Arzew

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Arzan».
Escut (període francès).
Situació del municipi a la província d'Orà.

Arzew o Arzaw (àrab, أرزيو; berber, Arzyu) és un municipi d'Algèria, a la costa, a uns 35 km d'Orà, a la plana anomenada Sirat. Sota domini francès, fou anomenada Saint Leu, que correspon al barri vell o Vieil Arzeu. És capital del districte d'Arzew, a la província d'Orà.

Història[modifica | modifica el codi]

En el període romà, portava el nom d'Arsenària (llatí Arsenaria) i també Portus Magnus. Diverses restes romanes com mosaics, eines i objectes d'art es van trobar a la zona i són al museu d'Orà; llavors exportava cereals i sal. La ciutat fou destruïda pels vàndals el 429.

Al segle XI, al-Bakri esmenta les seves ruïnes romanes i diu que estava despoblada, però indica l'existència a la muntanya veïna de tres castells o ribats. L'activitat al port fou represa per deportats andalusins al segle XII (1162). Sota els almohades, es construïen vaixells a la ciutat i al-Idrisi remarca la seva activitat econòmica encara basada en el blat cultivat a les comarques veïnes. Sota domini dels abdalwadites, va prendre el nom de Marsa Ben Zayyan, però després va retornar a Arzaw o Arzeu, encara que generalment s'anomenava simplement al-Marsa ('El Port'). A la zona, hi van arribar al segle XVII els berbers Beni Bethioua (àrab, Banu Battiwa) originaris de Bethioua al Rif, el dialecte dels quals encara es parlava a començaments del segle XX; els pobladors locals eren la tribu nòmada Hamia.

El 10 de juliol del 1833, fou ocupada per forces franceses procedents d'Orà i, en el tractat de Desmichels (26 de febrer del 1834), va quedar en mans dels francesos, que la van anomenar Arziou (Arzowe). Lluís Felip va ordenar la fundació de Arzew Le Port el 12 d'agost del 1845, i va procurar l'establiment de colons europeus. Fou convertida en comuna francesa el 31 de desembre del 1856. A finals del 1942, va ser teatre de la batalla d'Arzew entre els aliats i les tropes lleials al govern de Vichy. Després de la independència, va esdevenir una àrea industrial amb una refineria, a més de port pesquer.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 35° 51′ N, 0° 19′ O / 35.850°N,0.317°O / 35.850; -0.317