Arzew

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Arzan».
Escut (període francès)
Situació del municipi a la província d'Orà

Arzew o Arzaw (àrab أرزيو, berber Arzyu) és un municipi d'Algèria, a la costa, a uns 35 km d'Orà, a la plana anomenada Sirat. Sota domini francès fou anomenada Saint Leu, que correspon al barri vell o Vieil Arzeu. És capital del districte d'Arzew a la província d'Orà.

Història[modifica | modifica el codi]

En el període romà portava el nom d'Arsenària (llatí Arsenaria) i també Portus Magnus. Diverses restes romanes com mosaics, eines i objectes d'art es van trobar a la zona i són al museu d'Orà; llavors exportava cereals i sal. La ciutat fou destruïda pels vàndals el 429.

Al segle XI al-Bakri esmenta les seves ruïnes romanes i diu que estava despoblada, però indica l'existència a la muntanya veïna de tres castells o ribats. L'activitat al port fou represa per deportats andalusins al segle XII (1162). Sota els almohades es construïen vaixells a la ciutat i al-Idrisi remarca la seva activitat econòmica encara basada en el blat cultivat a les comarques veïnes. Sota domini dels abdalwadites, va prendre el nom de Marsa Ben Zayyan però després va retornar a Arzaw o Arzeu encara que generalment s'anomenava simplement al-Marsa (El Port). A la zona hi van arribar al segle XVII els berbers Beni Bethioua (àrab Banu Battiwa) originaris de Bethioua al Rif el dialecte dels quals encara es parlava a començaments del segle XX; els pobladors locals eren la tribu nòmada Hamia.

El 10 de juliol de 1833 fou ocupada per forces franceses procedents d'Orà, i en el tractat de Desmichels (26 de febrer de 1834) va quedar en mans dels francesos que la van anomenar Arziou (Arzowe). Lluís Felip va ordenar la fundació de Arzew Le Port el 12 d'agost de 1845, i va procurar l'establiment de colons europeus. Fou convertida en comuna francesa el 31 de desembre de 1856. A finals del 1942 va ser teatre de la batalla d'Arzew entre els aliats i les tropes lleials al govern de Vichy. Després de la independència va esdevenir una àrea industrial amb una refineria, a més de port pesquer.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 35° 51′ N, 0° 19′ O / 35.850°N,0.317°O / 35.850; -0.317