Assiris

Assiris Āṯurāyē ܐܬܘܖ̈ܝܐ
Població total	4.200.000
Regions amb població significativa	Iraq  800.000 Síria  877.000-1.200.000 Iran  10.000 Turquia  5,000 EUA  83.000 Jordània  77.000 Suècia  35.000 Austràlia  27.000 Alemanya  23.000
Llengua	assiri, caldeu, turoyo
Religió	Cristianisme,
Grups humans relacionats	Altres pobles semítics

El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (suryoye) i arameus són un grup ètnic de l'Orient Mitjà suposats descendents dels antics assiris. Viuen principalment al nord de l'Iraq, en alguns pobles de Turquia, a Síria, al nord-oest de l'Iran i en comunitats per diversos llocs del món destacant Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Rússia, Líban i Jordània, i alguns països europeus.

Moments de grans emigracions han estat: el genocidi assiri al final de la I Guerra Mundial; la massacre de Simele a l'Iraq (1933), i la revolució islàmica a l'Iran (1979). Darrerament la guerra a l'Iraq (2003-2010) ha desplaçat milers d'assiris (uns 400.000 o 40% quan representen només el 3% de la població de l'Iraq).

Història

El poble assiri deriva de la població preislàmica de Mesopotàmia des del temps de l'imperi d'Accàdia. En l'imperi neo-assiri la població va començar a adoptar com a llengua el antic arameu, la llengua de les tribus aramees introduïdes a l'imperi i assimilades al segle VIII, que s'havia convertit en llengua franca Síria va esdevenir província romana el 64 aC. Assíria ho va ser efímerament sota Trajà i després del 161 al 363 de manera inestable, sent finalment entregada a Pèrsia. En aquest període fou quan Assíria es va cristianitzar.

Heròdot diu que els grecs anomenaven als assiris com a "siris" eliminant la "a"; això és la primera menció d'un nom diferent per un poble que només era un; els romans van conquerir la part occidental i li van dir Síria -les regions d'Alep i Damasc- i aquí va néixer la distinció entre Síria i Assíria; els pobles de l'imperi assiri s'havien fusionat en un de sol anomenat assiri que parlava arameu però amb la conquesta romana van sorgir els sirians (assiris occidentals) i els assiris propis (assiris orientals); la identitat ètnica però es va mantenir, al que va ajudar després el domini romà de les dues regions (occidental i orental); les dues parts dels poble es van cristianitzar al mateix temps (segles II i III) fins que al segle IV els orientals van passar a Pèrsia i el segle V es va introduir un element separador:

• Al Concili de Selèucia-Ctesifon del 410 les comunitats cristianes de Mesopotàmia van renunciar a la subjecció al patriarca d'Antioquia i als bisbes "occidentals", el bisbe de Selèucia-Ctesifon va assolir el rang de catholicos.
• Els cismes Nestorià i Monofisita.

Al segle VIII els nestorians de Pèrsia van esdevenir una minoria religiosa sota el califat. El assiris i siríacs (nom que els diferència dels habitants de Síria o sirians, de majoria àrab) eren ètnica i culturalment diferents dels àrabs encara que si van estar molt influïts per aquesta cultura, aixi com a la dels perses i més tard a la dels armenis, turcs i kurds. La seva llengua va evolucionar entre el segle II i el VIII cap als dialectes neoarameus que encara parlen.

Celebració a un monestir siríac ortodox a Mosul, a l'Imperi Otomà, inici del segle XX

Al temps de la conquesta musulmana residia a Ninive un bisbe de l'església oriental; l'autonomia religiosa es va mantenir durant tot el període islàmic; el Profeta Mahoma va demanar en una fatwa la protecció del poble assiri de Mesopotàmia. L'autonomia es va perdre quan es va produir la conquesta otomana; la fatwa de Mahoma fou destruïda el 1847 i trenta mil assiris foren massacrats. Cap al final de la I Guerra Mundial les matances dels turcs, especialment contra els armenis, van afectar als assiris: dos terços de la seva població va morir en massacres organitzades, o de gana, malaltia i violència en general. Els assiris van servir de manera destacada en els Iraq Levies organitzats pels britànics el 1919.

