Assecador de cabells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eixugador de cabells portàtil

Un eixugacabells o eixugador (millor que no pas *assecador) de cabells és un petit electrodomèstic dissenyat per expulsar aire calent o fred sobre els cabells mullats, per tal d'accelerar l'evaporació de l'aigua i eixugar els cabells.

El perruquer francés Alexander Godefoy instal·là eixugadors elèctrics en el seu saló de bellesa el 1890.[1]

Els eixugadors de cabells van ser inventats el 1920 als Estats Units, a la localitat de Racine (Wisconsin). Els primers aparells van ser llançats per les companyies Universal Motor Company i Hamilton Beach. La idea va néixer de la conjunció de la descàrrega d'aire calent utilitzada a l'aspiradora (inventada uns anys abans) amb el motor de la liquadora (també desenvolupada a Racine). Fou precisament aquesta mateixa empresa la que fabricà el primer eixugador domèstic. L'aparell en qüestió era una baluerna metàl·lica, grossa i pesant, que sovint s'escalfava perillosament i, a més, tenia un aspecte molt poc atractiu.[1]

Els primers eixugadors eren voluminosos, pesants i expulsaven poca quantitat d'aire, però en vista dels resultats de seguida van guanyar popularitat entre els consumidors.

A les dècades de 1930 i 1940 s'hi van introduir les primeres novetats, com ara comandaments per a regular-ne la temperatura i la velocitat de l'aire.

Fins al 1951 no va aparèixer un model autènticament útil, un aparell que es podia aguantar amb una sola mà i anava connectat, per mitjà d'una mànega, a una gorra de plàstic que es col·locava al cap.[1]

L'eixugador portàtil és el més popular entre la població, amb algunes varietats com l'eixugador plegable (utilitzat per als viatges). Al sector professional hi ha diferents companyies que produeixen eixugadors, amb un motor de llarga durada i més potència perquè els perruquers hi puguin treballar cada dia moltes hores i eixugar els cabells més ràpidament; els eixugadors professionals més coneguts a tot el món són els de les companyies italianes Parlux, E.T.I., Dana Italia i Coif'In. També hi ha l'eixugador de casc que, gràcies al fet de tenir més potència i una distribució de l'aire millor, permet fer emmotllaments més moderns.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 25-26. ISBN 978-84-7246088-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assecador de cabells