Asilah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 35° 28′ N, 6° 2.0′ O / 35.467°N,6.0333°O / 35.467; -6.0333

Carrer d'Asilah

Asilah o Assilah o Asila (en àrab أصيلة Aṣīla, en francès i portuguès Arzila i en castellà Arcila) és una ciutat del Marroc a uns 50 km al sud-sud-oest de Tànger, prop de la boca de l'Ouled el-Helou (Wadi al-Hulw).

Població[modifica | modifica el codi]

Les estadístiques durant el protectorat espanyol (1912-1956) donaven 6.000 habitants el 1935, i 16.000 el 1949. El 1991, en el cens marroquí, estava a l'entorn dels 25.000 habitants.

La ciutat i l'entorn[modifica | modifica el codi]

Edificis destacats són la fortalesa portuguesa construïda en temps del rei Alfons V de Portugal i el mausoleu de Sidi Ahmed al-Mansur. El dia de mercat és el dijous, que es fa en un lloc proper al camp de futbol, a tocar de la carretera general entre Tànger i Rabat. A 14 km, a Had Gharbia, es fa el mercat setmanal dels diumenges. Vora la ciutat hi ha diverses platges: Las Palomas (o de les Coves) a uns 2 km; la platja Salvaje a uns 4 km; les de Sidi Mugaits (o del Sant) i Oued Tahadart (o de les Barques), a uns 5 km; i la de Briech a uns 6 km.

Història[modifica | modifica el codi]

Història antiga[modifica | modifica el codi]

Fou l'antiga Zilia (llatí Zilia i també Zilis, Zelis i Zeles), una ciutat de la Mauritània Tingitana, a la costa de la part occidental, a la boca del riu Zilia, a la via entre Lix i Tingis (Tànger), situada a uns 40 kms d'aquesta darrera. Fou fundada probablement pels fenicis, visitada pels grecs, i absorbida per Cartago; quan aquest estat va passar a Roma, Zilia va passar als romans i probablement cap al final del segle I, sota August, fou feta colònia amb el nom de Colonia Augusti Iulia Constantia Zilil. Una part dels habitants foren portats a Hispània on va poblar Iulia Ioza.

Primera dominació musulmana[modifica | modifica el codi]

Si els autors antics en diuen poca cosa, no passa el mateix amb els àrabs. Al-Bakri i Ibn Hawkal l'esmenten; va rebre llavors el nom d'Asilah. Després del 712 en què fou conquerida pels àrabs, va esdevenir un centre del comerç amb la península Ibèrica, amb un cert desenvolupament econòmic i cultural sota els idríssides. Al-Bakri diu que fou atacada dues vegades pels normands durant el segle IX, però malauradament no es poden precisar les dates. Al segle XII Al-Idrisi la presenta com una ciutat en decadència, però es devia recuperar entre el segle XIII i el XIV perquè el 1437, quan es va produir el desastre portuguès a Tànger, es trobaven a la ciutat negociants jueus i comerciants genovesos i castellans. Els sultans de Fes en van fer una de les seves posicions principals.

Fortalesa portuguesa[modifica | modifica el codi]

Fortalesa portuguesa
Fortalesa portuguesa

El 24 d'agost de 1471 els portuguesos, dirigits per Alfons V de Portugal l'Africà i el seu fill Joan (futur Joan II de Portugal), la van ocupar amb la intenció principal de tenir un punt de suport per atacar Tànger per dos fronts. Aquesta conquesta va portar la de Tànger on els portuguesos van entrar sense disparar un tret. Els portuguesos van construir a Asilah una fortificació que encara existeix. La guarnició, en contacte amb les de Ceuta, Al-Ksar es-Seghir, i Tànger, fou atacada sovint pels marabuts de la regió del Djabal Harrub, els caids de Al-Ksar el-Kebir, Larraix, Tetuan i Chechaouen (en aquest cas el caid Mulay Hakim), i pels sultans de Fes (especialment Muhammad al-Burtukali); fou assetjada diverses vegades, però d'especial gravetat fou el setge de 1508 quan els portuguesos van perdre la ciutat i només van conservar la ciutadella, sent salvat en el darrer moment per una esquadra portuguesa enviada en ajut, que després fou reforçada per l'esquadra espanyola de Pedro Navarro que tenia com a destí a Orà i que també va ocupar el penyal de Vélez de la Gomera. Tots aquests fets, la inseguretat del seu port, i els problemes econòmics que enfrontava el rei, van decidir a Joan III de Portugal el 1549 a donar orde d'evacuar-la, ordre que es va complir el 1550, unes setmanes després de Al-Ksar es-Seghir; immediatament de sortir els portuguesos va retornar al sultà de Fes.

El 1577 la ciutat fou cedida al rei Sebastià I de Portugal pel príncep i pretendent Muhammad al-Mashluk, a canvi de l'ajut portuguès. El 1578 va entrar a la ciutat el rei portuguès i el 29 de juliol de 1578 la flota va sortir d'aquesta posició per anar a enfrontar a la flota musulmana enemiga, però Sebastià fou derrotat a Alcázarquivir (l'anomenada batalla dels tres reis) el 4 d'agost de 1578. Amb la mort del seu successor el cardenal Enric I de Portugal, la corona portuguesa va passar a mans del rei espanyol Felip II, i les possessions portugueses al nord de Marroc van esdevenir així territoris espanyols. Felip II finalment va decidir restituir la ciutat, port i fortalesa al sultà al-Mansur el 1589. Portuguesos i espanyols la van anomenar Arzila. Des de llavors la ciutat va portar una existència tranquil·la i fosca.

Darrers temps[modifica | modifica el codi]

El 1860 fou bombardejada per la marina espanyola durant la guerra entre Espanya i Marroc. El 1906 fou una de les seus del govern del paixà Raisuli i el 1912 la van ocupar els espanyols per incorporar-la a la zona del seu protectorat.

Governadors portuguesos (capitans fins a 1545 i després governadors)[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • David Lopes, História de Arzila durante o dominio português, Coimbra 1924-1925.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asilah