Artefacte arqueològic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un artefacte arqueològic és qualsevol material o objecte distintiu que es troba en una excavació arqueològica en alguns dels estrats del sòl (sepultada) o per la superfície de la terra. Aquests van ser creats per persones d'una època i lloc determinats per satisfer una necessitat o facilitar la vida quotidiana d'un grup concret d'humans. A més, poden ser de diverses tipologies segons les característiques per descobrir a quina civilització van pertànyer, quina funció tenien en el passat, quin és el lloc on es van formar o per saber la data exacte en què es va fer, segons la composició química i mitjançant el procés de datació.

La majoria d'ells, després de la seva manufactura, rebien l'ús funcional propi que tenien de per si, fins que usualment arribava el seu trencament (desfuncionalització) i es procedia a la seva conversió funcional, fent-se servir per un altre ús menor fins al seu abandonament. Molts d'ells podien ser reutilitzats, però generalment el seu abandonament és degut a un canvi tecnològic que va afavorir el seu desús essent recanviats per altres artefactes que complien la seva funció d'una manera més eficient, per destrucció parcial del material o per simple abandonament de l'objecte en si a la intempèrie.

Anàlisi de l'artefacte[modifica | modifica el codi]

En una excavació, sempre s'haurà d'identificar i classificar en un primer instant, cada objecte o material que es trobi al jaciment (pedra, fusta, metalls, ceràmica...), per mitjà d'una anàlisi directa, descrivint: la Funcionalitat (malgrat que no sempre es pot), la cronologia (relativa), la tipologia (ja siguin aspectes cronològics, culturals, socials, artístics, psicològics...) i la procedència (característiques del material i propietats). I després d'això se sol anotar el contingut i el nom en una fitxa d'inventari de materials arqueològics, per així poder posteriorment estudiar-ho amb més precisió al laboratori, on es pot analitzar l'estructura, la composició química, les propietats, la seva reconstrucció amb el dibuix arqueològic en el cas que estigués trencat o faltés una peça...

Artefactes especials: les ceràmiques[modifica | modifica el codi]

Les ceràmiques són els artefactes que més abunden en les excavacions arqueològiques que es duen a terme, posat que és un material que s'ha utilitzat molt pels nostres avantpassats, gràcies a les seves qualitats de solidesa i resistència al pas del temps, conservant-se així, fins als nostres dies. És cert que els metalls i les pedres també són resistents al pas del temps, però abans costava d'adequar-los i donar-los forma segons les necessitats dels respectius individus. Amb la ceràmica, formada primer per pastes argiloses i de fang espeses, permetia donar una forma insòlita i creativa segons cada cultura o utilitat i realitzant la cocció del material al foc a altes temperatures, les argiles procedien a vitrificar-se o solidificar-se amb la qual cosa es podia efectuar a posteriori una decoració diferent i harmònica depenent de la funció de la ceràmica o les creences dels grups humans corresponents. Normalment els artefactes ceràmics, com gerres, atuells, àmfores i altres, tenien funció d'emmagatzematge d'alguns sòlids i líquids, que generalment eren comestibles.

Cadena de manufactura i activitats d'ús[modifica | modifica el codi]

En la manufactura, per executar un determinat objecte, primer s'havia d'obtenir el material necessari que es trobés per la zona on es residia, després d'això, calia seleccionar el material trobat, adequat al que es volgués fer, seguidament es processava el material adaptant-lo a una primera aproximació de l'objecte desitjat, i una vegada tenien el disseny fet, es procedia a la seva producció.

Quan l'objecte estava fet, es continuava amb la seva distribució a diferents zones o persones del grup, se li treia un ús funcional característic que era pel motiu que havia estat manufacturat, s'adaptava a les necessitats de cada etapa patint algunes modificacions en el seu aspecte i es descartava en el moment que en sortia un de millor o s'havia trencat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Renfrew, C. y Bahn, P. (1993), "Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica", Madrid: Ediciones Akal.
  • Mannoni, T. Giannichedda. "Arqueología de la producción". E. 2004
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artefacte arqueològic