El 1932 els assiris van refusar esdevenir ciutadans de l'Iraq i van reclamar ser considerats una nació dins l'estat. El cap assiri patriarca Mar Eshai Shimun XXIII va demanar a la Lliga de Nacions el reconeixement del dret dels assiris a governar el territori conegut com a "Triangle assiri" al nord de l'Iraq. Aquest fet fou el desencadenant de la primera matança del govern iraquià contra els assiris coneguda com a massacre de Simele.

El govern baasista va fer promeses als assiris el 1967. En preparació per l'autonomia el congres assiri de Teheran de 1971 va adoptar una bandera nacional. El govern baasista va complir les promeses i va reconèixer els drets culturals dels assiris, caldeus i membres de la comunitat siríaca oriental el 1972. La seva llengua seria d'ús a totes les escoles primaries en les que la majoria dels alumnes parlessin en neoarameu/siríac (també s'ensenyaria l'àrab) i es van crear programes de radio i televisió i van sorgir tres revistes; es va fundar una associació d'escriptors i autors en siríac. El 1977 un govern provisional assiri a Chicago, als Estats Units, va establir una constitució pel futur estat autònom. Aquesta aspiració mai es va concretar però segueix entre les reivindicacions dels assiris actuals. El 1977 i 1978 la campanya d'arabització va afectar als assiris. Tot i que Tarek Aziz, el ministre d'afers exteriors iraquià, era assiri, Saddam Hussein va seguir una política hostil cap als kurds, assiris/caldeus i turcmans. A la guerra Iran-Iraq nombrosos assiris van lluitar pels dos costats i van morir uns seixanta mil assiris. Quan Saddam Hussein va arribar a la presidència hi havia no menys de dos milions d'assiris; en acabar la invasió americana es creu que eren vers un milió i mig, molts havien sortit com a refugiats, i altres havien migrat a Jordània, Síria i Líban i a països estrangers com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Estats Units i alguns a Europa.

Guerra de l'Iraq

Després de la invasió americana els assiris foren perseguits pels extremistes musulmans. En alguns llocs com Dora, un barri al sud-oest de Bagdad el 90% dels assiris van haver de fugir o foren assassinats. Church Bombings in Iraq Since 2004. Aina.org [Consulta: 2008-11-16]. . El ressentiment contra l'ocupació americana es revenjava amb els cristians locals; també altres fets com la publicació d'uns dibuixos de Mahoma a una revista danesa, i unes desafortunades declaracions de Benet XVI, van ser revenjades contra els assiris. Des de el inici de la guerra de l'Iraq el 2003 unes 46 esglésies cristianes o monestirs van patir bombes o atacs seriosos.

El poble

Subdivisions

Les grans subdivisions ètniques dels assiris són:

• Grup oriental (ritus siríac oriental)
• Grup occidental (ritus siríac occidental)

Subdivisions religioses-geogràfiques-lingüístiques:

• Siríacs jacobites (ritus siríac occidental) a Turquia, Síria i alguns a l'Iraq, que formen part de les esglésies següents:
  • Església Ortodoxa Siríaca
  • Església Catòlica Siríaca).
• Nestorians (ritus siríac oriental) a l'Iraq, l'Iran i alguns a l'Anatòlia oriental, que formen part de les següents esglésies:
  • Església Assíria Oriental
  • Antiga Església Oriental
• Caldeus (anomenats caldeus cristians o caldeus catòlics) a l'Iraq i al nord de l'Iran, que formen part de l'església següent:
  • Església Catòlica Caldea

Pàtria

Els assiris són considerats un poble indigena de l'Orient Mitjà amb el seu origen en la zona entre el Tigris i el Eufrates. A l'Iraq hi viuen un milió i mig d'assiris, a Síria 877.000 i a l'Iran uns 80.000. A Tur Abidin, a Turquia, considerada la pàtria dels siríacs o arameus, només en queden 3.000 i a tota Turquia uns 15.000. Després del 1915, durant el genocidi, molts assiris i siríacs van fugir a altres països de l'Orient Mitja, a la Rússia soviètica i a països occidentals. Mig milió viuen a Europa (Alemanya, Suècia). Les comunitats més grans són les de Södertälje, Chicago i Detroit.

