Artur Galceran i Granés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1850  Girona |
| Mort | 1919 (68/69 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, psiquiatre |
Artur Galcerán i Granés (Girona, 1850 - Barcelona, 1919) va ser un destacat metge psiquiatre català.[1]
Metge psiquiatre[modifica]
Deixeble principal de Joan Giné i Partagàs, profundament determinista, porta a l'extrem les doctrines organicistes del mestre. Inicia la seva formació en el psiquiàtric de la Nova Betlem de Barcelona, quan aquest es trobava a Sant Gervasi, i després passa a ser director del psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat fins al 1895. Posteriorment col·labora en l'Institut Pere Mata de Reus i finalment només atendrà pacients a la seva consulta privada de la ronda Universitat de Barcelona, on aplicà l'electroteràpia a les malalties mentals. Va ser president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona.
Publicacions[modifica]
Té una extensa obra escrita. Col·labora entre d'altres en les revistes "La Independencia Médica", "Revista Frenopática Barcelonesa" o "Gaceta Médica Catalana". Dirigeix el Butlletí del psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Entre els seus llibres, es poden destacar: “Tractat de dermatosis nervioses” (1883), “El determinismo en la voluntad. Responsabilidad parcial de los alienados”. (1884), “Ensayo de clasificación anatomopatológico de las vesanías” (1889), “Ejecutoria en favor del Manicomio de San Baudilio de Llobregat” (1889), “El moderno Manicomio de Sant Baudilio de Llobregat” (1892), “Neuropatología y Psiquiatría Generales” (1895); “Casuística y terapéutica de la delincuencia” (1912).
Referències[modifica]
- ↑ «Artur Galceran i Granés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.