Artaxes IV d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Artaxes IV fou rei d'Armènia del 423 al 428

Era fill de Vram-Shapuh i a la mort del seu pare el 714, quan tenia 10 anys, no fou acceptat pels nakharars.

El 423 després d'un període d'anarquia entre el 721 i el 723 en què el rei Shapuh (Shapur) va sortir del país per reclamar el tron persa (i va morir) i els nakharars van governar els territoris respectius sense autoritat central, els mateixos nakharars van demanar al rei Bahram V de Pèrsia el nomenament d'Artaxes com a rei i els hi fou concedit.

El rei va demostrar des del principi una afició per les dones exagerada per l'època. Els nakharars aviat van criticar els hàbits dissoluts del rei i el van voler deposar. Sant Sahak el patriarca no els va secundar. Els nakharars, enutjats, van enviar una delegació a la cort de Ctesifont dirigida pel monjo Surmak de Manzakert que va fer una acusació de Sant Sahak. Bahram V va fer cridar a Sant Sahak i al rei Artaxes i els va deposar. Armènia fou incorporada com a província a Pèrsia i Surmak va substituir a Sant Sahak com a Patriarca.