Assiniboine

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Territori dels assiniboine

Els assiniboine són una tribu de parla hoka-sioux, el nom del qual prové del chippewa Assinipuatak (d'usin "pedra" i upwawa "coure"), "els qui cuinen amb pedres". També anomenats Puataka de les planures o bé Stoney Indians. Es dividien en dos grups: Plains i Mountains. Eren els Hohe dels lakota.

Localització geogràfica[modifica | modifica el codi]

Originàriament vivien vora la badia de Hudson. D'ací es traslladaren als marges dels llacs Saskatchewan, Assiniboine i Winnipeg. Actualment viuen a les reserves de Fort Belknap i Fort Peck (Montana), la reserva Stoney de Morley (Saskatchewan) i les reserves de Wesley i Chiniquay (Alberta).

Família assiniboine, Montana, 1890-1891

Demografia[modifica | modifica el codi]

A començaments del segle XIX eren uns 10.000 individus, però una epidèmia de verola els reduí a 6.000 el 1836. El 1960 es calculaven 2.510 a Montana. El 1970 hi havia uns 4.000 a Montana i 1.000 a Alberta. Segons Asher, hi havia 2.500 a Montana (entre ells, 150-200 parlants de la llengua) i 3.200 a Alberta i Saskatchewan, on 1.500 encara parlen la llengua. El 1990 es calculaven en 6.000 individus. Segons el cens dels EUA del 2000, en total hi havia 6.983 assiniboine entre purs, mestissos i barrejats amb altres tribus.

Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva de Fort Peck, compartida amb els sioux, hi havia 6.555 habitants (10.323 al rol tribal), i a la reserva Fort Berthold, compartida amb els atsina o gros ventre, hi havia 3.809 habitants (5.232 apuntats al rol tribal).

Al Canadà, hi ha 343 a Pheasant Rump, 390 a Ocean Man, 1.156 a Mosquito-Grizzlies Bear Head, 2.100 a White Bear i 2.170 a Carry the Kettle (Saskatchewan), i 1.636 a Paul, 1.294 a Wesley, 1425 a Bearspaw, 1.450 a Chiniki i 1.167 a Mosquito Grizzly's Bear Head (Alberta).

Costums[modifica | modifica el codi]

Eren alts i forts, i es dividien en dos grups: els de la muntanya, que eren inofensius i vivien miserablement, i els de les planures, que eren vigorosos i vivien del pillatge i del comerç de pells amb la Hudson Bay Co. Llurs cabdills rebien els instruccions de batalla mitjançant somnis o visions, i sovint duien amulets sagrats. Ballaven la Dansa del Sol (on hi apareixien les dues formes del Gran esperit, el Déu Sol i el Déu Tro) i la dansa de la Tenda de la Medicina.

Assiniboines a Montana, 1890-1891

Es dividien en vuit bandes: Itscheabine (banda de les filles), Jatonabine (banda de les roques), Otopachgnato (banda de l'ample), Otaopabine (banda de les canoes), Tschantoga (banda del bosc), Watopachnato (banda dels ancians), Tanintauei (gens des osayes) i Chabin (banda de les muntanyes).Són bandes separades, cadascuna amb cabdill propi i amb consell. Les bandes movien llurs campaments amb freqüència per la cacera del búfal. Amb la introducció dels cavalls en el segle XVIII, deixaren de moure's a peu emprant travois tirats per gossos. Les dones realitzaven tota la feina relativa al tipi, inclosa la construcció i el desmantellament. Les principals proeses guerreres consistien en prendre cabelleres i cavalls, i en tocar l'enemic durant la batalla.

Història[modifica | modifica el codi]

Eren alts i forts, amics dels cree i enemics dels sioux. Cap el 1600 es van escindir dels yanktonai, i abandonaren els marges de Hudson i llac Superior pels marges del llac Winnipeg, on passeb a ser nòmades que viuen en tipis. Comerciaven pemmican als europeus a canvi d'armes. Foren vistos per primer cop el 1640 i el 1679 pels exploradors francesos, qui ja els consideraven aliats dels cree. Degut a l'enfrontament d'interesos francesos i anglesos a la zona es van moure cap a l'Oest, a les planures del Canadà, Montana i Dakota del Nord, raó per la qual entraren en conflicte amb els blackfoot pel control de les planures.

El 1830 s'expandiren per les planures del Canadà, junt a la frontera amb els EUA, on van fer amistat amb cree i ojibway. Des del 1840 cediren poder guerrer als cree, ja que des del 1820 patiren diverses epidèmies.

Home assiniboine a Montana. 1890

El 1836 van patir una epidèmia de verola que els reduí en un 40 %, i malgrat la seva tradició guerrera, foren molt amic dels blancs, amb qui signaren el primer tractat per dur-los a una reserva el 1851, cosa que reduí llurs moviments. El 1857 s'enfrontaren amb els sioux, i un dels seus guerrers, Jumping Bull, els deixà per unir-se a Bou Assegut. El 1887 es constituí la reserva de Fort Belknap, que comparteixen amb els atsina, i el 1888 la de Fort Peck, que comparteixen amb els yanktonai.

Pel que fa als del Canadà, el 1885 guerrers assiniboine ajudaren les forces canadenques a reprimir als rebels cree i métis. Fred Robinson (1861-1941), indi assiniboine casat amb una sioux de Saskatoon, fou aconvertit a la religió Ghostdance per Kicking Bear i Wovoka el 1902 i va predicar la nova religió a la Siux Wahpeton Reserve de Saskatchewan. El 1971 un dels seus membres, Hank Adams, membre de l'AIM, va rebre un tret a l'estòmac de la policia de Tacoma quan treballava de pescador al riu Nisqually.

Llista d'Assiniboine[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assiniboine