Àsia

Àsia
Superfície	44.579.000 km²a[›]
Població	3.879.000.000
Densitat	89/km²
Estats	47
Gentilici	Asiàtic, asiàtica
Famílies lingüístiques	Indoeuropees Sinotibetanes Uralianes Tai-kadai Semítiques Mongòliques Turqueses Austronèsies Dravídiques Japonès i d'altres
Ciutats més grans	Tòquio, Seül, Mumbai, Jakarta, Osaka, Xangai, Manila, Hong Kong, Teheran, Kolkata, Pequín, Hanoi, Dubai
Zona horària	De UTC+2 (Turquia) a UTC+12 (Rússia)

L'Àsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb l'estret de Bering la separa d'Amèrica i de l'Oceà Pacífic, al sud amb l'Índic i a l'oest (començant pel sud de la frontera oest i pujant) amb la mar Roja, l'istme de Suez (que la separa de l'Àfrica), un tram de la Mediterrània, i, separant-la d'Europa, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara i el Bòsfor, la mar Negra, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Càspia o Caspi.

Etimologia

La paraula Àsia prové del grec; Ἀσία , atribuïda per primer cop a Herodot (cap el de 440 aC) i feia referència a la regió d'Anatòlia o, amb el propòsit de descriure les guerres perses, a l'imperi Persa, en contrast amb Grècia i Egipte. Herodot comenta que està desconcertat pel fet que tres noms de dona s'utilitzin per a descriure una massa enorme i substancial de la terra (Europa, Àsia, i Líbia, referida a Àfrica), indicant que la majoria dels grecs van assumir que Àsia va ser anomenada en referència a l'esposa de Prometeu però que els lidis deien que fou anomenada en referència a Asias, fill de Cotys i que passà a la tribu de Sardes.

Fins i tot abans d'Herodot, Homer parla d'un aliat de Troia anomenat Asios i també descriu un aiguamoll com ασιος (Ilíada 2, 461). En la llengua grega el terme pot derivar d'Assuwa, una confederació d'estats d'Anatòlia occidental del segle XIV aC que fou derrotat pels Hitites.

Alternativament, l'etimologia del terme pot provenir de la paraula de la llengua acàdia (w)aṣû(m) que significa ascendir, referida a la direcció de la sortida del sol a Orient Mitjà, connectada també amb la paraula fenícia asa, que significa est.

Geografia

Geografia física

Imatge de satèl·lit del continent asiàtic.

Mapa físic d'Àsia, excepte el sud-oest asiàtic.

Molts geògrafs no consideren que Àsia i Europa siguin continents separats, ja que realment no hi ha separació física entre ambdues. Per exemple, Sir Barry Cunliffe, professor emèrit d'arqueologia europea de la Universitat d'Oxford, sosté que Europa és geogràficament i culturalment només la prominència occidental del continent asiàtic. Geogràficament, Àsia és la major part de l'est del que constitueix Euràsia – essent Europa la península nord-occidental d'aquesta massa de terra – o d'Àfrica-Euràsia; geològicament, Àsia, Europa i Àfrica formen una única massa contigua (excepte el canal de Suez) i comparteixen la mateixa plataforma continental. Quasi tota Europa i la major part d'Àsia estan situades sobre la placa eurasiàtica, que s'uneix al sud amb la placa aràbiga i la placa índica, mentre que la part est de Sibèria està sobre la placa nord-americana i les Filipines sobre la placa filipina.

Tot i així, aquí parlarem del que s'ha considerat i es considera, tradicionalment o com a convenció, com el continent d'Àsia.

Té un litoral molt accidentat, amb multitud de mars interiors (mar Aràbiga, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de la Xina Oriental, mar Groga, mar del Japó, mar d'Okhotsk, mar de Bering, mar de Kara, mar de Barentsz, etc.); golfs (golf Pèrsic, golf d'Oman, golf de Bengala, golf de Siam, golf de Tonquín, golf d'Anadir, etc.); penínsules (Anatòlia, Aràbia, Índia, Malacca, Indoxina, Corea, Kamtxatka, Taimir, Kola, etc.), i illes adjacents, com Xipre, les Maldives, Sri Lanka, el gran arxipèlag d'Insulíndia (que inclou les Filipines, Borneo, Sumatra, Java i Cèlebes, entre d'altres), Taiwan, les illes del Japó, Sakhalín, Nova Sibèria, la Terra del Nord, Nova Zembla, etc.).

