Artaxes I d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Artaxes I o Artàxias -en armeni Artašēs- (?-~159 aC) fou rei d'Armènia. Incorporat el regne d'Armènia pels selèucides el 200 aC, Artàxias o Artaxes en fou nomenat sparapet (estrateg o sàtrapa). En aquest moment hi havia al país 120 senyors locals (nakharars) o reietons.

Vers el 190 aC va fundar una nova capital a la que va donar el seu nom, Artaxata i com que Antíoc III el Gran fou derrotat el 191 aC a Magnèsia del Sipilos, va actuar com a rei i va demanar l'aliança romana. El seu nom a les inscripcions apareix com Mlk Rwndkn (o Mlk Rwnd) que vol dir "Rei Orontida" i es reclamava de l'antic llinatge dels Orontides.

Després del Tractat d'Apamea el 188 aC el senat romà el va reconèixer com a rei. Durant els següents anys va expandir els seus dominis: a l'est i sud-est foren conquerides l'Atropatene, la Caspiene (segurament Mughan), la Fauene (possiblement la regió entre Djulfa i Khoï) i la Barospeda (probablement el Vaspurakan); al nord la Gogarene (Gugarq, al nord del llac Sevan fins a Lori) i (segons Estrabó) la Khorzene o Khorzanene; al nord-oest els països de les tribus georgianes (pòntiques) dels Calibis (Khalibis), Mosinecs (Mosynekhes) i algun altra, la Karenitida (Karin), el país d'Erzerum i la Derxene (Derdjan o Terdjan).

Moises de Khoren esmenta que va construir un temple (mehean) a Artaxata on va portar estàtues d'Àrtemis, l'armènia Anahit. Va emetre monedes que portaven una àliga al cim d'una muntanya que seria l'Ararat un lloc de culte sagrat.

Va morir vers el 159 aC i el va succeir el seu fill Tigranes I.


Precedit per:
ningú
Reis d'Armènia
189 aC159 aC
Succeït per:
Tigranes I