Artavasdes I de Mèdia Atropatene

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Artavasdes I (vers 59 aC-20 aC) fou rei de la Mèdia Atropatene vers el 36 aC i fins vers el 20 aC. Era fill del rei Ariobarzanes I de la Mèdia Atropatene.

Enemic d' Artavasdes III d'Armènia (55 aC-34 aC) que era client romà. El 39 aC el país fou envaït per Marc Antoni, com a pas contra l'Imperi Part. La capital Phraaspa fou assetjada però els romans es van haver de retirar. El rei d'Atropatene i el rei Fraates IV de Pàrtia es van disputar pel botí fet als romans, i Artavasdes, descontent, es va passar als romans i es va aliar amb Marc Antoni per mitjà del rei Polemó I del Pont (37 aC-8 aC), aliança que fou acceptada en una entrevista a la vora de l'Araxes (34 aC o 33 aC) i la filla del rei, Iotape, fou promesa al rei Alexandre Heli, fill de Marc Antoni, que fou proclamat rei d'una part d'Armènia 34 aC o 33 aC) mentre es va concedir la resta a Artavasdes.

Amb ajut romà, el rei va poder fer la guerra contra l'Imperi Part amb avantatge durant un temps, però quant Antoni va haver de retirar les seves forces per oposar-se a Octavi, Artavasdes fou derrotat per Artaxes II, de la dinastia artàxida armènia, que tenia el suport part i que va recuperar Armènia (33 aC) i va fer presoner al rei de l'Atropatene. Algun temps després fou alliberat i després de la batalla d'Àccium, Octavi (August) li va tornar a la seva filla Iotape, la dona d'Alexandre Hèlios. Dió Cassi diu que August el va fer rei d'Armènia Menor

Va morir ver el 20 aC quan tenia uns 39 anys, i sembla que va morir a Roma.