Relleu

Projecció cartogràfica equidistant per dos punts d'Àsia.

Pel que fa al relleu, és un continent molt muntanyós, on sobresurt la serralada de l'Himàlaia, que conté les màximes altures de la Terra, amb cims com l'Everest, el K2 o l'Annapurna, tots amb més de 8.000 metres d'altitud. També hi trobem grans planures com Sibèria i deserts com el Gobi o el desert d'Aràbia.

Al continent asiàtic destaquen les següents formacions:

• Al nord la plana asiàtica.
• A la zona central una sèrie d'alts altiplans com els de l'Iran, Pamir, Tibet i Mongòlia. Els de Pamir i Tibet estan situades a 3.600 m i 5.000 m respectivament, de manera que es coneixen com el sostre del món. També hi ha una sèrie de serralades joves: els Monts Zagros, el Karakoram i l'Himàlaia, on es troba el punt més elevat de la Terra: l'Everest (8844 m).
• A l'est la Plana Xinesa.
• Al sud la Meseta del Deccan i la Plana d'Indoxina.
• Es completa el relleu amb una sèrie de planes al·luvials, per on transcorren grans rius.

S'hi troben rius importants, com l'Obi, el Ienissei i el Lena a la conca de l'Àrtic; l'Amur, el riu Groc, el Iangtsè i el Mekong a la conca del Pacífic; i el Brahmaputra, l'Irauadi, el Ganges i l'Indus a la conca de l'Índic; el Tigris i l'Eufrates a l'Àsia occidental, i l'Amudarja i el Syrdarja a la conca endorreica interior. El continent també té grans llacs, com la mar Càspia, el més gran del planeta, la mar d'Aral, la mar Morta, de salinitat intensa o el Baikal, el llac més fondo del món.

Clima

L'Àsia presenta una gran diversitat climàtica i de vegetació a causa del seu gran territori, la latitud i la longitud: des dels secs paisatges desèrtics a l'exuberant selva tropical, i característiques geogràfiques que presenten molts tipus de climes: equatorial, de monsó, continental, mediterrani, desèrtic, polar i d'alta muntanya

Climes càlids

Els principals tipus de clima càlid a l'Àsia són: equatorial, tropical humit, tropical sec i desèrtic. Els dos primers, caracteritzats per les seves abundants precipitacions, s'estenen per tot el sud-est asiàtic, tant en la seva part continental per la península de l'Hindustan i l'Indoxina, com a la insular pels arxipèlags d'Indonèsia i Filipines.

Per la seva banda, el clima desèrtic i el tropical sec, on les precipitacions són escasses, es donen a l'Orient Pròxim, a la Península Aràbiga, a l'Iran i a l'Àsia Central.

Al costat d'aquests climes, al sud i a l'est es dóna també el clima monsònic, una varietat climàtica específica d'Àsia, la principal característica és el desplaçament de masses d'aire des de l'oceà cap al continent durant l'estiu i en sentit contrari a l'hivern. A causa d'això, el clima monsònic presenta pluges estacionals i una oscil·lació de la temperatura diària i anual major que en el clima equatorial. Es classifiquen en: clima tropical plujós, clima tropical monsònic, clima temperat plujós, clima sec i clima mediterrani.

Climes temperats

Els principals tipus de clima temperat d'Àsia són el continental, El clima continental té hiverns molt freds i secs, i estius temperats i amb majors precipitacions. Es dóna a la regió siberiana.

El clima mediterrani, de precipitacions irregulars i amb temperatures suaus a l'hivern i càlides a l'estiu, s'estén per les costes de la península d'Anatòlia, Síria i Palestina.

Varietats similars al tipus de clima mediterrani, però amb precipitacions molt més abundants en els mesos d'estiu, es donen a les zones costaneres de la Xina, Corea del Sud i Japó.

Climes freds

Els principals tipus de clima fred d'Àsia són el clima d'alta muntanya, propi dels alts altiplans interiors, i el clima polar, que es dóna a l'extrem septentrional del continent.

