Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
De Viquipèdia
L'arxiduc Carles d'Austria ( Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740 ) va ser pretendent al tro de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), de Mallorca (1706-1714 / 1715), de Sardenya (1706-1720) i de Catalunya(1706-1714), on va governar amb el nom de Carles III, i de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i de Nàpols (1706-1938), on va ser Carles IV. Mentre la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent nomenat Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Nasqué l'1 d'octubre de 1685 a la cort imperial de Viena i fou el segon fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i la seva tercera esposa Elionor del Palatinat-Neuburg. Era nét per línia paterna del també emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Anna d'Espanya, i per línia materna de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
[edita] Núpcies i descendents
Es casà l'1 d'agost de 1708 a la catedral de Barcelona amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (1691-1750). D'aquesta unió nasqueren:
- el príncep Leopold d'Habsburg (1716)
- Maria Teresa I d'Àustria (1717-1780), emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic
- la princesa Maria Anna d'Habsburg (1718-1744), casada el 1744 amb Carles de Lorena
- la princesa Maria Amàlia d'Habsburg (1724-1730)
[edita] Guerra de Successió Espanyola
En morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l'Arxiduc Carles era suposadament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte entre el rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg. Però Carles II va testar a favor de Felip d'Anjou, nét del rei Lluís XIV de França i besnét de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successió Espanyola.
El 1705, l'arxiduc Carles embarcà amb un exercit aliat a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on fou proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estengué liderada per Joan Baptista Basset. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signà la capitulació. El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg. Estant la guerra en curs i en un punt critic (Carles perdía a la penínusla i els seus alliats guanyaben a l'exterior), el germà de l'Arxiduc, l'emperador Josep I, emperador romanogermànic va morir sobtadament, per la qual cosa la successió al tron imperial va recaure en l'Arxiduc, fet que va provocar un canvi de suports de les potencies europees.
[edita] Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
El 1711 va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i renuncià per això a la corona hispana pel Tractat d'Utrecht a canvi dels Països Baixos, el Milanesat, el Regne de Sicília, Nàpols i Sardenya.
En ascendir al tron imperial va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia, les quals, però, perdé entre el 1737-1739.
El 1713, davant la falta de fills mascles, va promulgar la Pragmàtica Sanció, que establia la indivisibilitat del regne així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.
Carles VI d'Àustria morí el 20 d'octubre de 1740 a Viena.
[edita] Vegeu també
|
||||||||||
_Haloes.jpg)
