Artteràpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'artteràpia és una disciplina i una pràctica que permet al pacient expressar-se a través d'una obra artística i facilitar un canal de comunicació de les seves emocions. Durant el tractament, el pacient treballa alguna o diverses disciplines de les arts visuals. Es basa en la idea que l'obra contribueix a la construcció d'un significat dels conflictes psíquics. A més, es centra de forma especial en la creativitat de l'home, en la possibilitat de plasmar un món intern en una obra i a través d'elles poder realitzar al que anomenen com procés sanitari. Hi ha diversos motius per recomanar un tractament d'artteràpia: trastorns psíquics, emocionals, drogodependències. Així mateix, es persegueixen diferents objectius com facilitar que el pacient adquireixi una major consciència corporal o comuniqui problemàtiques que no sap verbalitzar.

L’artteràpia s’inclou en l’àmbit de les teràpies artístiques, una sèrie de varietats tècniques que utilitzen l'art com a mètode terapèutic i coincideixen en la utilització de l'art com a mètode de sanar les malalties mentals basant-se, en la majoria dels casos en un mètode auto exploratori de la pròpia personalitat”.

Orígens[modifica | modifica el codi]

L'activitat artística ha format part de gairebé totes les cultures des dels seus orígens. La immediatesa i universalitat dels seus elements juntament amb el seu caràcter subjectiu, van fer del llenguatge visual una via eficaç per a l'expressió i la comunicació de l'ésser humà, capaç a més de contenir de manera integrada i coherent aspectes de l'experiència d'índole divers, alguns dels quals difícilment podrien ser expressats d'una altra manera. Així, ha contribuït històricament a considerar la pràctica i la contemplació artística com a activitats que proporcionen benestar.

En l'antic Egipte hi havia un lloc que es deia el Temple de la Bellesa, on les persones que eren delinqüents, malalts mentals o físics, o lladres comuns, eren portades i sotmeses a teràpies, molt conegudes actualment, però que en realitat són molt antigues, com el aromateràpia, la musicoteràpia o la gemmoteràpia. Després, en entrar en harmonia amb el seu cos i ment, gràcies a l'aprenentatge d'oficis, aquestes persones tornaven a ser reinserides en la societat, totalment transformades i en harmonia amb si mateixes i amb el món.

També en l'Antiguitat Clàssica, es coneixien les propietats terapèutiques de l'art i els beneficis de practicar-ho, per a l'equilibri general de l'ésser humà i elevació de la consciència

Aquesta utilització d'eines plàstiques van quallar a mitjans del Segle XX, pel que el concepte d'Art en el qual es basa guarda gran relació amb el qüestionament sobre la funció de l'art que va sorgir en l'època de la postguerra.

Els seus orígens es poden classificar de la següent manera:

  • L'ús de figures rituals, tintures i imatges amb fins curatius.
  • Els plantejaments de Sigmund Freud i de Carl Gustav Jung pel que fa al llenguatge simbòlic de l'inconscient.
  • L'interès, cap a finals del segle XIX, de psiquiatres europeus per les produccions plàstiques de pacients mentals: Destaca aquí l'aportació de Hans Prinzhorn, psiquiatre vienès, que considerava la motivació creativa com una motivació bàsica de l'espècie humana, i que tota creació tenia un potencial d'autosanació. Va crear la Col·lecció Prinzhorn, que acull les obres de pacients mentals de la Clínica Psiquiàtrica de la Universitat de Heidelberg. La seva obra va ser de gran influència en la formació de persones que posteriorment van contribuir al sorgiment de l'arteràpia.
  • L'any 946, l'artista Adrian Hill es converteix en el primer terapeuta artístic que treballa de forma remunerada en un hospital després de compartir amb els altres malalts els reconfortants efectes de la seva activitat creativa en una època tan angustiada.
  • L'any 1947, Margaret  Naumburg, qui va ser la primera en utilitzar un procés artístic dins del seu treball com a psicoanalista,   publical’obra “ Free  Art Expression of  Behaviour  Disturbed Children as a Means of Diagnosi and Therapy”.  