Geografia política

Rússia

Mongòlia

Xina

Japó

Corea del Sud

Corea del Nord

Taiwan

Índia

Pakistan

Nepal

Bhutan

Bangla Desh

Maldives

Territori Britànic de l'Oceà Índic

Sri Lanka

Vietnam

Tailàndia

Laos

Cambodja

Myanmar

Malàisia

Brunei

Singapur

Filipines

Indonèsia

Timor Oriental

Kazakhstan

Uzbekistan

Kirguizistan

Tadjikistan

Turkmenistan

Egipte

Afganistan

Iran

Aràbia Saudita

Oman

Iemen

EAU

Qat.

Bah.

Kuw.

Iraq

Jordàn.

Isr.

Síria

Líban

Turquia

Grècia

Xip.

Geòrgia

Azerbaidjan

Armènia

Austràlia

Història d'Àsia

Àsia cap el 1200.

Mapa d'Àsia, 1892.

La gran dimensió del continent asiàtic fa que la seva història no es pugui veure des d'un punt de vista global, sinó que cadascuna de les seves regions (Extrem Orient, Àsia Meridional, Àsia Sud-oriental, Orient Mitjà i Àsia Central) tingui una història pròpia, no necessàriament lligada a la de la resta de regions.

Àsia fou un dels continents on es desenvoluparen les primeres civilitzacions a les valls dels principals rius del continent, a Mesopotàmia, el riu Indus, i la vall del Riu Groc. D'entre les civilitzacions més destacades podem esmentar Sumer, Accad, Assíria, Babilònia, Fenícia (un dels primers grans pobles mariners que establiren colònies a tota la Mediterrània, entre elles Cartago), totes elles a l'Orient Proper i Mitjà, o la civilització xinesa a l'Orient Llunyà. Aquestes civilitzacions compartiren moltes similituds. És possible que intercanviessin tecnologia i idees. L'escriptura, en canvi, sembla que es va desenvolupar de forma individual a cadascuna de les regions. La zona de l'Àsia Central fou habitada des de temps llunyà per tribus nòmades que muntaven a cavall, que realitzaven incursions periòdiques tant a la Xina, com a Europa o a l'Àsia Meridional.

Cir el Gran conformà l'Imperi Persa al segle VI aC que s'estenia des de l'Indus fins a la frontera grega. El macedoni Alexandre el Gran conquerí tot aquest vast imperi al segle IV aC, però amb la seva mort, l'imperi es desmembrà. La major part fou ocupada successivament per l'Imperi Selèucida, l'Imperi Part i l'Imperi Sassànida. L'Imperi Romà controlà la part d'Àsia Occidental, arribant a Mesopotàmia. Moltes d'aquestes cultures foren influenciades per la Ruta de la Seda, que connectà Xina, Índia, l'Orient Mitjà i Europa. Les religions budista i hinduista assoliren gran influència a l'Àsia del sud, est i sud-est.

A l'Edat Mitjana l'islam, procedent d'Aràbia, envaí gran part del continent, des de l'Orient Mitjà i Proper, passant pel Càucas fins l'Àsia Central. Es creà la Dinastia omeia amb seu a Damasc, més tard substituïda per l'Abbàssida amb seu a Bagdad. Tribus turques procedents d'Àsia Central, que adoptaren l'islamisme, arribaren a la zona el segle X i crearen l'Imperi Seljúcida. Al segle XIII es creà l'Imperi Mongol que es va estendre des de la Xina fins a Europa, un dels majors imperis de la història.

A l'Edat Moderna una nova tribu turca formà l'Imperi Otomà que existí des del segle XVI fins al segle XX. L'Imperi Rus començà a expandir-se des del segle XVII. També aquest segle, els manxús van envair la Xina i van enderrocar la dinastia Ming, establint la dinastia Qing, que va governar la Xina fins a la seva abolició el 1911, després de la Revolució Xinhai. Els Europeus prengueren el control a nombroses zones del continent, els portuguesos a Macau i Goa, els espanyols a Filipines, i cap els segles XIX i XX, els britànics a l'Índia, els neerlandesos a Indonèsia i els francesos a Indoxina. Anglesos i russos mantingueren una forta lluita per les regions d'Àsia Central al segle XIX. Diverses zones es mantingueren fora del control dels europeus durant aquests anys, tot i que no fora de la seva influència, com ara Pèrsia, Tailàndia i una gran part de Xina. Al segle XX l'Imperi Japonès envaí Xina, Corea i el sud-est asiàtic, durant la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, la majoria de territoris esdevingueren independents. Durant la Guerra Freda, es produïren diversos conflictes com la Guerra de Corea, la Guerra del Vietnam o la Guerra afgano-soviètica. El Conflicte arabo-israelià, les disputes entre Índia, Xina i Pakistan, la guerra de l'Afganistan o la guerra d'Iraq són alguns dels fronts oberts avui dia al continent.

