Asafètida
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Ferula scorodosma
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Ferula assafoetida L. |
||||||||||||||
L'asafètida o assafètida (Ferula assafoetida), també coneguda, entre altres noms, com a hing o fonoll gegant, és una espècie de planta dins la família apiàcia que és una espècie utilitzada per a fer un tipus de chutney. Es fa servir el seu làtex (oleoresina que exuda el seu rizoma o l'arrel. Fa d'1 a 1,5 m d'alt i és perenne. És nativa de l'Índia.[1] L'asafètida té un gust picant gens plaent quan està crua però cuinada deixa anar un gust suau que recorda el de les cebes, els alls i els porros.[2] Alexandre el Gran la va portar a Europa i ja es menciona al Talmud jueu.
Té propietats antiflatulents, ja que redueix la microflora dels intestins.[3]
Taula de continguts |
Etimologia [modifica]
El nom científic Assafoetida deriva del persa assa, que significa 'resina', i del llatí foetida, que es refereix a la seva pudor sulfurosa.
Descripció [modifica]
L'asafètida és una espècie herbàcia perenne i monoica. Les fulles fan de 30 a 40 cm. Les tiges florals estan situades a 2,5 – 3 m d'alt. Les flor són verdoses, produïdes en umbel·les. Els fruits són ovals, plans, petits i de color marró rogenc amb làtex. Tota la planta fa una olor fètida.[4]
Aplicacions medicinals [modifica]
- Antigripal. L'asafètida va ser usada per combatre l'epidèmia de grip de 1918. Segons investigadors mèdics de la Universitat de Kaohsiung a Taiwan, aquesta planta produeix substàncies antivíriques en el cas del grip del porc, H1N1, i podria ser utilitzada per desenvolupar un nou medicament contra aquesta grip.[5][6]
- Digestió. A Tailàndia i l'Índia es fa servir per afavorir la digestió.[7]
- Asma i bronquitis.[8]
- Antimicrobiana. En la medicina tradicional xinesa s'ha fet servir des de fa molt de temps com a antimicrobiana.[9]
- Contracepció.[10] Tot i amb això, es considera inferior a les antigues espècies del gènere Ferula, Silphium.
- Antiepilèptica. Segons el clàssic Unani, i la bibliografia etnobotànica.[11]
- Equilibri del vata. En Ayurveda, l'asafètida es considera que és una de les millors espècies per equilibrar el vata dosha.[12]
Ús regional [modifica]
- Dins la regió Jammu de l'Índia, l'asafètida es fa servir com a medecina contra la flatulència i el restrenyiment per part del 60% de la població local.[13] Es fa servir especialment per la casta de l'Hindus i els adeptes al Jainisme i Vaishnavisme, que no poden menjar ni ceba ni alls.
Altre usos [modifica]
- Com a esquer de caça i pesca.
- Per atraure lepidòpters barrejada amb gelea de fruites.
- Repell·lent dels mals esperits, a Jamaica.
Composició [modifica]
Típicament conté un 40-64% de resina, 25% de goma, 10-17% d'olis volàtils i 1,5-10% de cendres. La resina se sap que conté asaresinotannols'A' i 'B', àcid ferúlic, umbel·liferona i quatre compostos sense identificar.[14]
Referències [modifica]
- ↑ http://www.oshims.com/herb-directory/a/asafoetida
- ↑ http://www.pataks.co.uk/cooking/spices/asafoetida.php
- ↑ S. K. GARG, A. C. BANERJEA, J. VERMA. and M. J. ABRAHAM, EFFECT OF VARIOUS TREATMENTS OF PULSES ON IN VITRO GAS PRODUCTION BY SELECTED INTESTINAL CLOSTRIDIA. Journal of Food Science, Volume 45, Issue 6 (p 1601-1602).
- ↑ Abstract from Medicinal Plants of the World, Volume 3
- ↑ Lee, CL; Chia-Lin Lee, Lien-Chai Chiang, Li-Hung Cheng, Chih-Chuang Liaw, Mohamed H. Abd El-Razek, Fang-Rong Chang, Yang-Chang Wu. «Influenza A (H1N1) Antiviral and Cytotoxic Agents from Ferula assa-foetida». Journal of Natural Products, vol. xxx, xx, August 19, 2009 (Web), p. 1568–72. DOI: 10.1021/np900158f. PMID: 19691312.
- ↑ Ancient Chinese Remedy May Work for Flu http://www.livescience.com/health/090910-flu-remedy.html
- ↑ http://www.thaitanthai.com/product_info.php/cPath/46/products_id/491
- ↑ Beneficis de l'asafètida
- ↑ Srinivasan, K.(2005)'Role of Spices Beyond Food Flavoring: Nutraceuticals with Multiple Health Effects',Food Reviews International,21:2,167 — 188
- ↑ Riddle, John M. 1992. Contraception and abortion from the ancient world to the Renaissance. Harvard University Press p. 28 and references therein.
- ↑ Traditional Systems of Medicine By Abdin, M Z Abdin, Y P Abrol. Published 2006 Alpha Science Int'l Ltd. ISBN 81-7319-707-5
- ↑ pg. 74, The Ayurvedic Cookbook by Amadea Morningstar with Urmila Desai, Lotus Light, 1991. ISBN 978-0-914955-06-1.
- ↑ Hemla Aggarwal and Nidhi Kotwal. Foods Used as Ethno-medicine in Jammu. Ethno-Med, 3(1): 65-68 (2009)
- ↑ Handbook of Indices of Food Quality and Authenticity By Rekha S. Singhal, Pushpa R. Kulkarni. Published 1997 Woodhead Publishing Food industry and trade. ISBN 1-85573-299-8
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asafètida |
- Botany, etymology, uses - detailed
- Off-the-Wall baits for persnikity catfish
- additional facts, sample recipe using in place of garlic
- Additional information from Ammini Ramachandran
- Saudi Aram article on the history of asafoetida.
- Exporter, Importer and Manufacturer of Compounded Asafoetida and Spices
- Caldecott, Todd. Ayurveda: The Divine Science of Life. Elsevier/Mosby, 2006. ISBN 0723434107. Contains a detailed monograph on Ferula foetida, F. narthex, F. rubricaulis (Hing; Devil's Dung; Asafoetida) as well as a discussion of health benefits and usage in clinical practice. Available online at http://www.toddcaldecott.com/index.php/herbs/learning-herbs/358-hingu
