Rata d'aigua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arvicola sapidus)
Infotaula d'ésser viuRata d'aigua
Arvicola sapidus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN2150 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaCricetidae
GènereArvicola
EspècieArvicola sapidus Modifica el valor a Wikidata
Miller, 1908
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La rata d'aigua, rata de séquia[1] o rat-buf (Arvicola sapidus), és l'arvicolí de mida més grossa.

Noms catalans[modifica]

Rat-bufot a la Catalunya del Nord, bufó al Priorat, a Lleida, al Pla d'Urgell, a la Ribera d'Ebre.

Descripció[modifica]

Té el cos robust i allargat, unes orelles arrodonides i curtes, que sobresurten poc entre el pelatge i unes potes també curtes. La cua, de secció circular, fa poc més de la meitat de la llargada del cap i el cos junts.

Pelatge dens, adaptat a la vida semiaquàtica, de color marró fosc tirant a vermellós pel dors, marró groguenc pels flancs i marró grisenc tacat de groc pel ventre. A la regió dorsal, hi té alguns pèls negres.

Dimensions corporals: cap + cos (18-22 cm) i cua (10-14 cm).

Pes: 155-300 g.

Hàbitat[modifica]

Viu a prop de l'aigua dolça, sia corrent o estancada, sempre que les ribes siguin cobertes d'abundant vegetació herbàcia i la terra dels marges sigui prou tova per a poder-hi excavar galeries. També se la pot localitzar, però, en altres llocs humits, com maresmes, prats humits i zones torboses fins als 2.300 m d'altitud. Viu a Portugal, Espanya i França.[2]

Costums[modifica]

És una espècie solitària que és activa tant de dia com de nit, però és més fàcil d'observar durant les hores diürnes, entre la vegetació de la riba o bé dins l'aigua. Bona nedadora, se la pot veure capbussar-se amb facilitat.

Fa el niu en un cau subterrani que excava entre les arrels d'un arbre proper a la riba, no gaire complicat, però amb diverses entrades.

Rastre[modifica]

S'alimenta sempre als mateixos llocs, on deixa trossos, tots de la mateixa mida, de tija de boga, canyes, canyissos, joncs i altres plantes aquàtiques que constitueixen la base de la seva alimentació.

També es pot intentar localitzar el llit que es fabrica per a descansar durant les hores diürnes: un pilonet d'herbes seques, de forma més o menys esfèrica, amagat entre la vegetació de la riba.

Espècies semblants[modifica]

La rata talpera té un aspecte més gràcil, el pelatge sense tons rogencs i la cua relativament més curta (no arriba a la meitat de la longitud del cap més el cos).

Gastronomia[modifica]

La carn de la rata d'aigua té un gust similar a la carn de conill i tradicionalment s'emprava en l'elaboració de la paella valenciana.[3]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. DNV
  2. . Arvicola sapidus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 7 octubre 2008.
  3. «¿Sabías que la paella original llevaba rata?» (en castellà), 07-08-2020. [Consulta: 18 agost 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rata d'aigua