Territoris i regions

Geoesquema de les subregions d'Àsia de la ONU:

•  Àsia Oriental
•  Àsia Central
•  Àsia Occidental
•  Àsia Sud-oriental
•  Àsia Meridional

Nom de la regió i territori	Àrea (km²)	Població (1 Juliol 2008 est.)	Densitat de població (per km²)	Capital
Àsia Central:
Kazakhstan	2,724,927	15,666,533	5.7	Astana
Kirguizistan	198,500	5,356,869	24.3	Bishkek
Tadjikistan	143,100	7,211,884	47.0	Duixanbe
Turkmenistan	488,100	5,179,573	9.6	Ashgabat
Uzbekistan	447,400	28,268,441	57.1	Tashkent
Àsia Oriental:
República Popular de la Xina	9,584,492	1,322,044,605	134.0	Pequín
Hong Kong	1,092	7,903,334	6,688.0	—
Macau	25	460,823	18,473.3	—
República de la Xina (Taiwan)	35,980	22,920,946	626.7	Taipei
Japó	377,835	127,288,628	336.1	Tòquio
Corea del Nord	120,540	23,479,095	184.4	Pyongyang
Corea del Sud	98,480	49,232,844	490.7	Seül
Mongòlia	1,565,000	2,996,082	1.7	Ulan Bator
Àsia Septentrional:
Rússia	17,075,400	142,200,000	26.8	Moscou
Àsia Sud-oriental:
Brunei	5,770	381,371	60.8	Bandar Seri Begawan
Myanmar (Myanmar)	678,500	47,758,224	62.3	Naypyidaw
Cambodja	181,035	13,388,910	74	Phnom Penh
Timor Oriental	15,007	1,108,777	63.5	Dili
Indonèsia	1,419,588	237,512,355	159.9	Jakarta
Laos	236,800	6,677,534	24.4	Vientiane
Malàisia	329,847	27,780,000	84.2	Kuala Lumpur
Filipines	300,000	92,681,453	281.8	Manila
Singapur	704	4,608,167	6,369.0	Singapur
Tailàndia	514,000	65,493,298	121.3	Bangkok
Vietnam	331,690	86,116,559	246.1	Hanoi
Àsia Meridional:
Afganistan	647,500	32,738,775	42.9	Kabul
Bangladesh	144,000	153,546,901	926.2	Dhaka
Bhutan	47,000	682,321	14.3	Thimphu
Índia	3,167,590	1,147,995,226	318.2	Nova Delhi
Iran	1,648,195	65,875,223	42	Teheran
Maldives	300	379,174	1,067.2	Malé
Nepal	140,800	29,519,114	183.8	Katmandú
Pakistan	803,940	167,762,049	183.7	Islamabad
Sri Lanka	65,610	21,128,773	298.4	Sri Jayawardenapura-Kotte
Àsia Occidental:
Armènia	29,800	2,968,586	111.7	Yerevan
Azerbaidjan	46,870	3,845,127	82.0	Bakú
Bahrain	665	718,306	987.1	Al-Manama
Xipre	9,250	792,604	83.9	Nicòsia
Gaza	363	1,537,269	3,315.7	Gaza
Georgia	20,460	4,630,841	99.3	Tbilisi
Iraq	437,072	28,221,181	54.9	Bagdad
Israel	20,770	7,112,359	290.3	Jerusalem
Jordània	92,300	6,198,677	57.5	Amman
Kuwait	17,820	2,596,561	118.5	Al-Kuwait
Líban	10,452	3,971,941	353.6	Beirut
Oman	212,460	3,311,640	12.8	Masqat
Qatar	11,437	928,635	69.4	Doha
Aràbia Saudita	1,960,582	23,513,330	12.0	Al-Riyad
Síria	185,180	19,747,586	92.6	Damasc
Turquia	756,768	71,892,807	76.5	Ankara
Emirats Àrabs Units	82,880	4,621,399	29.5	Abu Dhabi
Palestina	5,860	2,611,904	393.1	Jerusalem
Iemen	527,970	23,013,376	35.4	Sanaà
Total	43,810,582	4,050,404,193	89.07

Nota: Part d'Egipte (Península del Sinaí) és geogràficament a Àsia Occidental.

