Arthur Nikisch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Arthur Nikisch (en hongarès: Artúr Nikisch) (12 d'octubre de 1855 - 23 de gener de 1922) va ser un director d'orquestra hongarès que va treballar sobretot a Alemanya. És considerat com un intèrpret extraordinari de la música de Bruckner, Txaikovski, Beethoven i Liszt. Va dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín entre 1895 i 1922.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nikisch va néixer el 12 d'octubre de 1855 a Lébényi Szentmiklós, Hongria, sent el seu pare magiar i la seva mare de Moràvia. Nikisch va estudiar al Conservatori de Viena, on va guanyar premis de composició i com a intèrpret el de violí i piano. Tanmateix, aconseguiria la major part de la seva fama com a director. El 1877 es va dirigir a Leipzig on va ser nomenat director principal de l'Òpera de Leipzig el 1879. Ensems donava clases de direcció i cant, en aquell Conservatori, en el qua va tenir alumnes molt avantatjats que més tard serien també directors d'orquestra i cantants, entre aquests hi havia l'alemanya Elena Gerhardt[1] i entre els músics, el mexicà Julián Carrillo Trujillo, l'argenti Carlos Alberto Olivares i el seu alumne preferit l'estatunidenc Louis Persinger. En l'Òpera hi va oferir l'estrena de la simfonia núm. 7 de Bruckner el 1884.

Posteriorment van ser director de l'Orquestra Simfònica de Boston --(en aquest càrrec tenia com a segon, el violinista hongarès en Franz Kneisel-- i després el 1895 va succeir Carl Reinecke com a director de l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig. El mateix any va ser nomenat director principal de l'Orquestra Filharmònica de Berlín, i va mantenir ambdós càrrecs fins a la seva mort.

Va ser un pioner. El 1912 va portar l'Orquestra Simfònica de Londres als Estats Units, i era la primera vegada per a una orquestra europea. El 1913, va fer el primer enregistrament comercial d'una simfonia completa, la simfonia núm. 5 de Beethoven, amb la Filharmònica de Berlín.

Va morir a Leipzig el 23 de gener de 1922, i va ser enterrat allà mateix. Immediatament després de la seva mort, la plaça en la qual va viure va ser rebatejada Nikischplatz, i el 1971 la ciutat va iniciar el "Premi Arthur Nikisch" per a joves directors.

Arthur Nikisch enregistrant el 19 de febrer de 1906 en l'estudi de Leipzig de Welte-Mignon amb la seva dona.

El seu llegat com un dels fundadors de la direcció moderna, amb una profunda anàlisi de la partitura, un pols senzill, i un carisma que li va permetre oferir la sonoritat completa de l'orquestra i sondejar els abismes de la música. L'estil de direcció de Nikisch va ser molt admirat per Leopold Stokowski, Arturo Toscanini, Sir Adrian Boult, Renzzo Bossi i Fritz Reiner, entre d'altres. Reiner va dir de Nikisch:

« «Va ser ell qui em va dir que no hauria d'ondular els meus braços en dirigir, i que hauria d'usar els meus ulls per donar instruccions» »

.[2]

Audicions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 827 (ISBN 84-239-4575-8)
  2. Hart, Philip. Fritz Reiner: A Biography. Evanston, Illinois: Northwestern University Press, 1994. pág. 16. ISBN 0-8101-1125-X


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Nikisch