Artists and Models

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaArtists and Models
Fitxa
DireccióFrank Tashlin Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHal B. Wallis Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióTambi Larsen Modifica el valor a Wikidata
GuióHerbert Baker, Frank Tashlin, Herbert Baker i Don McGuire Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHarry Warren Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDaniel L. Fapp Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWarren Low Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955 Modifica el valor a Wikidata
Durada109 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical i comèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0047840 Filmaffinity: 225589 Allocine: 6084 Rottentomatoes: m/artists_and_models Letterboxd: artists-and-models Mojo: artistsandmodels Allmovie: v3046 TMDB.org: 43317 Modifica el valor a Wikidata

Artists and Models és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Frank Tashlin i estrenada el 1955.

Argument[1][modifica]

Els dos còmplices Rick Todd i Eugene Fullstack van fent gràcies a les tires còmiques tretes de la imaginació fèrtil d'Eugene. En els seus somnis delirants, Eugene es veu com un heroi invencible: «Vincent the Vulture». Els dos amics tenen la idea de prendre aquest heroi oníric com a model per escriure un còmic que aconsegueix (finalment) l'èxit. Coneixen aviat dues residents coarrendataries del seu immoble, Abby Parker i Bessie Sparrowbush. Abby és també autora de dibuixos animats i, una de les preferides d'Eugene, les de la «Senyora Rat-Penat». Abby s'inspira en la seva amiga Bessie per escriure les seves històries…

Temes i context[modifica]

Des de finals dels anys 1940, el tàndem Dean Martin-Jerry Lewis funcionava bé en pel·lícules humorístiques de sèrie B. Però aquí, el duo estrella és format per Lewis i Maclaine. Els patronímics dels dos esbojarrats de la història donen el to: Eugène Fullstack (senyor «pila (elèctrica) carregada») de cara a Bessie Sparrowbush (miss «matoll pardal»). El seu gest i les seves mímiques són les dels herois dels còmics d'abans: Jerry, ulls que miren guerxo i llavis elàstics, i Shirley, parpelles papallonejant i cames agitades de Betty Boop. Escenes d'antologia eficaces en el registre burlesc fins i tot absurd de Frank Tashlin: Jerry com un enorme peluix rosa fumejant i Shirley cantant amb la veu d'Oliva Oyl, ulls commocionats…

Crítica[modifica]

Excel·lent exemple de feliç simbiosi entre Frank Thaslin, un realitzador arribat dels dibuixos animats i Jerry Lewis, un actor que va saber traduir les particulars característiques del seu univers. Argument que li va a mida i va saber aprofitar-lo.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Artists and Models». The New York Times.
  2. Calderon, pàg. 38

Bibliografia[modifica]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.