Canvis de nom de països

Diversos països asiàtics han canviat de nom durant el segle XX com a resultat de consolidacions, secessions, independències o canvis de règim.

Antic nom	Any	Nom actual
Pakistan Est	1971	Bangladesh, República Popular de
Kamputxea Democràtica	1975	Cambodja, Regne de
Imperi del Gran Qing de Xina	1911 1949	Xina, República de Xina, República Popular de
Timor Portuguès	1975	Timor Oriental, República Democràtica de
Índies Orientals Neerlandeses	1945	Indonèsia, República d'
Imperi Persa	1935 1979	Iran, Imperi de Iran, República Islàmica de
Transjordània	1946	Jordània, Regne de
RSS del Kirguizistan (URSS)	1991	Kirguizistan, República de
Federació de Malàisia, Sabah, Sarawak i Singapur	1963	Malàisia i Singapur
Birmània	1989	Myanmar, Unió de
Masqat	1971	Oman, Sultanat d'
Pakistan Oest	1971	Pakistan, República Islàmica de
Índies Orientals Espanyoles	1565	Filipines, República de les
Hejaz-Nejd, Regne de	1932	Aràbia Saudita, Regne d'
Aden	1970	Iemen del Sud, República Popular de
Ceilan	1972	Sri Lanka, República Democràtica Socialista de
RSS del Tadjikistan (URSS)	1991	Tadjikistan, República de
Siam	1939	Tailàndia, Regne de
Imperi Otomà	1923	Turquia, República de
RSS del Turkmenistan (URSS)	1991	Turkmenistan
Oman de la Treva i Estats de la Treva	1971	Emirats Àrabs Units
Indoxina francesa	1949	Vietnam, República Socialista de
Iemen del Nord i Iemen del Sud	1990	Iemen, República del

Demografia

Ballarina en un festival de Corea del Sud.

La població del continent asiàtic es troba a prop dels quatre mil milions d'habitants, concentrant-se en la costa del Mar de la Xina i en la península indostànica. Una alta proporció poblacional l'edat és inferior als 30 anys i en la que els ancians són un percentatge relativament minoritari.

Característiques de la població

La població asiàtica és de diferents característiques com els de pell groga i d'ulls oblics, que comprèn el Llunyà Orient des de Sibèria, Xina, Vietnam, la península de Corea, les illes de Taiwan, Japó, l'arxipèlag malai i filipí. Dins d'aquest grup ètnic destaquen els indígenes com els malais, de pell bruna o fosca que es divideixen en diferents branques, ja que en descendeixen els tagals, visais, iloacans, polinesis, melanesis, micronesis, etc. Les ètnies de fenotip blanc comprenen el Mitjà i Pròxim Orient. Entre elles destaquen els àrabs, armenis, jueus, perses, assiris, turcs, russos, etc. Existeixen també algunes ètnies de tipus negroide i migrants de diferents països europeus.

Població per sexe o gènere

En la major part dels països del continent asiàtic tant del Llunyà Orient com l'Orient Mitjà, predominen les persones de sexe masculí excepte en països com el Japó, el Vietnam, Laos, Cambodja, Tailàndia, Birmània, Líban, Israel, Rússia, Kazakhstan, Armènia, Sri Lanka entre altres, on predominen les persones de sexe femení. Si bé en països com Israel i el Japó, les persones de sexe masculí inferiors als 65 anys d'edat són majoritaris, en canvi a les Filipines les dones entre els 15 i els 64 i 65 anys d'edat per endavant són majoria. A Rússia l'alt nombre de dones que té es deu a causa de les guerres que va travessar el país, ja que els homes han anat disminuint com en altres països, principalment de l'Europa Oriental, com els altres països europeus i asiàtics. Té més de 3.800 milions d'habitants, que suposen gairebé el 61% de la població mundial. És, a més, el continent més densament poblat.

Economia

La Borsa de Tòquio és la segona més gran del món.

Àsia és el tercer continent, darrere de Nord-amèrica i d'Europa, en PIB, però el primer en paritat de poder adquisitiu. A data de 2007, el primer país asiàtic en PIB era la Xina, seguida de l'Índia, el Japó, Corea del Sud i Indonèsia. En canvi, en termes nominals el rànquing és: Japó, Xina, Índia, Corea del Sud, Aràbia Saudita, Taiwan, Indonèsia.

