Reproducció asexual
La reproducció vegetativa o asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual. En aquests casos no es requereix la intervenció de cap altre organisme. De manera que els organismes fills són genèticament iguals al progenitor. És la reproducció pròpia dels procariotes, freqüentment es produeix entre els vegetals i esporàdicament es produeix en alguns animals (partenogènesi) especialment descrit entre els artròpodes, però també descrit entre els vertebrats. En general es considera que la reproducció asexual és la primera forma de replicació que aparegué en el decurs de l'evolució de les espècies, essent la sexualitat un tret més modern en l'evolució i associada plenament a les cèl·lules eucariotes tot i que aquests conservaren encara la capacitat de reproduir-se asexualment.
Taula de continguts |
La reproducció asexual en les plantes [modifica]
La reproducció vegetativa o asexual és el procés pel qual apareixen o s’obtenen nous individus d’una planta sense la producció de llavors o espores. És possible gràcies a la presència de teixits meristemàtics en algunes zones de les plantes. En contacte amb la terra i l'aigua s'originen noves arrels per a fixar-s'hi. Posteriorment desenvolupen la resta de les estructures típiques d'una planta. Les zones capaces d'originar nous individus varien d'unes plantes a unes altres. És típic l'exemple de la violeta africana, les fulles de la qual originen una planta complerta. En d'altres és un tros de tija amb fulles que té aquesta funció; és el cas dels gerani. Els fragments de planta que donen lloc a nous individus s’anomenen propàguls.
És tant un procés natural en moltes espècies vegetals com un mètode usat pels horticultors per a obtenir grans quantitats de plantes amb valor econòmic, per exemple, a través dels esqueixos i el murgonat. Els mètodes en què intervé l'home per a aconseguir noves plantes, constitueixen la reproducció vegetativa artificial.
Reproducció vegetativa natural o propàguls [modifica]
Els propàguls són una modalitat de reproducció asexual en vegetals, per la qual s'obtenen noves plantes i òrgans individualitzats. Els teixits de la porció separada han de recuperar la condició de meristemes per produir tot el conjunt d'òrgans de la planta adulta. Entre els més importants tenim:
- Tubercles: tiges subterrànies engruixides la funció del qual és emmagatzemar midó.
- Bulbs: tiges subterrànies formades per fulles carnoses concèntriques que amb el temps es divideixen en diversos bulbilles, dels que sortiran noves plantes.
- Estolons o tiges reptants: tiges aèrees horitzontals que quan són molt llargs i toquen el terra, generen arrels i tiges verticals.
- Esqueixos: tiges subterrànies horitzontals que cada certa distància emeten tiges verticals. Aquestes estructures presenten gemmes a partir de les quals es formen brots que originen els nous fills, que poden independitzar-se.
Reproducció vegetativa artificial [modifica]
- Empelts: consisteix a inserir en una planta, una branca semblant d'una altra planta
- estaques: la reproducció per estaques consisteix a tallar la branca amb brots o rovells, plantar-la en un altre lloc i obtenir així una nova planta.
- Esqueix o grills: tiges que es preparen, en recipients amb aigua o en terra humida, on formen noves arrels, després d'això poden plantar.
- Murgonat o "colgats" consisteix en introduir una branca, d'una planta mare, dins terra per a que arreli i quan ha arrelat separar-la de la planta mare. També es pot fer el murgonat aeri fent sortir arrels d'el tall d'una branca que no toca pas a terra.
- Cultiu de teixits: cultiu realitzat en un medi lliure de microorganismes i utilitzant solucions nutritives i hormones vegetals, que provoquen el creixement d'arrels, tiges i fulles a partir d'un fragment d'una planta
- Division binària: per estrangulació en el pla mig, es reprodueixen dos nous organismes, això passa en el llevat.
La reproducció asexual en els animals [modifica]
La multiplicacio asexual nomes es presenta en aquells organismes on les cel·lules conserven encara la capacitat de multiplicar-se, sinó que tambe de diferenciar-se en diferents tipus de cel·lules per aconseguir la reconstruccio de les parts de l'organisme que puguin faltar.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
  |
Açò és un esborrany sobre biologia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
