Assemblatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'assemblatge és un procés artístic en el qual la composició tridimensional es fa combinant objectes no artístics. Cal recalcar que aquests objectes dels quals es parteix comparteixen la característica de no haver estat dissenyats amb fins estètics sinó que han estat redescoberts pels artistes, que els incorporen a les seves obres de manera conjunta o bé individual, per tal d'expressar un missatge o emoció.[1]

L'assemblatge és el cosí germà tridimensional del collage. L'origen del mot (en el seu sentit artístic) remunta a la primeria de la dècada del 1950, quan Jean Dubuffet creà una sèrie de collages d'ales de papallona, que anomenà assemblages d'empreintes. Nogensmenys, tant Marcel Duchamp com Pablo Picasso havien treballat amb objectes trobats bastants anys abans que Dubuffet. La primera dona artista en provar l'assemblatge fou Elsa von Freytag-Loringhoven, la Baronessa Dada (una de les més prolífiques); i alguns dels primers exemples més suggerents els va crear Louise Nevelson, que començà fent les seves escultures amb peces trobades de fusta a final de la dècada del 1930.

L'any 1961, l'exposició "The Art of Assemblage" al Museu d'Art Modern de Nova York mostrà el treball d'uns quants joves artistes europeus com Braque, Dubuffet, Marcel Duchamp, Picasso, i Kurt Schwitters, així com dels americans Man Ray, Joseph Cornell i Robert Rauschenberg. També hi participaren altres artistes de l'assemblatge menys coneguts provinents de la costa oest americana com Wallace Berman, Bruce Conner i Edward Kienholz. William C Seitz, organitzador de l'exposició, descrigué l'assemblatge com l'art de realitzar manufactures a partir de materials naturals, objectes o fragments desproveïts de qualitat artística.[2]

Primers artistes coneguts sobretot per l'assemblage[modifica | modifica el codi]

  • Joseph Cornell, (1903 - 1972). És conegut per les seves delicades caixes -generalment amb una de les seves cares de vidre- on hi barrejava tot tipus d'objectes, imatges de pintures renaixentistes i fotografies antigues. Moltes de les seves caixes, com la famosa Medici Slot Machine, eren interactives i foren concebudes per a ser manipulades.[4]
  • John Chamberlain, (nascut el 1927). Artista nascut a Chicago conegut per les seves escultures on combina per soldadura peces velles d'automòbils accidentats.
  • Edward Kienholz, (1927 - 1994). Artista americà que col·laborà amb la seva dona, Nancy Reddin Kienholz, creant de manera independent i a gran escala quadres de motius quotidians de la vida moderna como el titulat The Beanery, compost per figures humanes realitzades a partir d'objectes de rebuig.[5]
  • Daniel Spoerri, (nascut el 1930). Artista suís, conegut per les seves "escenes de desídia" on recull objectes de rebuig com restes de menjar, plats, coberts o vasos, que enganxa a la taula o tauler per tal de penjar-los i exposar-los a l'espectador.[6]
  • Wolf Vostell, (1932-1998). Artista conegut per les assemblatge amb televisions.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assemblatge
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.42. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 11 de novembre de 2014]. 
  2. William C. Seitz, The Art of Assemblage, Doubleday (1962)
  3. Biographical Note, The Louise Nevelson Papers, Archives of American Art, Smithsonian Institution.
  4. Deborah Solomon, Utopia Parkway: The Life and Work of Joseph Cornell, New York: Farrar, Straus & Giroux (1997).
  5. Kienholz: 11 + 11 Tableaux, Moderna Museet, Stockholm, Sweeden, n.d.
  6. Wieland Schmied and Daniel Spoerri, Daniel Spoerri: Coincidence as Master = Le Hasard comme maître = Der Zufall als Meister = Il caso come maestro, Bielefeld, Germany, 2003 at p. 10.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]