Ascensor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ascensors de vidre.

Un ascensor és un aparell per a transportar persones o coses d'un nivell inferior a un altre de superior. S'utilitza especialment per a pujar o baixar persones als diferents pisos d'un edifici, evitant així haver d'utilitzar les escales.

Història[modifica | modifica el codi]

Ascensor d'Elisha Graves Otis, patent del 15 de gener de 1861.

L'ascensor es va començar a conrear als Estats Units, ja que el preu del terra va augmentar i es van descobrir noves formes i tècniques de construir horitzontalment i va resultar més econòmic la compra d'acer. Però des de l'antiguitat, al començament del segle III aC[1] ja es van començar a utilitzar els ascensors i les grues però eren molt bàsics i es movien per l'energia humana, animal o per la del corrent d'aigua, a la part superior hi havia una politja per aconseguir més potència.

Els ascensors mecànics com els coneixem avui en dia no es van inventar fins al segle XIX i els seus inicis no van ser molt prometedors, ja que aquests funcionaven per vapor i sovint sortia als diaris la notícia d'algun ascensor desplomat.

El 1852, Elisha Graves Otis va crear la seva pròpia empresa i va inventar el fre de seguretat,[2] que va ser instal·lat per primera vegada a un ascensor de vapor el 1857 a un edifici de 5 pisos. Al cap de 20 anys de la fundació d'aquesta empresa, el 1872, el senyor C. W. Baldwin va inventar l'ascensor hidràulic amb engranatges i el primer ascensor que es va comercialitzar amb aquest sistema va ser el 1874 després que ja s'haguessin instal·lat a uns quants ascensors de pràctiques. El primer ascensor elèctric el va construir Werner von Siemens el 1880.[3]

Tot això també va ser una revolució immobilitzaria, ja que es van poder construir edificis més alts i les plantes baixes van perdre tota la seva popularitat i es va començar a dir que eren molt brutes i sorolloses de manera que els àtics van pujar de preu.

Parts de l'ascensor[modifica | modifica el codi]

Un ascensor a l'ull de l'escala

L'ascensor consta de diferents parts que varien segons el tipus d'ascensor i segons els fins als que està destinat:

  • La cabina, és essencial per a transportar qualsevol objecte i/o persona.
  • El motor, és l'encarregat de fer la força suficient per moure l'ascensor si no hi ha càrrega gairebé no ha de fer força, ja que hi ha el contrapés que s'encarrega de que la força sigui menor però igualment i actuen les forces de fricció. En el cas que l'ascensor vagi carregat, el motor és l'encarregat de que pugi i baixi, ja que el contrapés ja no és suficient.
  • El contrapès de l'ascensor, aquest serveix per a neutralitzar el pes de la cabina i perquè el motor no hagi de generar tanta energia. El contrapés compleix la funció de compensar el pes mort de la cabina, per a igualar aproximadament el treball necessari en l'elevació i el descens. D'aquesta manera s'aconsegueix disminuir la potència necessària, i augmentar la seguretat de funcionament, ja que, en el cas de lliscament dels cables sobre la corriola tractora, el contrapés alenteix la caiguda de la cabina. No obstant això, aquest augmenta les resistències de fregament en les guies, les masses que cal accelerar en l'elevació i el cost de la instal·lació. El contrapés corre sobre unes guies formades de ferros en O o en L, fortament subjectes i tancats en l'extrem superior per a evitar que se surti. El contrapés únicament no és necessari en els ascensors dobles, ja que s'equilibren entre si. En un ascensor convencional cal un contrapés que faci de suport del pes del ascensor; sinó el cable no tindria la força suficient tant com per aixecar-lo com per baixar-lo sense suport.
  • L'estructura, és l'encarregada de subjectar l'ascensor.
  • La corda, aquesta és l'encarregada de subjectar l'ascensor a l'aire i ha de ser suficientment resistent com per aguantar el pes de la cabina i el del contrapés. Hi ha molts tipus de cordes però les més utilitzades són les de ferro. Actualment ja hi ha ascensors més moderns, hidràulics que funcionen sense corda, ja que ha sota la cabina té un sistema hidràulic que aguanta el seu pes.
  • Els comandaments, són els que et permeten transmetre a l'ordinador el pis al qual es vol anar. Hi ha de molts tipus, des d'ascensors de seguretat que van amb claus fins a ascensor que són tàctils.
  • la part de seguretat, aquesta consta de diferents parts: Limitador de velocitat, paracaigudes i amortidors.

