Asafètida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Asafètida
Ferula scorodosma
Ferula scorodosma

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Asteridae
Ordre: Apiales
Família: Apiaceae
Gènere: Ferula
Espècie: F. assafoetida
Nom binomial
Ferula assafoetida
L.

L'asafètida o assafètida (Ferula assafoetida), també coneguda, entre altres noms, com a hing o fonoll gegant, és una espècie de planta dins la família apiàcia que és una espècie utilitzada per a fer un tipus de chutney. Es fa servir el seu làtex (oleoresina que exuda el seu rizoma o l'arrel. Fa d'1 a 1,5 m d'alt i és perenne. És nativa de l'Índia.[1] L'asafètida té un gust picant gens plaent quan està crua però cuinada deixa anar un gust suau que recorda el de les cebes, els alls i els porros.[2] Alexandre el Gran la va portar a Europa i ja es menciona al Talmud jueu.

Té propietats antiflatulents, ja que redueix la microflora dels intestins.[3]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom científic Assafoetida deriva del persa assa, que significa 'resina', i del llatí foetida, que es refereix a la seva pudor sulfurosa.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'asafètida és una espècie herbàcia perenne i monoica. Les fulles fan de 30 a 40 cm. Les tiges florals estan situades a 2,5 – 3 m d'alt. Les flor són verdoses, produïdes en umbel·les. Els fruits són ovals, plans, petits i de color marró rogenc amb làtex. Tota la planta fa una olor fètida.[4]

Aplicacions medicinals[modifica | modifica el codi]

Ús regional[modifica | modifica el codi]

  • Dins la regió Jammu de l'Índia, l'asafètida es fa servir com a medecina contra la flatulència i el restrenyiment per part del 60% de la població local.[13] Es fa servir especialment per la casta de l'Hindus i els adeptes al Jainisme i Vaishnavisme, que no poden menjar ni ceba ni alls.

Altre usos[modifica | modifica el codi]

  • Com a esquer de caça i pesca.
  • Per atraure lepidòpters barrejada amb gelea de fruites.
  • Repell·lent dels mals esperits, a Jamaica.

Composició[modifica | modifica el codi]

Típicament conté un 40-64% de resina, 25% de goma, 10-17% d'olis volàtils i 1,5-10% de cendres. La resina se sap que conté asaresinotannols'A' i 'B', àcid ferúlic, umbel·liferona i quatre compostos sense identificar.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format]http://www.oshims.com/herb-directory/a/asafoetida
  2. [enllaç sense format]http://www.pataks.co.uk/cooking/spices/asafoetida.php
  3. S. K. GARG, A. C. BANERJEA, J. VERMA. and M. J. ABRAHAM, EFFECT OF VARIOUS TREATMENTS OF PULSES ON IN VITRO GAS PRODUCTION BY SELECTED INTESTINAL CLOSTRIDIA. Journal of Food Science, Volume 45, Issue 6 (p 1601-1602).
  4. Abstract from Medicinal Plants of the World, Volume 3
  5. Lee, CL «Influenza A (H1N1) Antiviral and Cytotoxic Agents from Ferula assa-foetida». Journal of Natural Products, xxx, xx, 19 agost 2009 (Web), pàg. 1568–72. DOI: 10.1021/np900158f. PMID: 19691312.
  6. Ancient Chinese Remedy May Work for Flu http://www.livescience.com/health/090910-flu-remedy.html
  7. [enllaç sense format]http://www.thaitanthai.com/product_info.php/cPath/46/products_id/491
  8. Beneficis de l'asafètida
  9. Srinivasan, K.(2005)'Role of Spices Beyond Food Flavoring: Nutraceuticals with Multiple Health Effects',Food Reviews International,21:2,167 — 188
  10. Riddle, John M. 1992. Contraception and abortion from the ancient world to the Renaissance. Harvard University Press p. 28 and references therein.
  11. Traditional Systems of Medicine By Abdin, M Z Abdin, Y P Abrol. Published 2006 Alpha Science Int'l Ltd. ISBN 81-7319-707-5
  12. pg. 74, The Ayurvedic Cookbook by Amadea Morningstar with Urmila Desai, Lotus Light, 1991. ISBN 978-0-914955-06-1.
  13. Hemla Aggarwal and Nidhi Kotwal. Foods Used as Ethno-medicine in Jammu. Ethno-Med, 3(1): 65-68 (2009)
  14. Handbook of Indices of Food Quality and Authenticity By Rekha S. Singhal, Pushpa R. Kulkarni. Published 1997 Woodhead Publishing Food industry and trade. ISBN 1-85573-299-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asafètida