El comerç entre els països asiàtics està augmentant en relació a les exportacions fora del continent; el 2003, el 44% de les exportacions dels països asiàtics (sense incloure Japó) es destinaven a altres països asiàtics, front al 47,1% el 2010. Tanmateix, el percentatge d'exportacions als Estats Units, la Unió Europea i Japó ha baixat d'un 43% a un 36,5% en el mateix període.

L'Economia d'Àsia posseeix el 60% de la població del planeta i prop del 30% de les terres emergides, és el major productor global d'aliments, a més de ser el major consumidor té les majors reserves de la majoria dels minerals. Àsia és el continent que concentra el major creixement econòmic i consumeix la majoria del crèdit global, prop del 80% del creixement econòmic mundial, el major creixement de la inversió en ciència i tecnologia, inversió en educació i el major sector econòmic que puguem imaginar. La cooperació entre el govern, les indústries i el domini de la tecnologia han portat al Japó a l'èxit econòmic.

Per la seva banda des del 2004 la Unió Europea és el principal soci comercial de la Xina, que al seu torn és el segon soci comercial de l'organització europea. El 2005 la Xina es va convertir en la sisena economia mundial. Amb un creixement oficial del 9,5% anual, l'economia xinesa està considerada com la de major creixement del planeta, mantenint una taxa mitjana superior al 8% des dels anys 1980. També es destaca l'Àsia meridional amb creixements anuals de 8%.

Moltes zones d'Àsia estan econòmicament subdesenvolupades. Un elevat percentatge de la població del continent es dedica a l'agricultura, malgrat la qual cosa gran part de l'activitat agrícola es caracteritza per collites i una productivitat laboral relativament baixes. En conjunt, una minoria dels asiàtics està emprada en activitats de manufactura, en moltes ocasions els centres urbans i les indústries no s'han integrat adequadament amb el sector rural. Els sistemes de transport locals i internacionals dels països asiàtics encara estan poc desenvolupats en moltes zones, però han millorat notablement en els últims anys.

No obstant això, hi ha un creixent nombre d'excepcions. El Japó ha modernitzat amb èxit la seva economia, igual que Israel, Corea del Sud, Singapur, Hong Kong i, en menor grau, Indonèsia, Malàisia, Tailàndia, Turquia i els estats petrolífers de la península Aràbiga. En general han aconseguit taxes de creixement econòmic que superen el 5% anual, un percentatge que s'allunya de les seves taxes de creixement demogràfic. En canvi, tot i que els països del sud-oest d'Àsia han fet progressos, la distribució dels ingressos ha quedat més concentrada que en altres països. Estimulada per les inversions estrangeres a gran escala, la ràpida privatització i la industrialització, la Xina va aconseguir el creixement més ràpid d'Àsia a principis de la dècada de 1990. S'estima que l'economia xinesa va créixer un 12% el 1992, tot i que els nivells de renda per càpita van romandre relativament baixos. El Vietnam i Laos, dos dels països més pobres d'Àsia, estan començant a aconseguir un significatiu creixement econòmic i a captar un notable nivell d'inversió estrangera.

La crisi financera asiàtica del 1997

El juliol del 1997 la moneda tailandesa (el baht) es va devaluar, contradient les repetides declaracions de les autoritats governamentals que això no passaria. En qüestió de dies, les monedes d'Indonèsia, Filipines i Malàisia van ser fortament atacades i van començar a esfondrar-se. Per a finals d'octubre, el won de Corea del Sud es va col·lapsar i la crisi es va generalitzar al continent asiàtic.

Pot sonar paradoxal que amb prou feines uns quants mesos abans de la crisi econòmica ​​aquestes economies eren vistes com sòlides i estables, amb molt bon futur econòmic. Fins i tot, dies abans de les crisis, els analistes financers i econòmics semblaven no tenir la mínima noció del que passaria. El fet que ambdues economies formessin part del grup de les economies més vigilades per la comunitat financera internacional fa a aquestes dues característiques encara més insòlites.

