Falzia roja
Asplenium trichomanes  | |
|---|---|
 Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens a la Sierra de Grazalema | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Aspleniaceae |
| Gènere | Asplenium |
| Espècie | Asplenium trichomanes L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Subespècies | |
| |
La falzia roja (Asplenium trichomanes)[3] és una espècie de falguera de la família Aspleniaceae amb una àmplia distribució geogràfica, és també present als Països Catalans.[4] Habita en fissures i esquerdes de roques i murs humits i a l'ombra.
Noms comuns[modifica]
Donat que és una espècie corrent als Països Catalans, rep molts noms comuns:[3] falzia roja, costelles de paret, dauradelleta, falguera, falguera de pou, falguerola, falzia, falzia de pou, falzia negra, falzilla, falzilla roja, gitanes, herba de la pressió, herba del cordó negre, herba per al dolor de la regla, herba pigotera, sardineta, auradelleta, doradilla, falsitja roja, falsitja rotja, foguera.
Etimologia[modifica]
El nom del gènere, Asplenium, fa referència a l'ús terapèutic durant l'Edat Mitjana, Asplenium seria una adaptació llatina del grec "splen" (melsa); trichomanes és l'epítet específic i prové de la paraula grega: τριχομανεϛ, trichomanes que és el nom grec per a les falgueres.[5]
Característiques[modifica]
Falguera perennifòlia, de mida molt variable (10-50 cm), amb rizoma curt. Els seus esporangis maduren al llarg de tot l'any.[6]
Distribució[modifica]
Habita a Europa i gran part d'Àsia amb una població al Iemen. Apareix també a parets d'Àfrica, a Indonèsia i sud-est d'Austràlia fins a Hawaii. Es troba a Amèrica del Nord i Amèrica Central, a Cuba i el nord i oest d'Amèrica del Sud.
Subespècies[modifica]
- A. trichomanes subsp. trichomanes prefereix sòls àcids i pedres sorrenques, basalt i granit.
- A. trichomanes subsp. quadrivalens prefereix roques calcàries i la dolerita.
- A. trichomanes subsp. pachyrachis es troba principalment en roques calcàries i en murs.
- Asplenium trichomanes subsp. inespectans.
- Asplenium trichomanes L. subsp. hexavalens
-
Detall dels esporangis -
Vista general i detall de les fulles
Referències[modifica]
- ↑ «Asplenium trichomanes». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos.
- ↑ Asplenium trichomanes a PlantList
- ↑ 3,0 3,1 «Cercaterm | TERMCAT - Falzia roja». [Consulta: 13 setembre 2022].
- ↑ «Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens D.E. Meyer». [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Penas, A.; Diez J., Llamas F., Rodríguez M.. Plantas Silvestres de Castilla y León. Valladolid:Ámbito, 1991. ISBN 84-86770-40-8.
- Tutin, T. G. et al. (1964) Flora Europaea, Volume 1. Cambridge University Press.
- Hutchinson, G. (1996) Welsh Ferns, National Museums and Galleries of Wales.
- Page C. N. (1982) The Ferns of Britain and Ireland, Cambridge University Press.
- Preston, C. D. & Pearman, D. A. (2002) New Atlas of the British and Irish Flora, Oxford University Press.
- Stace, Clive A. (1997) New Flora of the British Isles, Cambridge University Press.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falzia roja |
- Plants for a Future database
- Asplenium trichomanes. Flora of North America.