Artana

Artana

(En detall)
Localització
Municipi de la Plana Baixa
Artana nevada, al fons s'observa el Penyagolosa
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Baixa Nules
Gentilici	Artanenc, artanenca
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	4.776.639
Superfície	36,3 km²
Altitud	261 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.990 hab. 54,82 hab/km²
Coordenades	39° 53′ 29″ N, 0° 15′ 27″ O
Distàncies	66 km de València 28 km de Castelló de la Plana
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PP i 4 PSPV Enrique Vilar Villalba (PP)
Codi postal	12527
Festes majors	Darreries d'octubre i principis de setembre
Patró/Patrons	Sant Joan Baptista
Dies de mercat	Divendres
Fira tradicional	Fira de Santa Cristina Del 23 al 25 de juliol

Artana és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Onda, Betxí, Nules, la Vall d'Uixó, Fondeguilla, Eslida, l'Alcúdia de Veo i Tales.

Geografia

La Vall d'Artana és un espai emmarcat per les muntanyes de la Serra d'Espadà.

Al nord-est estan les llomes de roques grises calcàries amb parets de pedra seca per a retenir la terra on en altre temps es conreava i que ara es troben envaïdes per pins blancs i en menor proporció d'alzines. Al sud les muntanyes que formen el nucli de la Serra, amb altures que sobrepassen els 700 metres dintre del terme, superant els 1.000 metres un poc més a l'oest, estan formades per roques arenísques triàsiques de color negre-vermellós que contrasten amb els frondosos boscos de pins pinyers i sureres que la poblen.

Història

Va ser donada per Jaume I a Guillem Romeu, i es mantingué com a petit senyoriu laic durant l'època medieval, conservant la seua població musulmana. En el segle XV fou senyoriu de la família Tou, senyors de Borriol i Sollana, i en el segle XVI es va incorporar al ducat de Vilafermosa. En el s. XVIII n'era son senyor el duc Josep Gurrea d'Aragón. El 1609 van ser expulsats els moriscos, i es va repoblar amb cristians pocs anys després.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
2.017	1.899	1.943	1.909	1.869	1.840	1.770	1.851	1.803	1.857	1.937

Economia

La seua economia és bàsicament agrària, destacant tradicionalment la producció d'oli i, en aquest segle la taronja.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987		PSOE
1987 - 1991	Víctor Esteve	PSOE
1991 - 1995	Mª Teresa Lara Chesa	PP
1995 - 1999	Mª Teresa Lara Chesa	PP
1999 - 2003	Enrique Vilar Villalba	PP
2003 - 2007	Enrique Vilar Villalba	PP
2007 - 2011	Enrique Vilar Villalba	PP
2011 - ara	Enrique Vilar Villalba	PP

Monuments

Monuments religiosos

• Església de Sant Joan Baptista. Conserva alguns llenços interessants dels segles XVII al XIX. Destaca, entre altres coses, una làpida àrab.

• Santuari-Ermitori de Santa Cristina. Té hospederia i al seu costat brolla un generós ullal.

Monuments civils

• Nucli urbà. Es poden contemplar les diferents façanes d'habitatges d'estil modernista i popular, i els retaules d'escenes sagrades dibuixades sobre rajoles col·locades en alguns punts del poble, visita a l'església i després a la part més antiga del nucli urbà amb els seus capritxoses i estrets carrers, des d'aquí es pot accedir al conjunt religiós que forma el Calvari que corona el municipi i on es gaudeix d'una bella vista panoràmica.

• Castell. Restes d'un castell medieval, a alguns dels elements dels quals s'atribuïx antiguitat romana. Són visibles vestigis d'èpoques àrab i cristiana. Durant les guerres carlistes el castell va ser dinamitat.

Llocs d'interés

• Penyes Altes. Són un paratge de gran valor ambiental, amb impressionants penya-segats de basalt.

• Cova del Tronc. Des d'aquest enclavament es pot gaudir d'una bella panoràmica de la Plana.

• La Solana. En aquest paratge es troba la font del mateix nom molt famosa per les seves benvolgudes aigües, situada a poc més de 1000 metres, és embotellada en una planta situada prop d'ella.

Festes i celebracions

• Crist del Calvari. Se celebra el primer diumenge després de Pasqua.

• Sant Joan Baptista. Se celebren l'última setmana d'agost amb manifestacions culturals i esportives, balls, bous en el carrer.

• Festes del Salvador. Se celebra la primera setmana d'octubre al llogaret de la Foia.

• Festes de Santa Cristina: 23,24 i 25 de juliol. romiatge fins al santuarí del mateix nom, i fira.

Personatges célebres

• Bruno Soriano Llido, futbolista.
• Tomás Aristides Artana, alquimista.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.