Arturo Martini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giulieta i Olofernes obra de Arturo Martini

Arturo Martini (1889-1947) va ser un dels principals escultors italians entre la Primera Guerra Mundial i la Segona. Es va moure entre un vigorós classicisme (quasi romà antic) i més tard el modernisme. El 1939 abandona l'escultura i escriu un llibre titulat L'escultura està morta, potser en resposta al règim feixista sota el qual els escultors italians havien de servir. Després de la guerra, va tornar a fer un monument més, abans de la seva mort.[1][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Günter Berghaus, International futurism in arts and literature, Walter de Gruyter, 2000, p.475.
  2. Gloria Fossi, Marco Bussagli, Italian Art, Giunti Editore, 2004, p.556.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arturo Martini Modifica l'enllaç a Wikidata