Arvo Pärt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arvo Pärt en la catedral de Christchurch, Dublín, 2008

Arvo Pärt és un compositor estonià. Va néixer l'11 de setembre de 1935 a Paide (Estònia). Se l'identifica amb la música minimalista i més específicament amb el «minimalisme sacre». És considerat un pioner en aquest estil, com els seus contemporanis Henryk Górecki i John Tavener. Arvo Pärt és més conegut per les obres del seu segon període compositiu (treballs corals).

Biografia[modifica | modifica el codi]

L'educació musical de Pärt va començar als set anys. Als catorze o quinze anys va escriure les seves primeres composicions. Mentre estudiava composició (amb el mestre Heino Eller) al conservatori de Tallinn es deia d'ell que «semblava que quan es sacsejava les mànigues se li queien les notes. En aquest temps va tenir molt poques influències des de fora de la Unió Soviètica, només alguns enregistraments i partitures il·legals.

Encara que en el moment del seu naixement Estònia era un estat independent, l'URSS va ocupar el país el 1940 com a resultat del pacte Mólotov-Ribbentrop (entre la Unió Soviètica i el Tercer Reich) i el país va romandre sota el control de la Unió Soviètica (excepte un període de tres anys sota ocupació alemanya) durant 51 anys.

L'obra de Pärt generalment es divideix en dos períodes. Els seus primers treballs van partir d'un neoclassicisme bastant sever (influït per Xostakòvitx, Serguei Prokófiev i Bela Bartók). Després va començar a compondre usant el dodecafonisme i el serialisme d'Arnold Schönberg. Però això no només va atraure la ira dels buròcrates culturals soviètics, sinó que també va demostrar ser un carreró creatiu sense sortida.

El compositor Paul Hillier diu sobre aquest període: «Va arribar a un punt de completa desesperació en el qual la composició de música li semblava el més inútil dels gestos, i li faltava la fe musical i la força de voluntat per escriure una sola nota».

Això deu ser una exageració, ja que durant aquesta època va compondre la seva Tercera Simfonia (de 1971, d'estil transicional). Però és clar que Pärt va experimentar una profunda crisi personal. La seva resposta va ser submergir-se en la música antiga, és a dir, tornar a les arrels de la música occidental. Va estudiar cant pla, cant gregorià i les primeres aparicions de la polifonia en el Renaixement. Al mateix temps va començar a explorar la religió i es va unir a la rígida Església ortodoxa russa, indicant que potser la seva crisi no era exclusivament musical, sinó també espiritual.

Arvo Pärt, Nora Pärt (2012)

La música que va produir en aquesta època va ser radicalment diferent. Pärt la descriu com "dringant" (tintinnabular) com el so de campanes. La música es caracteritzava per harmonies simples, sovint notes soltes sense ornaments, o acords triàdics (els quals van formar la base de l'harmonia occidental). Hi ha alguna reminiscència del so de les campanes (d'allí el nom). Els tintinàbuls són rítmicament simples i no canvien el tempo. És clara la influència de la música antiga en aquestes obres.

Una altra característica de les últimes obres de Pärt és que tenen textos sacres (encara que la majoria de les vegades triava el llatí o la llengua eclesiàstica eslava que s'usa en la litúrgia de l'església ortodoxa en comptes de la seva llengua materna (l'estonià).

Pärt és més conegut per les seves últimes obres, i és un cas infreqüent de compositor modern que arriba a la popularitat en vida.

La música d'Arvo Pärt ha atret l'atenció pública a Occident, particularment gràcies a Manfred Eicher, que a partir de 1984 va gravar diverses de les seves composicions per a la firma ECM Records, a més d'influir en la nova generació de compositors estonians com Erkki-Sven Tuur i Lepo Sumer.

Pärt ha dit que la seva música és similar a la llum que passa a través d'un prisma: la música pot tenir un significat lleugerament diferent en cada oient, creant un espectre d'experiències musicals, similar a l'arc de Sant Martí.

