Artaban d'Hircània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Artaban d'Hircània fou un militar persa nadiu d'Hircània, capità (comandant) de la guàrdia personal de Xerxes I de Pèrsia. El desembre o agost (segons les fonts) del 465 aC Artaban d'Hircània va assassinar al rei en col·laboració amb un eunuc (que tenia el càrrec de camarlenc) que és esmentat sota els noms de Espamitres (Spamitres) i Mitridates.

Artaban va enganyar al príncep Artaxerxes dient que l'assassí era un altre fill del difunt, Darios, i el príncep va matar en revenja al seu germà, que fins llavors era el suposat hereu, i es va fer proclamar rei per l'exèrcit. Artaban va tenir el poder de fet durant uns set mesos.

Artaban va voler assassinar llavors a Artaxerxes i proclamar-se ell mateix, però el príncep només va quedar ferit i a la lluita que va seguir, Artaxerxes va matar Artaban junt amb el seu fill. Histaspes, germà d'Artaxerxes, que era sàtrapa de Bactriana, es va revoltar, però al saber que el seu germà havia pres el control, se li va sotmetre.