Aspàsia de Milet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aspàsia de Milet (470 aC - 400 aC), amant de Pèricles.

Aspàsia de Milet (c. 470 aC[1][2] - c. 400 aC,[1][3] en grec: Ἀσπασία) fou una dona milèsia, mestra de retòrica i logògrafa.

Era filla d'Axíoc, que va anar a viure a Atenes. Allí Pèricles es va enamorar d'Aspàsia, que passaria a ser la seva amant des d'aproximadament el 450 aC-445 aC fins a la mort d'aquest en el 429 aC.[4] Pèricles estava casat amb una dama atenenca amb qui tenia tres fills però no vivia bé, i va anar a viure amb Aspàsia amb el consentiment de la dona, però sense formalitzar la unió, ja que la llei prohibia l'enllaç amb dones estrangeres.

Se sap molt poc de la seva vida. Va passar la major part de la seva vida adulta a Atenes, i podria haver influït tant a Pèricles com a altres polítics atenesos. Es diu que va influir en la guerra contra Samos (440 aC), que interessava a Milet. L'esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont i altres autors de l'època. En alguns diàlegs de Plató apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa. També Plutarc es refereix a ella en la seva biografia de Pèricles. Igualment se la menciona en obres modernes, com els poemes de Leopardi o novel·les històriques que recreen l'època.

La casa d'Aspàsia fou un centre literari i filosòfic que va exercir força influència cultural. En morir Pèricles, es creu que Aspàsia es va convertir en amant de Lisicles d'Atenes, un altre dirigent atenenc. Un fill de Pèricles i Aspàsia, Pèricles el Jove va esdevenir general en l'exèrcit atenenc i seria un dels sis executats després de la derrota de les Arginuses el 407 aC.

Els escriptors antics també documentaren que Aspàsia tenia un bordell i ella mateixa era hetaira, encara que quasi tots els estudiosos moderns descarten esta afirmació basant-se en el fet que els acusadors eren poetes còmics que volien difamar Pèricles.[5] Alguns investigadors qüestionen la tradició històrica que ella fou una hetaera, o cortesana, i suggereixen que podria haver estat casada amb Pèricles.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 D. Nails, The (anglès) People of Plato, 58–59
  2. P. O'Grady, http://home.vicnet.net.au/~hwaa/artemis4.html Aspasia of Miletus]
  3. A.E. Taylor, Plato: The Man and his Work, 41
  4. S. Monoson, Plato's Democratic Entanglements, 195
  5. R.W. Wallace, Review of Henry's book (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspàsia de Milet Modifica l'enllaç a Wikidata