballats i realistes, no utilitza un esquema de representació general.[1]

El gòtic es va diferenciar de l'art romànic en que buscava crear les seves pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques però el llenguatge visual volia transmetre confiança i riquesa per mitjà de l'elegància, el luxe i les línies estilitzades. El terme "gòtic", referit a l'art, es va començar a usar al segle XV per a descriure en un principi un estil arquitectònic usat fins aleshores i considerat bàrbar, del poble got que va destruir l'arquitectura i l'art de l'Imperi Romà. En contraposició, crearien el mot "renaixement" per a descriure el resurgir de l'estil clàssic romà.[1]

A l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, els regnes de la península Ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.

Abast[modifica | modifica el codi]

Actualment, com a "gòtic" s'entén un ampli període artístic, que segons els països i les regions es desenvolupa en moments cronològics diversos, però que de forma general es pot establir des de mitjans del segle XII fins a començaments del XVI, i que ofereix en el seu ampli desenvolupament diferències profundes de país a país. A nivell arquitectònic, l'estil gòtic va néixer al voltant de 1140 a França, essent l'Abadia reial de Sant Denis, edificada per l'abat Suger, conseller de Lluís VII de França, considerada com el primer monument d'aquest moviment. Aquest estil s'ha definit durant molt temps de manera bastant superficial, exclusivament per la utilització d'un dels seus elements, l'arc apuntat, al que sol anomenar-se ogival; però la utilització d'un element no pot definir un estil de forma global, es tracta d'un problema més ampli, d'una nova etapa històrica, una nova concepció de l'art i amb ell del món. Un element estructural, per important que sigui, no pot resumir un concepte global sobre la vida. Els nous edificis religiosos es caracteritzen per la definició d'un espai que vol acostar als fidels, d'una manera vivencial i gairebé palpable, els valors religiosos i simbòlics de l'època. La catedral es va a omplir de llum, i és la llum el que conforma el nou espai gòtic. Serà una llum física, no figurada en pintures i mosaics, llum general i difusa, no concentrada en punts i dirigida com si es tractés de focus, alhora que és una llum transfigurada i acolorida mitjançant el joc dels vitralls (o vitreaux), que transforma l'espai en irreal i simbòlic. La llum està entesa com la sublimació de la divinitat. La simbologia domina als artistes de l'època, l'escola de Chartres considera la llum l'element més noble dels fenòmens naturals, l'element menys material, l'aproximació més propera a la forma pura. L'arquitecte gòtic organitza una estructura que li permet, mitjançant una sàvia utilització de la tècnica, emprar la llum, llum transfigurada, que desmaterialitza els elements de l'edifici, aconseguint clares sensacions d'elevació i ingravidesa.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Parets altes i esveltes. Edificis amb molta decoració. Molts Vitralls. Arcs apuntats. Amb diversos pisos. Pintures obscures. Moltes escultures molt semblants als humans. El sostre es cobreix amb voltes de creueria. L'interior és lluminós i colorista. Els murs ja no s'utilitzen per aguantar el pes de l'edifici. Les voltes de creueria descansen sobre pilars rodejats de columnes.

Arquitectura gòtica[modifica | modifica el codi]

Catedral gòtica de Nostra Senyora a París
Article principal: Arquitectura gòtica

En arquitectura es caracteritza per l'arc ogival, la volta de creueria, els arcbotants, els florons, els vitralls, rosasses i la propensió a la verticalitat, amb naus àmplies i esveltes. Això respon a les ànsies d'unió amb Déu dels artistes.

El sostre es cobreix amb voltes de creueria, les voltes de creueria descansen sobre pilars rodejats de columnes, parets altes i esveltes, arcs apuntats, edificis amb molta decoració, l'interior és lluminós i colorista, amb pintures, molts vitralls i moltes escultures molt semblants als humans.

Escultura gòtica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escultura gòtica

L'escultura va evolucionar des de les primeres obres d'estil rígid i allargat, influïdes pel romànic, en un sentit més espaiós i naturalista a finals del segle XII i principis del segle XIII. Es comença a treballar amb les corbes i el contacte entre les parts de les figures. Els temes generals són sobretot religiosos, tret propi d'una època encara molt marcada pel teocentrisme.

L'escultura gòtica va evolucionar des dels primers estils allargats i rígids, encara en part influenciada pel romànic, cap a uns espais naturalistes a finals del segle XII i principis del segle XIII. Les estàtues de del Portal de la Catedral de Chartres (vers 1145) són de les primeres escultures gòtiques i representen una revolució en l'estil i el model per a una generació d'escultors. Abans d'això no hi ha hagut la tradició d'escultura a l'Ile-de-France pel que els escultors eren portats de Borgonya. La Catedral de Bamberg va tenir el major conjunt escultòric del segle XIII. A Anglaterra l'escultura estava més orientada a les tombes i no solien incorporar figures. A Itàlia encara hi hagué una influència clàssica, però gòtic incorpora elements en les escultures dels púlpits, com el púlpit del Baptisteri de Pisa (1269) i el púlpit de Siena. L'escultor neerlandès-borgony Claus Sluter i el gust pel naturalisme marca la fi de l'escultura gòtica, evolucionant cap a l'estil classicista del renaixement en els últims anys del segle XV. Es van utilitzar els vitralls per primer cop a l'art gòtic (rosasses) que eren finestres rodones decorades amb vitralls de diferents colors i sovint representaven una cosa religiosa

Pintura gòtica[modifica | modifica el codi]

Detall d'una il·luminació

La pintura gòtica s'acostuma a datar entre el 1200 i el 1430, mig segle després del començament de l'arquitectura i l'escultura gòtica. Representa sobretot el començament de la pintura profana, és a dir la pintura que tracta assumptes que no són religiosos.

Destaca el major realisme del retrat, amb personatges amb emocions, abandonant la perspectiva totalment plana i augmentant el nombre de pigments utilitzats. Les pintures es fan encara al fresc en parets, tot i que es van susbtituint per enormes vitralls de colors, o bé sobre fusta en retaules, encara no s'usen els quadres. Destaquen igualment les il·luminacions als llibres, que eren tots manuscrits, ja que l'aparició de la impremta és un dels fets que marcarien un canvi d'època: l'edat moderna i el renaixement.

Gòtic català[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gòtic català

El gòtic català presenta unes característiques particulars, especialment en arquitectura, que el diferencien del gòtic europeu d'influència del nord de França i l'apropen al gòtic desenvolupat al sud d'Occitània. El seu origen es troba en el manteniment de molts trets de l'arquitectura romànica i en les construccions monàstiques de l'Orde del Cister o Cistell. L'anomenat gòtic català té un gust especial per crear espais unitaris i diàfans, preferint l'horitzontalitat a la verticalitat i fent servir tècniques com l'arc diafragma.

A l'arquitectura gòtica catalana no tot van ser edificis religiosos. Des del segle XIII fins a pràcticament l'inici del XVI es van aixecar equipaments cívics, fàbriques, ponts i equipaments militars. Un exemple de gòtic civil és l'edifici que actualment alberga el museu marítim de Barcelona.

La pintura gòtica catalana es pot dividir en l'estil protogòtic, amb dos estils, el mode auster i el mode gràcil, l'italogòtic, el gòtic català internacional i el gòtic català internacional amb influència flamenca.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Robert Cumming, Arte, editorial Espasa, 2006. ISBN 8467020970 (castellà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art gòtic Modifica l'enllaç a Wikidata