Ascanio in Alba

Ascanio in Alba
Llengua original:	italià
Gènere:	Serenata teatrale
Música:	Wolfgang Amadeus Mozart
Llibret:	Giuseppe Parini
Actes:	dos
Època de composició:	finals d'agost al 23 de setembre de 1771
Estrena:	17 d'octubre de 1771
Teatre:	Teatro Regio Ducale de Milà

Ascanio in Alba és una òpera en dos actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret italià de Giuseppe Parini. S'estrenà al Teatro Regio Ducale de Milà el 17 d'octubre de 1771.

Ascanio in Alba va tenir un èxit tan gran que es va tornar a fer quatre dies més tard, enfosquint l'òpera de Hasse, Ruggiero, però aquest no era envejós i, en comptes d'enfadar-se, va reconèixer en el jove les grans qualitats que demostraria anys després. En dies successius es va seguir representant la cantata, acollida sempre amb gran entusiasme. El llibret de Parini respectava les exigències de l'ocasió: els personatges, en un medi arcàdic, eren la figuració dels personatges que es pretenia homenatjar. Ascani, descendent de Venus, era l'arxiduc Ferran, i Venus, l'emperadriu Maria Teresa. La nimfa Sílvia, descendent d'Hèrcules, era la princesa Beatriu d'Este.

Argument

La cantata, o serenata teatral, consta de dues parts. A la primera, Venus li revela els seus projectes a Ascanio: confiar el regne de les terres a les que havia arribat Enees i fer-la casar amb la més sàvia de les nimfes, que Cupido havia arribat ja amb les seves fletxes. Al principi, Ascanio havia de mantenir oculta la seva identitat, per posar a prova a Silvia. Aquesta es lamenta perquè estima, al mateix temps, el marit que Venus ha triat per a ella i un bell jove que se li ha aparegut, no sabria dir si en cos i ànima o en una visió. Quan apareix Ascanio i Silvia ho reconeix com el bell jove de la visió, la sàvia nimfa fuig, tement trair el seu compromís amb Venus. Apareix llavors la deessa i aclareix l'equívoc. La història acaba en mig de l'alegria i la gratitud generals.