Assemblea de Parlamentaris
De Viquipèdia
Assemblea de Parlamentaris fou el nom que van rebre les reunions, mai oficials, que van tenir lloc a Barcelona i Madrid entre diputats i senadors catalans i espanyols entre juliol i octubre de 1917. En aquell moment hi havia una forta crisi econòmica, ja que que la prosperitat dels primers anys de la Primera Guerra Mundial havia provocat una forta inflació, l'augment de l'atur, el descontentament de l'exèrcit, la pressió dels catalanistes reclamant autonomia i dels i republicans que reclamaven la fi de l'obsolet sistema de torn de partits de la restauració, així com l'aplicació de reformes polítiques i econòmiques. A finals de 1916 els oficials i caps de l'exèrcit constituïren Juntas de Defensa clandestines, que exigien acabar amb els abusos dins l'exèrcit i un augment de salari.
[edita] La reunió
El juny de 1917 el govern de Manuel García Prieto ordenà l'empresonament dels dirigents de les juntes de defensa, però va rebre un ultimàtum de totes les juntes i hagué de dimitir. Hi fou nomenat substitut el conservador Eduardo Dato e Iradier, qui, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava la censura de premsa. Aleshores els dirigents de la Lliga Regionalista, amb suport de diputats socialistes i industrials del Nord, el 5 de juliol, van convidar als diputats dels altres partits a la celebració a Barcelona d'una assemblea a Barcelona.
La reunió es va celebrar el 19 de juliol malgrat les pressions i impediments de Dato. Es van reunir 68 diputats (46 d'ells catalans) al palau del parc de la Ciutadella, on es constituïren en assemblea, presidits per Ramon d'Abadal i Calderó (Lliga Regionalista), Hermenegildo Giner de los Ríos (Partit Republicà Radical) i el marquès de Marianao (liberal autonomista). Els diputats Melquiades Álvarez, Francesc Cambó, Hermenegildo Giner de los Ríos, Pablo Iglesias, Alejandro Lerroux, Felip Rodés i Baldrich, Josep Roig i Bergadà, i Zulueta presentaren una moció protestant per l'actitud del govern i declarant que era indispensable la convocatòria d'unes corts constituents que emprenguessin el problema de la reforma d'Espanya, que fou aprovada per unanimitat. Les Juntes de Defensa, però, van refusar d'assistir-hi.
En el seu si van formar tres comissions parlamentàries per a tractar la reforma constitucional de la defensa de l'estat, de l'ensenyament i de la justícia, i dels problemes econòmics i socials. També es demanà autonomia per a les regions i unes eleccions veritablement lliures. A la resta d'Espanya es generaren grups de suport, com el Bloc Assembleista a les Illes Balears. Però el govern havia declarat il·legal la reunió i la guàrdia civil interrompé la reunió i se'n va endur pacíficament als parlamentaris un a un.
La tensió política augmentà quan el mes d'agost esclatà una vaga general revolucionària. Els parlamentaris esperaven que la protesta obrera prngués la via política i poder pressionar més al govern, però els dirigents sindicals tenien els seus propis plans, inspirats en la recent revolució russa. Per altra banda, l'exèrcit simpatitzava amb la reforma però era totalment contrari a les demandes autonomistes i a les reivindicacions obreres, així que no sols no es va unir a la protesta general, sinó que es va posar a les ordres de Dato i reprimí amb violència la vaga.
[edita] La vaga de 1917 i la fi de l'Assemblea
Dato denuncià com a instigadors de la vaga als dirigents de l'Assemblea de Parlamentaris, principalment Francesc Cambó, encara que la CNT va rebutjar mantenir-ne contactes; alhora, la Lliga Regionalista acusava al govern de provocar la vaga pera fer fracassar les reivindicacions de l'Assemblea. Els parlamentaris es reuniren novament a Madrid del 15 al 17 d'octubre de 1917, i aprovaren una reforma política total (separació de poders, autonomia regional i municipal, sobirania de l'estat, reforma democràtica de l'exèrcit). Aleshores Dato va dimitir i es produí una greu crisi que amenaçà la continuïtat del sistema polític creat amb la Restauraci
Francesc Cambó havia promès que no donaria suport a cap govern que no assumís els acords de l'Assemblea. Però als dirigents de la Lliga Regionalista els va fer por que el moviment acabés descontrolat i s'estimaren més donar suport la monarquia espanyola i un règim polític obsolet que no pas la possibilitat d'una revolució de signe obrerista. Cambó va entrevistar-se amb el rei Alfons XIII va pensar que amb l'exèrcit en contra de les reivindicacions de l'Assemblea no hi havia res a fer, i acceptà que la Lliga participés en un govern de concentració nacional el 30 d'octubre format tant per conservadors com liberals, i presidit per Manuel García Prieto. A canvi de la participació Joan Ventosa i Calvell fou nomenat ministre de finances i Felip Rodés i Baldrich d'instrucció pública.
[edita] Referències
- Antoni Ferret Compendi d'Història de Catalunya Editorial Claret, Barcelona, 1976