Fites importants en el sorgiment de la disciplina[modifica | modifica el codi]

  • 1959: Es va fundar la Societat Internacional de psicopatologia de l'expressió (ISPE), a Itàlia, principalment per psiquiatres europeus (descendents de Prinshorn).
  • 1966: Es va fundar la institució precursora de l'Associació Americana de Teràpia Artística (AATA).
  • 1962: L'ATTA comença a publicar el Bulletin of Art Therapy, actualment conegut com a 'American Journal of Art Therapy.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'artteràpia és una disciplina que utilitza tots els dispositius provinents de les arts per recuperar i rehabilitar individus que pateixen dificultats físiques i/o mentals. Actualment en artteràpia existeixen dos corrents principals: d'una banda, els que utilitzen la plàstica com a mitjà de licitar un diàleg pacient terapeuta, amb l'objectiu d'elaborar posteriorment de manera verbal el contingut plàstic creat. D'altra banda, hi ha els que se centren en l'artístic, sense requerir la posterior elaboració verbal. Els primers generalment són psicòlegs o psiquiatres especialitzats en artteràpia, i els segons, actuen supervisats en la seva majoria per psicòlegs o psiquiatres, i la seva tasca és plantejada com complementària a una tasca psicoterapèutica.

Independentment de l'orientació escollida, la teràpia artística es caracteritza per:

  • Rellevància del procés de creació per sobre el producte artístic, ja que és en les limitacions d'aquest procés on poden treballar-se les dificultats per simbolitzar l'experiència.
  • Importància de la creativitat, sota el supòsit que el seu desenvolupament afavoriria el sorgiment de solucions creatives en altres àrees de la vida.
  • Èmfasi en la creació espontània, sense importar el grau de perícia plàstica, amb un objectiu més aviat expressiu.

Escoles psicològiques[modifica | modifica el codi]

Enfocament segons Jung[modifica | modifica el codi]

Per a Jung, es valora la relació entre el creador i la imatge mitjançant l'estimulació de preguntes i diàleg. La relació terapèutica no es basa en la confrontació sinó que s'estableixen mitjançant l'art que actua com a filtre o barrera. En aquesta situació l'art actua com a mediador entre el client i el terapeuta. La imatge es tracta com una extensió del client. Les imatges es vinculen amb el passat mitjançant successos actuals de la vida del client i amb el present i el futur mitjançant els arquetips.

Enfocament humanista[modifica | modifica el codi]

L'ambient que l'art terapeuta humanista intenta crear reflecteix l'absència total d'actituds que jutgen o suggereixen alguna cosa bona, dolenta, forta, feble, que estimen o odien. Les diferents modalitats de teràpies expressives han reemplaçat les més tradicionals que es basaven a curar la malaltia, l'estrès, l'ansietat, trastorns psicòtics i neuròtics i es concentren en el potencial creatiu i expressiu de la persona per a cercar estils de vida significatius, promovent així el benestar físic, mental i espiritual d'una persona que pot expressar els seus sentiments, pensaments i idees d'una forma creativa.

Dins d'aquesta línia es troben enfocaments com el de Natalie Rogers, anomenat Connexió Creativa. Que es basa en l'articulació de diferents llenguatges expressius entre si. Aquest corrent té com a base teòrica l'Enfocament Centrat en la Persona.

Enfocament psicoanalític[modifica | modifica el codi]

L'enfocament és no-interpretatiu, el client fa les seves pròpies interpretacions de l'art i troba els seus significats propis. La persona expressa mitjançant missatges visuals, tons de veu, llenguatge corporal i contingut verbal. El client comparteix la seva expressió amb imatges, i el terapeuta ajuda al client amb la seva expressió mitjançant moviment, verbalització i altres usos dels materials. Els terapeutes de la teoria Gestalt, estimulen el creixement dels clients així com el desenvolupament del seu potencial innat.

Referència bibliogràfica[modifica | modifica el codi]

SYLVIE BATLLE,  Arte-Teràpia. Edicció Obelisco

SARA PAÍN, GLADYS JARREAU. Una psicoterapia por el arte. Sara Paín, Gladys Jarreau. Edicció Nueva Visión de Buenos aires.

MARIÁN LÓPEZ FERNÁNDEZ CAO Y NOEMI MARTÍNEZ DÍEZ. Arteterapia. Conocimiento interior a través de la expresión artística. Ed. Énfasis.

DURAN, M. Arte terapia o psicoterapia por el arte: qué es y como se aplica. Exposición ilustrada con estudio de caso.

SUESS, A. Arte, terapia y transformación social en la intersección entre postestructuralismo y teoría crítica.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artteràpia Modifica l'enllaç a Wikidata