El compositor minimalista Steve Reich va comentar sobre Pärt: «Ja des que estava a Estònia, Arvo estava sentint el mateix que la resta de nosaltres. [...] Amo la seva música i amo el fet que sigui un home tan talentós i valent. [...] Està completament fora del corrent dominant i no obstant això és enormement popular, la qual cosa és molt inspirador. La seva música omple una profunda necessitat humana que no té res a veure amb la moda».

La seva música s'ha usat en més de cinquanta films, com Väike Motorolla (1962) i Promised Land (2004). El Cantus in Memory of Benjamin Britten va ser usat a Les Amants du Pont-Neuf de Leos Carax (1991), en Fahrenheit 9/11 de Michael Moore quan mostra el final els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York, i en la pel·lícula Japón del cineasta mexicà Carlos Reygadas. Spiegel im Spiegel va ser usat en Wit (de Mike Nichols, 2001), a Swept Away de Guy Ritchie protagonitzada per Madonna (2002), en el drama Gerry de Gus van Sant (2003), i en Elegy d'Isabel Coixet (2008).

Obres seleccionades[modifica | modifica el codi]

Arvo Pärt (2011)

Obres més conegudes[modifica | modifica el codi]

  • Cantus in memoriam Benjamin Britten
  • Fratres
  • Tábula rasa

Obres per a veu i orquestra[modifica | modifica el codi]

  • Our Garden, Cantata for children's chorus and orchestra (1959/2003)
  • Credo for chorus, orchestra, and piano solo (1968)
  • Wallfahrtslied for tenor or baritone and string orchestra (1984/2000)
  • Te Deum for chorus, string orchestra and tape (1984–5, rev 1992)
  • Berlin Mass for chorus and organ or string orchestra (1992)
  • Litany for soloists, chorus and orchestra (1994)
  • I am the true vine for choir a cappella (1996)
  • Como cierva sedienta for soprano, chorus and orchestra (1998)
  • Cantiques des degrés for chorus and orchestra (1999/2002)
  • Cecilia, vergine romana for chorus and orchestra (1999/2002)
  • In Principio for chorus and orchestra (2003)

Obres per a veu i conjunt instrumental (o piano)[modifica | modifica el codi]

  • An den Wassern zu Babel saßen wir und weinten for voices or choir and organ or ensemble (1976/1984)
  • Sarah Was Ninety Years Old for three voices, percussion and organ (1977/1990)
  • De profundis for chorus, percussion and organ (1980)
  • Passio Domini Nostri Jesu Christi secundum Joannem for soloists, vocal ensemble, choir and instrumental ensemble (1982)
  • Es sang vor langen Jahren for alto, violin and viola (1984)
  • Wallfahrtslied for tenor or baritone and string quartet (1984)
  • Stabat Mater for 3 voices and string trio (1985)
  • Miserere for solosts, choir, ensemble and organ (1989/1992)
  • My Heart is in the Highlands for countertenor and organ (2000)
  • Zwei Wiegenlieder for two women's voices and piano (2002)
  • L'Abbé Agathon for soprano, four violas and four celli (2004/2005)

Obres per a cor (i orgue)[modifica | modifica el codi]

  • An den Wassern Babylons saßen wir und weinten for voices and organ (1976/1984)
  • Missa syllabica for chorus and organ (1977)
  • Summa for chorus (1977)
  • De profundis for mens voices, percussion (ad lib.) and organ (1980)
  • Magnificat per a cor (1989)[1]
  • Bogoróditse Djévo for chorus (1990)
  • Hildegard Curth gewidmet – The Beatitudes (1990)
  • And One of the Pharisees for three voices (1992)
  • Dopo la Vittoria for chorus (1996)
  • I Am the True Vine (1996)
  • Kanon Pokajanen for chorus (1997)
  • Triodion for chorus (1998)
  • Which Was the Son of... (2000)
  • Littlemore Tractus for chorus and organ (2001)
  • Nunc Dimittis for chorus (2001)
  • Salve Regina for chorus and organ (2001)
  • Peace upon you, Jerusalem for female chorus (2002)
  • Most Holy Mother of God for four voices (2003)
  • Da Pacem Domine for four voices (2004)
  • Anthem written for St John's College, Oxford (2005)
  • The Deer's Cry written for chorus for Louth Contemporary Music Society, Ireland (2008)

