Artavasdes III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Artavasdes III fou rei d'Armènia des vers el 55 aC fins vers el 31 aC.

Va escriure tragèdies i discursos històrics en grec.

Fou fidel a Roma. El 53 aC va ajudar a Marc Licini Cras Dives II (Crassus) contra els parts, amb sis mil cavallers i en va prometre més i les provisions si envaïa l'imperi Part des Armènia, però Crassus va preferir entrar des el territori del dinasta àrab Agbar II d'Osroene. En revenja els parts van envair Armènia i en van saquejar molts districtes, impedint a l'infantaria armènia reunir-se amb Crassus, el que fou interpretat per aquest com una defecció. L'exèrcit de Crassus fou desfet a Carres (Carrhas) (Harran) el 28 de maig del 53 aC i el seu cap va morir el 1 de juny, fets que van establir l'Eufrates com a frontera entre ambdues potències.

Artavasdes es va assegurar la benevolència dels parts amb el compromís de la seva filla amb el príncep hereu part Pacoros. El 42 aC Artavasdes va haver d'enviar contingents al rei dels parts en els seus atacs a la província de Síria que van durar fins al 40 aC. Però després, amb l'arribada d'Antoni, Artavasdes III va tornar a demostrar la seva fidelitat a Roma.

Antoni, assessorat per Artavasdes, va envair l'imperi part (l'Atropatene) el 36 aC per la via d'Armènia, assetjant Praaspa (segons Dió) o Praata (segons Plutarc), la capital o la principal fortalesa (després anomenada Maragha), però el temps ja empitjorava i Artavasdes III es va retirar i Antoni, que ho va fer tard, fou derrotat. Antoni es va enfrontar amb el rei, però aquest va rebre be als romans i els va permetre de refer-se al seu país. El 34 aC Antoni va exigir al rei la col·laboració en una nova expedició; com que el rei va demorar acudir, quan ho va fer (sota amenaça d'Antoni de marxar contra Artaxata) fou detingut, i el romà es va fer entregar les principals fortaleses i el tresor reial, i el va enviar carregat de cadenes a Alexandria on més tard fou assassinat per ordre de Cleòpatra. Antoni va col·locar al tron al seu propi fill Alexandre, que havia tingut amb la reina Cleòpatra, al qual va casar amb Iotape, filla del rei d'Atropatene, regne que va passar a la clientela de Roma i al que es va cedir la província de Simbake.

Va morir vers l'any 31 aC.

Precedit per:
Tigranes II
Reis d'Armènia
55 aC34 aC
Succeït per:
Alexandre Heli