Usos dels ascensors[modifica | modifica el codi]

Un F/A-18 C en un ascensor d'aeronaus del USS KittyHawk

Portaavions[modifica | modifica el codi]

Avui en dia els portaavions són uns vehicles decisius per a la guerra. Per a poder transportar el màxim de coses possibles dins el vaixell hi ha un hangar on es guarden avions, armes, menjar... Aquests ascensors suporten un gran pes, poden arribar a portar fins a 200.000 lliures (90.720 Kg) el seu motor és enorme, ocupa una habitació gran i l'ascensor va de l'hangar fins a la coberta.

Muntacàrregues[modifica | modifica el codi]

Poden ser petits o grans però tots s'utilitzen per a transportar objectes com per exemple: des de la cuina fins al menjador (a les cases antigues), als Hotels pel servei, etc.

Ascensors personals[modifica | modifica el codi]

Són uns ascensors que només transporten persones, van ser creats el 1884 per el londinenc J. E. Hall. Aquests ascensors estan prohibits a molts llocs perquè són perillosos, en anglès es diuen Paternoster.

Principals fabricants[modifica | modifica el codi]

Otis[modifica | modifica el codi]

Otis Elevator Company és el principal fabricador de sistemes d'Ascensor i escales mecàniques. L'empresa va ser fundada en Yonkers, Nova York, Estats Units el 1853 per Elisha Graves Otis. La companyia va ser pionera en el desenvolupament d'un sistema de seguretat per a ascensors inventat per Otis, que utilitza un mecanisme per a detenir el carro de l'ascensor en el seu lloc si fallen els cables o les corrioles (o Polipasto). Els desenvolupaments realitzats per Otis van permetre la construcció de gratacels proveïts de sistemes d'elevadors segurs.

Otis ha instal·lat ascensors en diverses de les edificacions més famoses com la Torre Eiffel, el Empire State, el World Trade Center, The Twilight Zone Tower of Terror, Les torres Petronas, la Torre CN, i la Torre Skylon.

En l'àmbit comercial a Espanya, Otis ha treballat per a les principals cadenes hoteleres, a més de posar ascensors a la Torre Mapfre (Barcelona) o la Torre Picasso i la Torre Repsol a Madrid. També posa ascensors en els grans magatzems d'El Corte Inglés. Estadísticament, Otis és la companyia de la seva branca més popular del món. S'estima que la població total del món viatja en ascensor i escala Mecànica de Otis cada tres dies. Segons United Technologies, els elevadors Otis carreguen l'equivalent del pes total de tota la població del món cada nou dies.

Otis va ser adquirida per United Technologies el 1976. La companyia té més de 60.000 empleats. La seu de la companyia es troba a Farmington, Connecticut.

Poma[modifica | modifica el codi]

Poma o Pomagalski S.A és una empressa francesa que construeix cable per ascensors, funiculars, cremalleres, etc. L'empresa va ser fundada per Jean Pomaglaski el 1936. Aquesta empresa coopera amb Otis per a construir ascensors.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ascensor Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Step savers for millions» (en anglès). , vol.73, n.4, Abril 1940, pàg. 116A [Consulta: 13/4/2012].
  2. Miravete, Antonio; Larrodé, Emilio. Elevadores: Principios e innovaciones (en castellà). Reverte, 2007, p.20. ISBN Reverte. 
  3. Windelspecht, Michael. Groundbreaking Scientific Experiments, Inventions, and Discoveries of the 19th Century (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2003, p.89. ISBN 0313319693. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]