Obres orquestrals[modifica | modifica el codi]

  • Nekrolog for orchestra op.5 (1960)
  • Symphony No. 1 Polyphonic op.9 (1963)
  • Perpetuum mobile for orchestra op.10 (1963)
  • Symphony No. 2 for orchestra (1966)
  • Symphony No. 3 for orchestra (1971)
  • Wenn Bach Bienen gezüchtet hätte ... for piano, wind quintet, string orchestra and percussion (1976)
  • Fratres for chamber ensemble (1976 and on, many versions)
  • Arbos for brass and percussion (1977/1986)
  • Cantus In Memoriam Benjamin Britten for string orchestra and bell (1977)
  • Psalom for string orchestra (1985/1995/1997)
  • Festina Lente for string orchestra and harp (1988)
  • Summa for string orchestra (1991)
  • Silouans Song for string orchestra (1991)
  • Trisagion for string orchestra (1992)
  • Mein Weg for 14 string players and percussion (1999)
  • Orient & Occident for string orchestra (2000)
  • Lennartile / Für Lennart for string orchestra (2006)
  • La Sindone for orchestra and percussion (2006)
  • Symphony No. 4 Los Angeles (2008)

Obres per a solista i orquestra[modifica | modifica el codi]

  • Collage sur B-A-C-H, for oboe, string orchestra, harpsichord, and piano (1964)
  • Pro et Contra, concerto for cello and orchestra (1966, for Mstislav Rostropóvitx)
  • Credo for chorus, orchestra, and piano solo (1968)
  • Tabula Rasa, double concerto for two violins, string orchestra, and prepared piano (1977)
  • Fratres for violin, string orchestra and percussion (1992)
  • Concerto piccolo über B-A-C-H for trumpet, string orchestra, harpsichord and piano (1994)
  • Darf ich ... for violin, bells and string orchestra (1995/1999)
  • Lamentate for piano and orchestra (2002)
  • Passacaglia for violin, string orchestra and vibraphone (2003/2007, for Gidon Kremer's 60th birthday)

Obres instrumentals[modifica | modifica el codi]

  • Music for a Children's Theatre, Four Dances: Puss in Boots, Red-Riding-Hood and Wolf, Butterfly, Dance of the Ducklings, for piano (1956/1957)
  • 2 Sonatinen op.1, for piano (1958/1959)
  • Quintettino op.13, for wind quintet (1964)
  • Collage über B-A-C-H for oboe and strings (1964)
  • Für Alina for piano (1976)
  • Pari Intervallo for organ (1976/1981)
  • Variationen zur Gesundung von Arinuschka for piano (1977)
  • Spiegel im Spiegel for violin or cello and piano (1978)
  • Fratres (1977–1992)
    • Fratres per a violí i piano[2]
    • Fratres per a corda i percussió[3]
    • Fratres per a violí, cordes i percussió
    • Fratres per a quartet de cordes
    • Fratres per a violoncel i piano
    • Fratres per a vuit violoncels
    • Fratres per a octet de vent i percussió
  • Annum per annum for organ (1980)
  • Pari intervallo for organ (1981)
  • Hymn to a Great City for two pianos (1984/2000)
  • Trivium for organ (1988)
  • Summa for string quartet (1990)
  • Berliner Messe for SATB soloists and organ (1990)
  • Psalom for string quartet (1991/1993)
  • Mozart-Adagio for violin, cello and piano (1992/1997, from Mozart's Piano Sonata in F major (K 280))
  • Passacaglia for violin and piano (2003)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Magnificat d'Arvo Pärt a Youtube
  2. Fratres per a violí i piano a Youtube
  3. Fratres per a corda i percussió a Youtube
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arvo Pärt