As romà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis.

L'as fou la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.[1]

Pesos i monedes[modifica | modifica el codi]

L'as era una unitat de mesura romana de pes que es coneixia també com a lliura romana i equivalia a 12 unces (unzia).[2] Es dividia en as greu (10 unces), terç d'as (4 unces), quart d'as (3 unces), sisè d'as (2 unces), i l'unça. En un principi, al voltant del 500 aC l'as era simplement un lingot (aes rude) al qual més endavant s'hi començaren a gravar marques (aes signatum).[3]

Com a moneda de bronze l'as va tenir diverses mesures, i cada vegada un nom diferent:[1]

  1. Aes grave: es va establir el 289 aC amb un pes de 327,45 grams.
  2. Aes libral: fou el nom pel nou as de 272 g adoptat el 225 aC.
  3. As sextanal: va reduir el pes de l'as fins als 54'4 g a finals d'aquell segle III aC
  4. As uncial: a principis del s. II aC ja pesava només 27'2 g
  5. As semiuncial: i a principis del segle I aC ja només tenia 13'6 grams de metall

Durant tota aquesta època republicana els motius que aparegueren a la moneda foren la proa d'un vaixell i el déu Janus amb les seves dues cares.[1] Després amb l'imperi les cares dels emperadors passaren a ser el senyal de l'as. La moneda es va mantenir fins a la reforma de Dioclecià.[1]

La moneda es dividia en semis, trients, quadrants i sextants.[2]

Val a dir que algunes de les primeres encunyacions de moneda de bronze ibèrica van prendre com a model el pes de l'as uncial, però la majoria van tenir un pes ben bé la meitat respecte de l'as romà.[1]

Altres asos romans[modifica | modifica el codi]

Van portar també el nom d'as alguns pagaments o tipus de diners:

  • As circumforani (Aes circumforeaneum) era el diner prestat pels banquers romans (argentarii) que a tal efecte establien les seves delegacions a la zona a l'entorn del fòrum.
  • As eqüestre (aes equestre) fou una de les maneres en què es pagava als soldats romans abans de la introducció de l'stipendium regular. L'as eqüestre era la quantitat que es donava a un soldat per la compra d'un cavall.
  • As hordeari (aes hordearium) fou una de les maneres en què es pagava els soldats romans abans de la introducció de l'stipendium. L'as hordeari era la quantitat que es donava a un soldat pel manteniment d'un cavall. Era equivalent a 2.000 asos.
  • As militar (aes militare) fou una de les maneres en què es pagava als soldats romans abans de la introducció del stipendium. L'as eqüestre era la quantitat que es donava a un soldat de l'infantaria romana en un any, i era equivalent a deu mil asos.
  • As manuari (Aes manuarium) era el diner guanyat en el joc a l'Antiga Roma. Es jugava a determinats números i qui guanyava s'emportava tot el que es jugava, que es deia aes manuarium.
  • As uxori era una taxa que pagaven els qui arribaven a la majoria d'edat a l'Antiga Roma i no s'havien casat. Fou establert pels censors Marc Furi Camil i Marc Postumi el 403 aC i no se sap fins quan va existir.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 67, entrada: "as". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. 2,0 2,1 Flegg, Graham. Numbers: their history and meaning (en anglès). Courier Dover Publications, 2002, p.75. ISBN 0486421651. 
  3. Sayles, Wayne G. Ancient Coin Collecting III: The Roman World - Politics and Propaganda (en anglès). F+W Media, 2007, p.19. ISBN 0896894789. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: As romà Modifica l'enllaç a Wikidata