Art precolombí

De Viquipèdia

Aquest article o secció no cita fonts o referències. Us animem a millorar aquest article afegint referències a fonts fiables. La verificabilitat és una norma oficial de la Viquipèdia i una de les millors maneres de fer creïble la Viquipèdia. Informeu als editors principals afegint {{subst:AvísFR|Art precolombí}}--~~~~ a les seves pàgines de discussió.

L'art precolombí és el conjunt de representacions artístiques de les diferents cultures succeides a Amèrica abans de l'arribada dels genocides europeus a partir de finals del segle XV i principis del segle XV.

Les cultures precolombines es van desenvolupar des del 4000 aC-3000 aC aC fins al segle XVI i comprenen tota Amèrica, encara que existeixen moltes diferències depenent de la zona i de l'època.

En aquest sentit hi ha certa problemàtica a l'hora de catalogar l'art precolombí, ja sigui per l'època o pels estils. ^{[cal citació]} El desconeixement d'aquest art és doncs justificable ja que no van estar en contacte amb els espanyols (les cultures anteriors s'anomenen arqueològiques) i a vegades han estat sepultades i/o amagades fins a 1950.

Els pobles mesoamericans no tenien escriptura excepte els maies, i això dificulta el seu estudi, ja que pràcticament no hi ha transmissió escrita del seu coneixement.^{[cal citació]}

La primera qüestió és plantejar-nos l'art precolombí estèticament i saber en quina mesura és art el que realitzen i quina funció tenia en el món precolombí (normalment ritual-religiosa, ja que la funció de "fruïció" de l'art, no existeix). ^{[cal citació]}

Les cultures precolombines són cosmològiques i relacionades amb el futur de l'univers i immerses en un món religiós, en què els seus actes tenen un significat amb el devenir i aquests actes i la vida quotidiana sempre tenen pinzellades de ritual, on l'art col·labora de forma important. ^{[cal citació]}

En aquest sentit, les cultures precolombines són cosmològiques i això les situa en un horitzó de relació més pròxim. A vegades l'art precolombí apareix com a art primitiu, per la seva falta d'estudi. Hi ha certs punts de contacte amb les cultures preclàssiques mediterrànies (Egipte, Mesopotàmia, Egeu...). ^{[cal citació]} Durant molt de temps es va creure que provenien d'aquests llocs per les semblances, però ara s'ha vist que és resultat d'una postura semblant enfront de l'art, i no d'una influència o d'un contacte.^{[cal citació]}

Els espanyols, a la seva arribada, troben els tres grans imperis asteca, maia i inca, els quals veien en unes cultures arcaiques i teocràtiques els seus antecessors. L'enfrontament amb els espanyols va causar la destrucció d'aquestes societats ja que es va anul·lar el seu món miticoreligiós, en el qual es basava tota la seva organització.

D'aquest món ens ha romàs molt poca cosa, ja sigui per la destrucció espanyola o pel mateix abandonament precolombí. Es creia que era un art inferior, perquè no seguia els preceptes naturalistes del Renaixement.^{[cal citació]}

Taula de continguts 1 Zones geogràfiques 2 Definició dels períodes històrics 2.1 Període arcaic 2.2 Període formatiu o preclàssic (c. 2000 aC - 300 dC) 2.3 Període clàssic (c. 300-900 dC) 2.4 Període postclàssic (c. 900-1500 dC) 3 Amèrica Central 3.1 Les cultures preclàssiques de Mèxic 3.2 L'art olmeca 3.3 Teotihuacán 3.4 Tolteques 3.5 Asteques 3.6 Maies 4 Amèrica del Sud 4.1 La cultura formativa de Chavín 4.2 Mochiques 4.3 Paracas 4.4 Nazca 5 Enllaços externs

[edita] Zones geogràfiques

[edita] Definició dels períodes històrics

Hi ha una gran varietat cronològica en els estudis segons les diferents cultures. En referir-nos a període preclàssic, clàssic i postclàssic, ens basem més en un aspecte cultural que no pas en el cronològic.^{[cal citació]}

[edita] Període arcaic

Es tracta del moment en el qual s'estableix l'agricultura. Els caçadors-recol·lectors de procedència asiàtica (la població americana hauria arribat al continent vora el 25.000 aC per l'estret de Bering)^{[cal citació]} comencen a conrear vegetals i la seva dieta es basarà principalment en el blat de moro (també en fesols i carabasses). Aquest període s'estén fins a principis del període formatiu, és a dir, del 7000 al 2000 aC. ^{[cal citació]} Així, la sedenterització i l'alimentació assegurada, propicien el desenvolupament cultural i la civilització. Cap el 2000 aC es trobem establertes les tècniques de vida que es desenvoluparan en el període formatiu o preclàssic. Es troben instruments de pedra prou desenvolupats. A Amèrica no es coneixen encara els metalls (fins al segle XVI), i d'aquí la importància de la indústria lítica. ^{[cal citació]}

En aquest període també es desenvoluparà la ceràmica (per a la cocció d'aliments, producció de figuretes rituals, etc.), el teixit, la corderia i la cistelleria. ^{[cal citació]}

Hi ha en aquest moment un ritual, tot i que encara no es coneixen les característiques concretes del culte als morts i del seu tractament. ^{[cal citació]}

Els poblats comencen a urbanitzar-se encara que no existeix una estructura organitzativa.^{[cal citació]}

[edita] Període formatiu o preclàssic (c. 2000 aC - 300 dC)

Coexisteixen civilitzacions amb un desenvolupament incipient amb altres de gran desenvolupament com per exemple els olmeques i els chavín. És un moment molt ric, hi ha una gran explosió demogràfica a causa de la millora agrícola i com a conseqüència una gran diversitat cultural. Malgrat tot, continua havent-hi una aportació mínima de carn a la dieta.

