As-Saffah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab As-Saffah (en àrab أبو العباس عبد الله السفاح, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh as-Saffāḥ) (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754). El seu malnom As-Saffah vol dir "el Sanguinari" però també "el Generós".

Amb diversos membres de la família es va refugiar a Kufa el setembre o octubre del 949 poc després que les forces del general Al-Hàssan ibn Kahtaba entressin en aquesta ciutat on fou proclamat califa a la gran mesquita, on va fer un discurs molt conegut. La capital va restar per un temps a Kufa.

EL gener del 750 les forces lleials sota comandament de Abd-Al·lah ibn Alí, van derrotar els omeies a la batalla del riu Zab prop de Mossul, i van perseguir a Marwan II[1] a través de Mesopotàmia, Síria i Palestina fins que finalment fou mort a una mesquita a Egipte l'agost del 750. Ja només quedava alguna resistència aïllada, com Ibn Hubayra a Wasit, que fou dominada ràpidament per una traïció, i les revoltes a Síria i Mesopotàmia aplanades militarment. Els vencedors van exercir sagnants actes de venjança.[2]

Els alides havien donat suport a la revolta abbàssida i ara quedaven frustrats pels seus resultats; el 751 es van revoltar a Bukharà però el governador de Khurasan, i un dels principals caps abbàssides, Abu-Múslim, la va ofegar en sang.

El 751 es va produir la batalla del Talas, quan tropes àrabs, sota comandament del governador del Khurasan Abd-ar-Rahman ibn Múslim, i xineses, van xocar a la vora d'aquest riu a la Transoxiana (Mawara an-Nahr) i es va posar fi a l'expansió dels Han i àrabs. Al mateix temps a occident els bizantins van derrotar els àrabs prop de Melitene.

Le depuració dels propis abbàssides va començar per Abu-Sàlama al-Khal·lal i Sulayman ibn Kathir. Després va seguir Abu-Múslim, encara que el primer intent va fracassar el 753 però fou eliminat ja mort As-Saffah.

El califa va morir el juny del 754. Li va succeir el seu germà Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, governador d'Armènia

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. at-Tabarí, Muhàmmad ibn Jarir; Williams, John Alden. The 'Abbasid Revolution A.D. 743-750/A.H. 126-132 (en anglès). John Alden Williams, SUNY Press, p.169. ISBN 0791406253. 
  2. L'acte més conegut fou la mort a Nahr Abi Futrus de 80 caps omeies, convidats a un banquet de reconciliació, i assassinats allí per orde d'Abd-Al·lah ibn Alí, que va tirar els cossos als gossos; hi va haver altres actes similars a Kufa, Bàssora i al Hijaz; les tombes dels califes omeies foren violades.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • S. Moscati, Studi d'Abu Muslim, 1949; Le massacre des Umayyades, 1950; Il tradimento di Wasit, 1951


Precedit per:
dinastia omeia
califa de Bagdad
750-754
Succeït per:
Al-Mansur