Artapalo
 |
La redacció d'aquest article o secció no és pròpia d'una enciclopèdia. «Acabar de omplir els apartats buits» Els errors més freqüents podrien ser l'ús de la primera persona verbal —del singular o del plural— o bé una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. (Col·laboreu-hi!) |
Artapalo és el nom d'un col·lectiu que s'encarregà de la direcció d'ETA entre els anys 1986 a 1992, que en els seus inicis va tenir les morts de la dissident Dolores González Katarain (Yoyes) i l'accidental de Txomin Iturbe Abasolo (Txomin), va ser dirigida per Francisco Mujika Garmendia (Pakito), José Luis Álvarez Santacristina (Txelis) i José María Arregi Erostarbe (Fiti) i José Javier Zabaleta Elósegi (Baldo), caracteritzats per un canvi d'estratègia amb accions més indiscriminades, i entre les accions més sonades trobem l'atemptat de l'Hipercor a Barcelona el 19 de juny de 1987, la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa el 11 de desembre de 1987 i la de Vic el 29 de maig de 1991. Artapalo va ser desarticulat a Bidart el 29 de març de 1992.
Les negociacions d'Alger [modifica]
El novembre de 1986 l'advocat Jorge Argote es va entrevistar a Algèria amb Txomin, i l'any següent es van iniciar contactes entre Julián Sancristóbal, Manuel Ballesteros i Pedro Martínez per part del govern espanyol, i Txomin, fins la seva mort accidental, i més tard per Antxon, però van fracassar el 1989 fracassen les negociacions entre l'organització, representada per Antxon, Belén González Peñalva (Carmen) i Ignacio Arakama Mendia (Makario) i l'Estat Espanyol representat per Rafael Vera i Juan Manuel Eguiagaray trencant-se amb l'atentat a la caserna de la guàrdia civil de Saragossa. Els membres d'ETA son enviats a Santo Domingo. La captura de Josu Urrutikoetxea (Josu Ternera), el 1989, i Baldo, el 1990, va convertir a Pakito en el principal dirigente de ETA a finals d'any.
