Ashurnirari V
Ashurnirari o Assurnirari V fou rei d'Assíria del 755 al 745 aC. Era fill d'Adadnirari III i va succeir al seu germà Ashurdan III. Es creu que va heretar una situació difícil pel país i ma monarquia, amb l'autoritat en gran part en mans dels alts dignataris, especialment Shamsi-Ilu, tartan o comandant en cap de l'exèrcit. Segons el cànon epònim va haver de restar quatre anys seguits a la terra, es a dir sense fer les habituals expedicions anuals, el que demostraria la debilitat de l'estat. Al primer any va fer campanya contra Arpad, capital de Bit Agusi, on regnava Mati-Ilu (Matiel) que va pagar tribut.[1] El rei de Meliddu , Khilaurada, va fer aliança amb Urartu i el va seguir el rei de Kummy (Kummukhi, o sigui Commagene, en urartià Qumakha), Kastashpili. Gumgum també va entrar a la aliança. El rei Mati-Ilu de Bit Agusi va establir també lligams amb Urartu. Vers el 749 i 748 aC va fer campanyes a Namri, a la part oriental. Sembla que després (747 aC) s'hauria produït una gran revolta dirigida per Nabu Daimani, que hauria agafat el títol reial i el conflicte va acabar amb l'assassinat del rei (745 aC) a Kalah (Nimrud). Teglatfalassar III fou posat al tron. No se sap si aquest era un usurpador, un germà o un fill del rei assassinat.
Vegeu també [modifica]
- Itua.
Nota [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Robert William Rogers A History of Babylonia and Assyria.
- C. Dreys, Historia Universal, Barcelona, 1894
- Elena Cassin, Jean Bottéro i Jean Vercoutter, Los imperios del antiguo oriente, Madrid 1971
