Artur Schnabel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Artur Schnabel
Artur Schnabel l'any 1916
Artur Schnabel l'any 1916
Estil: romàntic
Naixença: 17 d'abril de 1882
Lipnik-(Bielitz)
Defunció: 15 d'agost de 1951 (als 69 anys)
Morschach, Suïssa
Nacionalitat: Polònia Polònia es nacionalitzà Estats Units Estats Units
Activitat principal: Pianista
Altres activitats: Composició

Artur Schnabel (Lipnik, Bielitz, en aquell temps Polònia austríaca, 17 d'abril de 1882 - Morschach, Suïssa, 15 d'agost de 1951) fou un pianista i compositor nacionalitzat nord-americà.

Des de la infància mostra una capacitat musical inusual per el piano i als set anys inicià els estudis amb H. Schmitt. De 1891 a 1897, va ser alumne de Theodor Leschetizky, a Viena, on també estudià teoria musical. Després dels seus primers grans èxits com a pianista a Berlín, es casà amb la cantant Thérèse Behr, amb la qual féu nombroses gires de concerts, en cara que també fundà un trio amb el que tocà música de cambra.

L'any 1902 fundà un trio amb el violoncel·lista Anton Hekking i el pianista A. Wittenberg.

L'any 1920 es trobava a París donant lliçons de piano, tenint entre els seus alumnes, la pianista argentina Marisa Regules (1920-1973. Donà gires de concerts individuals als Estats Units el 1921 i 1922. El 1925, fou nomenat professor de la Musikhochschule de Berlín, però el 1933 es veié obligat a abandonar el seu càrrec a causa del nou règim polític i abandonà el país.

Després va residir a Anglaterra, on publicà Reflexions on Music (1933). Poc temps després fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Manchester i el 1939 s'establí als Estats Units. Allí publicà Music and Line of Most Resistance (Princeton, 1942).

Després de la Segona Guerra Mundial, re-emprengué la seva carrera com a interpret i fou mestre de la pianista catalana Teresa Llacuna i l'anglès Clifford Curzon. El seu fill Karl Ulrich Schnabel (Berlín,1909-2001) fou també un pianista de notable renom.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Ludwig van Beethoven: Concert per a pianoi orquestra núm. 3, op. 37, amb Philarmonia Orchestra dirigida George Szell
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a piano i orquestra núm.22, K 482, amb Philarmonia Orchestra dirigida Bruno Walter
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Sonates per a piano, núm. 1 a 32,
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Variacions sobre un tema de Diabelli
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Concerts per a piano núm. 19 a 21, 24 i 27, amb LOndon Symphony Orchestra dirigida per, sir Adrian Boult
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a dos pianos, K 365 Ulrich Schnabel (piano); Philarmonia Orchestra dirigida, per sir Malcom Sargent
  • Johannes Brahms: Concert per a piano núm. 1, op. 15, amb Cleveland Orchestra dirigida per George Szell
  • Johannes Brahms: Concert per a piano núm. 2, op. 83, amb la BBC Symphony Orchestra, dirigida per sir Adrian Boult
  • Franz Schubert: Impromtus
  • Franz Schubert: Quintet La truita, amb el Pro Arte Quartet

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artur Schnabel Modifica l'enllaç a Wikidata