Blocs de comerç

• Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic
• Diàleg Econòmic Àsia-Europa
• Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic
• Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf
• Comunitat d'Estats Independents
• Associació Sud-asiàtica per a la Cooperació Regional

Recursos naturals

Àsia és el primer continent del món en una gran quantitat de recursos naturals, com petroli, boscos, peix, aigua, arròs, coure i argent.

Indústria

Tradicionalment, els països asiàtics més potents pel que fa a l'activitat industrial estan situats a l'est i sud-est del continent, principalment Xina, Taiwan, Corea del Sud, Japó, Índia i Singapur. Japó i Corea del Sud són importants potències en multinacionals.

Serveis financers

Àsia té quatre grans centres financers: Mumbai, Hong Kong, Singapur, i Tòquio. Dubai és un important centre financer en creixement i el més important d'Àsia Occidental.

Llengües i literatura

Rabindranath Tagore, el primer Premi Nobel asiàtic.

Àsia és un territori amb moltes famílies lingüístiques, així com llengües aïllades. La majoria de països asiàtics tenen més d'una llengua que és parlada de forma nativa. Per exemple, segons Ethnologue, a Indonèsia es parlen més de 600 llengües, a l'Índia més de 415 i a les Filipines més de 100. La Xina té diversos idiomes i molts dialectes a les diferents províncies.

El poeta, dramaturg i escriptor bengalí de Santiniketan Rabindranath Tagore fou l'any 1913 el primer asiàtic en guanyar un Premi Nobel. Altres escriptors asiàtics guanyadors d'aquest premi són: Yasunari Kawabata (Japó, 1966), Kenzaburō Ōe (Japó, 1994), Gao Xingjian (Xina, 2000) i Orhan Pamuk (Turquia, 2006).

Religió

Joves monjos budistes tibetans de Drepung.

Àsia és un continent de gran riquesa espiritual i de diametral importància religiosa ja que les religions més practicades del món van sorgir a l'Àsia, sent bressol de les cinc grans religions mundials, el judaisme, el cristianisme, l'islam, el budisme i l'hinduisme. A causa d'això, països asiàtics com Israel (lloc sagrat pels jueus, cristians i musulmans), Aràbia Saudita (on es troben dos de les tres ciutats santes dels musulmans) i l'Índia (on es troben els llocs sants dels hindús i budistes), reben milions de pelegrins de tot el món.

Altres importants religions sorgides a l'Àsia són el bahaisme (Iran), el confucianisme (Xina), el jainisme (Índia), el sikhisme (Índia), el shintoisme (Japó), el taoisme (Xina) i el zoroastrisme (Iran).

Entre diferents pobles asiàtics també es practica l'animisme i el xamanisme, des dels segudiores del culte Bön al Tibet, i la religió tradicional xinesa, fins a les creences animistes de diferents tribus indígenes de tot el continent asiàtic.

La religió majoritària d'Àsia és el budisme, practicat principalment a l'Àsia Oriental i alSud-est Asiàtic (abarcant des del nord de l'Índia i l'Himàlaia fins al Japó), encara que en molts països és practicat de manera sincrètica al costat d'una altra religió nacional (taoisme, confucianisme i religió tradicional xinesa a la Xina per exemple, sintoisme al Japó, etc.).

De prop el segueix l'Islam, predominant a l'Orient Mitjà i a l'Àsia Central (des de la península del Sinaí fins al Pakistan) a més de Malàisia i Indonèsia. L'hinduisme és una altra de les grans religions d'Àsia encara més geogràficament concentrada, és majoritari només a l'Índia i al Nepal, però amb minories en molts països asiàtics.

El judaisme és majoritari a Israel (únic país on és majoria al món), i el cristianisme és majoritari només a les Filipines i té un alt percentatge a Corea del Sud, però té importants minories a tota Àsia.

A diferència d'altres continents, la religió a l'Àsia és de gran importància i en molts països és vista com a part de la identitat ètnica, el que ha motivat més d'un conflicte ètnic, com ho són el conflicte araboisraelià, l'enfrontament entre hindús i musulmans a l'Índia, al Pakistan i a Bangla Desh, entre hindús i budistes a Sri Lanka, entre musulmans i budistes a Indonèsia, entre musulmans i cristians al Líban i entre hindús i sikhs a l'Índia.

