Aspergillus niger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Aspergillus niger
Microfotografia d'A. niger que creix en plaques amb Agar, augmentat 100 vegades.
Microfotografia d'A. niger que creix en plaques amb Agar, augmentat 100 vegades.
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Fungi
Classe: Eurotiomycetes
Ordre: Eurotiales
Família: Trichocomaceae
Gènere: Aspergillus
Espècie: A. niger'
Nom binomial
Aspergillus niger
van Tieghem 1867

Aspergillus niger és una espècie de fong i una de les espècies més comunes del gènere Aspergillus. En determinades fruites i verdures (com per exemple el raïm, la ceba o el cacauet) hi causa una floridura de color negre i és un contaminant dels aliments. Es troba per tot arreu en els sòls i també a l'interior de les cases on es pot confondre amb les colònies, també de color negre, de Stachybotrys.[1]

Algunes soques d'A. niger produeixen probablement una forta micotoxina anomenada ochratoxins,[2] però altres fonts hi estan en desacord.[1][3]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

A. niger s'inclou en el subgènere Circumdati, secció Nigri. La secció Nigri inclou 15 espècies amb espores negres que poden ser confoses amb A. niger, incloent-hi A. tubingensis, A. foetidus, A. carbonarius, i A. awamori.[4][5] Un gran nombre d'espècies morfològicament similars han estat descrites recentment per Samson et al.[5]

Patogenicitat[modifica | modifica el codi]

Malalties de plantes[modifica | modifica el codi]

A. niger causa la floridura negra de la ceba, raïm i cacauet. La infecció provoca danys quan la planta és al camp o en la postcollita i emmagatzemament.

Malalties en animals[modifica | modifica el codi]

A. niger és menys probable que causi danys en humans que altres espècies d'Aspergillus, però si s'inhalen gran quantitat d'espores pot provocar danys seriosos en pulmons (aspergilosi) L'Aspergilosi és més freqüent en treballadors del camp en horticultura que inhalin pols de torba, on hi ha molt A. niger. A. niger és una de les causes principals de la infecció fúngica de l'orella que causa dolor i una pèrdua temporal de capacitat auditiva, i en casos severs danys en el canal auditiu i la membrana timpànica.

Usos industrials[modifica | modifica el codi]

A. niger es cultiva per a la producció industrial de diverses substàncies Diverses soques d'A. niger es fan servir en la producció industrial d'àcid cítric (E330) i àcid glucònic (E574) i l'ús diari dels productes obtinguts són considerats segurs per l'OMS i altres organitzacions de referència en el control alimentari com la FDA.[6]

Molts enzims útils es fan a través de la fermentació industrial d'A. niger. Per exemple, la glucoamilasa utilitzada per fer xarop alt en fructosa, la pectinasa per clarificar la sidra i el vi. També en biotecnologia aquest fong s'usa per produir variants de macromolècules biològiques marcadores en les anàlisis per espectroscopia NMR.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

El 2006 va sortir la notícia que l'enzim, fet a través d'A niger, actibind presentava característiques antiangiogèniques i anticarcingèniques (contra el càncer).

A. niger és el principal agent en la fermentació del te tipus Pu-erh[7]

Genètica[modifica | modifica el codi]

El genoma de dues soques diferents d'A. niger ha estat completament seqüenciat.[8]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Samson RA, Houbraken J, Summerbell RC, Flannigan B, Miller JD. Common and important species of fungi and actinomycetes in indoor environments. In: Microogranisms in Home and Indoor Work Environments. New York: Taylor & Francis, 2001, p. 287–292. 
  2. Abarca M, Bragulat M, Castellá G, Cabañes F. «Ochratoxin A production by strains of Aspergillus niger var. niger». Appl Environ Microbiol, vol. 60, 7, 1994, pàg. 2650–2. PMID: 8074536.
  3. Schuster E, Dunn-Coleman N, Frisvad JC, Van Dijck PW. «On the safety of Aspergillus niger--a review». Applied microbiology and biotechnology, vol. 59, 4-5, August 2002, pàg. 426–35. DOI: 10.1007/s00253-002-1032-6. PMID: 12172605.
  4. Klich MA. Identification of common Aspergillus species. Utrecht, The Netherlands, Centraalbureau voor Schimmelcultures, 2002. ISBN 90-70351-46-3. 
  5. 5,0 5,1 Samson, RA, Houbraken JAMP, Kuijpers AFA, Frank JM, Frisvad JC. «New ochratoxin A or sclerotium producing species in Aspergillus section Nigri». Studies in Mycology, vol. 50, 2004, pp. 45–6.
  6. «Inventory of GRAS Notices: Summary of all GRAS Notices». US FDA/CFSAN, 2008-10-22. [Consulta: 2008-10-31].
  7. Petro, Mike, Pu-erh, A Westerner's Quest, <http://www.pu-erh.net/sections.php?Choice=Green_Puerh>. Consultat el 10 juliol 2008
  8. Pel H, de Winde J, Archer D, et al.. «Genome sequencing and analysis of the versatile cell factory Aspergillus niger CBS 513.88». Nat Biotechnol, vol. 25, 2, 2007, pàg. 221–31. DOI: 10.1038/nbt1282. PMID: 17259976.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspergillus niger Modifica l'enllaç a Wikidata