Els poblats es fixen i hi ha un cert tractament i planificació de l'espai encara que no podem encara parlar d'urbanisme. ^{[cal citació]}

Es desenvolupen les figuretes de fang i la ceràmica policroma. També hi ha un gran auge del teixit, que a la zona nord es realitzarà en cotó amb el teler i en el sud amb llana de llama. ^{[cal citació]}

[edita] Període clàssic (c. 300-900 dC)

Es dóna un gran desenvolupament artístic (sobretot arquitectònic), filosòfic, tecnològic i dels elements artístics. L'urbanisme arriba al seu màxim clímax, però no es dóna a l'urbs sinó als centres cerimonials, als quals la població pelegrinava en certes ocasions. L'habitatge era independent d'aquests centres. ^{[cal citació]}

És en aquesta etapa en la qual s'estableixen els fonaments iconogràfics a través de les teocràcies que governaven aquests centres cerimonials, igual que va ocórrer en la Grècia clàssica).^{[cal citació]}

[edita] Període postclàssic (c. 900-1500 dC)

S'acostuma a subdividir en dues etapes. ^{[cal citació]} Una primera comprendria del 900 al 1200, en la qual s'organitzen les cultures guerreres i és un període dominat per ètnies que fan un desenvolupament molt ràpid. La segona aniria del 1200 al 1500 i significa l'organització i desenvolupament dels imperis, en especial asteques i inques.

D'aquest últim període tenim més informació gràcies a^{[cal citació]} :

• Cròniques dels espanyols
• Intel·lectuals natius que escriuen ja en espanyol
• El corpus de còdexs precolombins (només a Mèxic).

A aquests imperis se'ls sol anomenar sovint imperis teocràtics de regadiu^{[cal citació]} , perquè són cultures guerreres amb un personatge jeràrquic al capdavant, que a vegades tenen caràcter sacerdotal (per exemple l'emperador inca) i perquè la seva funció és la d'abastir aigua per al desenvolupament agrícola.

[edita] Amèrica Central

[edita] Les cultures preclàssiques de Mèxic

A la zona de Mèxic hi ha rastres de dues cultures situades al marge del llac Texcoco: una cultura arcaica i la cultura olmeca, les quals presenten interrelacions entre si.^{[cal citació]}

La cultura arcaica és un substrat i una base fonamental de les cultures del centre de Mèxic des d'on s'expandeix cap a altres zones. Aquesta cultura es divideix en tres fases amb diferents desenvolupaments:^{[cal citació]}

• Zacatenco - El Arbolillo (1500 aC-1300 aC)
• Tlatilco (900 aC-700 aC)
• Ticoman - Cuicuilco (500 aC-300 aC)

Aquestes cultures arcaiques eren sedentàries i agrícoles i havien desenvolupat la ceràmica, el teixit, la pesca i la caça. No obstant això, no s'han trobat ni monuments ni habitatges d'aquestes societats, la qual cosa fa pensar que els realitzaven amb materials peribles (fang, canyes...).^{[cal citació]} S'han trobat restes dels estris de caça, que eren fones i serbatana (amb boles de fang) que s'haurien perfeccionat posteriorment, donant lloc a fletxes i llances d'obsidiana i de quars. També coneixien raspadors de pells i agulles d'os, amb les quals teixien les pells.

El comerç estava prou estès, ja que s'han trobat materials que no corresponen a la vall de Mèxic (petxines marines de l'Oceà Pacífic o l'Atlàntic). ^{[cal citació]} Aquest fet és important ja que normalment les relacions culturals es donen bé per domini o bé per comerç.

Hi ha restes d'ornaments corporals de fang (orelleres, penjolls...) que després es realitzaran amb pedres dures. ^{[cal citació]} Hi ha també gots i moltes figuretes de diferents tipus (les més importants són les pretty ladies de Tlatilco, que eren modelades i policromades). Normalment solen ser figures femenines amb els òrgans sexuals molt marcats, les quals havien de tenir un significat de fertilitat. A diferència dels olmeques no hi ha representacions de la divinitat. La primera divinitat que apareix és el Déu del Foc, que es mantindrà fins als asteques^{[cal citació]} . És lògic que sigui el del foc, perquè és el foc el principi que permet la civilització.^{[cal citació]}

[edita] L'art olmeca

[edita] Teotihuacán

[edita] Tolteques

[edita] Asteques

[edita] Maies

[edita] Amèrica del Sud

[edita] La cultura formativa de Chavín

[edita] Mochiques

[edita] Paracas

[edita] Nazca

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art precolombí

• Art i arquitectura precolombins (anglès)
• Anthropos (anglès)
• Un tomb en realitat virtual per l'art precolombí (anglès)
• Mostra de peces precolombines (anglès)

Aquest article és un esborrany sobre art. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.