Mitologia

La mitologia asiàtica és diversa. La primera mitologia coneguda és la mitologia sumèria (on destaca l'Epopeia de Gilgamesh) la qual va influir a la majoria de religions i mitologies posteriors de la zona. La mitologia hindú parla sobre un avatar del Déu Vixnu en forma de peix qui avisà Manu d'una terrible inundació. A l'antiga mitologia xinesa, al text clàssic Shan Hai Jing, el legislador xinès Yu el Gran va haver de passar 10 anys per controlar un diluvi que assolà l'antiga Xina, essent ajudat per la deessa Nüwa qui, literalment, arreglà el cel trencat per on queia la pluja.

Religions dhàrmiques i taoistes

Les filosofies i religions dhàrmiques, com l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme, s'originaren a l'Índia. A l'Est, particularment a la Xina i al Japó, prengueren forma el confucionisme, el taoisme i el budisme zen.

Religions abrahàmiques

Les religions abrahàmiques, el judaisme, el cristianisme i l'islamisme s'originaren a l'Orient Pròxim. El judaisme, la més antiga de les tres és practicada principalment a Israel, a més d'altres petites comunitats a d'altres països. El cristianisme catòlic és majoritari a les Filipines i a Timor Oriental, mentre que a Armènia predomina el cristianisme ortodox. També hi ha importants comunitats cristianes a l'Orient Mitjà, Índia o la Xina. L'islamisme és la religió dominant a la major part de l'est asiàtic, tot i que també és la religió majoritària a països com Indonèsia i Malàisia (sud-est asiàtic); Pakistan, Bangladesh o Iran (Àsia meridional); l'Àsia Central i a bona part de Rússia.

Altres religions

Altres religions del continent són el zoroastrisme i el xamanisme practicats a Iran i Sibèria respectivament, el xintoisme practicat al Japó (usualment amb el budisme) i l'animisme a algunes part de l'Índia i el sud-est asiàtic.

Esports

Miyamoto Musashi, una representació de les arts marcials del Japó.

Al continent es practiquen diferents estils esportius, encara que a l'Extrem Orient els més populars són les arts marcials com el Judo, el Karate, l'aikido, el Kenjutsu, el bojutsu, el Ninjutsu, el Kenpo, entre d'altres originaris del Japó. El Taichi, el Kung Fu, el Choy Lee Fut, el Shaolin, entre d'altres originaris de la Xina. El Taekwondo, el Hapkido, el Taekkyon, el Tangsudo, entre d'altres a Corea. L'Eskrima, el Kali filipí i altres són originaris de les Filipines. A més també en el continent s'han fet famosos altres esports com el futbol, el bàsquet, la natació, l'esgrima, la gimnàstica, el tennis, el voleibol, etc ...

Certs països asiàtics, agrupats a través del Consell Olímpic d'Àsia, han destacat en diferents tornejos a nivell continental o internacional, com els Jocs Asiàtics celebrats a partir del 1951 en diferents països del continent, els Jocs de la Mancomunitat, els Jocs de la Francofonia; Filipines i Timor Oriental han participat en un dels esdeveniments esportius dels Jocs Iberoamericans.

El Japó va ser el primer país del continent a inaugurar els Jocs Olímpics, els Jocs Olímpics d'estiu de 1964. També han estat seu olímpica Corea del Sud a Seül 1988 i la Xina a Pequín 2008. A més per primera vegada dos països junts, el Japó i Corea del Sud, van ser els anfritiones de la Copa del Món de Futbol de 2002. També serà Qatar seu de la Copa del Món de Futbol de 2022. Yao Ming és el millor esportista de la història xinesa i juga a l'NBA en els Houston Rockets, Ji Sung Park és un dels millors futbolistes sud-coreans i juga al Manchester United.

Vegeu també

• Llengües d'Àsia

Bibliografia

• Higham, Charles. Encyclopedia of Ancient Asian Civilizations. Facts on File library of world history. New York: Facts On File, 2004.
• Kapadia, Feroz, and Mandira Mukherjee. Encyclopaedia of Asian Culture and Society. New Delhi: Anmol Publications, 1999.
• Levinson, David, and Karen Christensen. Encyclopedia of Modern Asia. New York: Charles Scribner's Sons, 2002.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àsia

• Mapa d'Àsia
• Mapes d'Àsia de Norman B. Leventhal Map Center a la Boston Public Library
• Philp Bowring, "What is Asia?" (Columbia University Asia For Educators), «Enllaç».
• Àsia a l'Enciclopèdia