Arxiduc d'Àustria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Corona d'arxiduc d'Àustria.

El títol d'arxiduc d'Àustria amb el tractament inherent d'altesa imperial s'ha donat tradicionalment als membres de la Casa d'Àustria fruit de matrimonis entre iguals.

L'Arxiducat d'Àustria fou un dels estats que conformaven el Sacre Imperi Romanogermànic. Des de l'any 1918, la república d'Àustria anul·là de cara a la legalitat la dignitat imperial i el títol d'arxiduc, prohibit encara avui al país centreeuropeu. Al llarg dels segles diverses han estat les branques de la casa d'Àustria que han ostentat el tractament d'arxiduc d'Àustria:

  • En primer lloc, la branca principal de la Casa d'Àustria, aquella que emana del cap de la casa d'Habsburg.
  • En segon lloc, la branca dels Àustria-Teschen que descendeixen de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria i que s'originà l'any 1822.
  • En tercer lloc, la branca palatina d'Hongria que descendeixen de l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria, nomenat palatí d'Hongria l'any 1799.
  • En quart lloc cal destacar a tots aquells prínceps d'altres països que també tenen dret a portar el títol d'arxiduc d'Àustria, aquests prínceps originaris del Ducat de Mòdena, des del segle XIX, o del Gran Ducat de Toscana des del 1790, porten el títol d'arxiducs d'Àustria en tant que prínceps de la Casa d'Àustria i per pertànyer a les branques menors dels Àustria-Este o Àustria-Toscana.

Finalment, cal destacar que diferents membres de la Casa d'Àustria se'ls hi concedí títols de noblesa com a conseqüència de contraure matrimonis desiguals, aquest és el cas de les descendències de l'arxiduc Joan d'Àustria i de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria la descendència dels quals porten els títols de comtes de Meran i ducs de Hohenberg respectivament.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arxiduc d'Àustria