Ells mateixos afirmen ser descendents dels antics accadis, qui, sota Sargon I d'Accad, foren la classe dirigent d'Assíria. Babilònia (Sumer i Accad) fou un territori sotmès a Assíria. El títol de "rei de Babilònia" era "Rei de Sumer i Accad" com a transliteració de l'accadi Šār Mat Šūmerī ū Akkadī. Finalment, les tribus aramees foren assimilades a l'Imperi Assiri i la seva llengua esdevingué dominant, mentre que emergien cultures de formes diferents a l'Assíria. Avui, a certes àrees del territori assiri, la identificació amb la comunitat depèn de la vila d'origen de la persona (veure Llista de viles assíries) o denominació cristiana, com catòlics caldeus.

Identitat

Bandera del poble assiri (des de 1971 amb modificacions el 1973)

Bandera dels caldeus (des de 1997)

Bandera dels arameus o siríacs

Els assiris estan dividits en diverses esglésies (vegeu apartat "Religió") i parlen diferents dialectes neo arameus que a més a més molts poden llegir i escriure. Existeixen fortes pressions per a que s'identifiquen com a àrabs. Els assiris eren el 5% de la població de l'Iraq abans de la guerra (2003) però el seu nombre ha baixat considerablemt i ha pujat el nombre a Síria. A Turquia se'ls pressiona per identificar-se com a turcs i al Kurdistan com a kurds. A Síria estan desapareixent com a grup ètnic separat a causa de l'assimilació i només subsisteixen a les zones més aïllades.

Autodesignació

Les diferents comunitats de parlants de dialectes neoarameus a Iraq, Iran, Síria i Turquia, advoquen per diferentes denominacions ètniques pel poble:

• "Assiris" (Aturaye ܐܬܘܪܝܐ, de l'antiga Assíria, defensat pels seguidors de l'Església Assíria Oriental i l'Antiga Església Oriental, un dels grups dels assiris orientals. En conseqüència aquests assiris anomenen als de Síria assiris occidentals (i a sí mateixos assiris orientals); però els "assiris occidentals" prefereixen la denominació de siríacs, rebutjant assiri, siri o ètnic sirià. El nom d'assiris és acceptat no obstant per algunes comunitats occidentals part de l'Església Ortodoxa Siríaca i de l'Església Catòlica Siríaca i alguns grups de caldeus. Aquesta tendència acceptaria el nom "siríacs" (suryoye)
• "Siríacs" (Suryoye, Suroye ܣܘܪܝܝܐ) defensat pels seguidors de l' l'Església Ortodoxa Siríaca i de l'Església Catòlica Siríaca i de l'Església Maronita.
• Arameus (Aramaye ܐܪܡܝܐ, pels antics arameus, defensat pels seguidors de l'Església Ortodoxa Siríaca i de l'Església Catòlica Siríaca i de l'Església Maronita que pensen que el nom siríac origina confusió amb els sirians àrabs.
• "Caldeus", de l'antiga Caldea, defensar pels seguidors de l'Església Catòlica Caldea

Així hi ha tres denominacions possibles: Assiris, Siríacs/Arameus i Caldeus. El conflicte deriva principalment del debat sobre si Síria i Assíria són sinònims, qüestió que darrerarement sembla haver-se decantat cap a que efectivament Síria deriva d'Assíria (𒀸𒋗𒁺 𐎹 Aššūrāyu). Però alguns erudits rebutgen aquesta teoria i resten importància a aixó en el conflicte pel nom.

Alqosh al mig de la civilització assíria.

Rudolf Macuch assenyala que el neoarameu oriental inicialment utilitzava el terme "Sirià" (suryêta) i només molt posteriorment, amb la pujada del nacionalisme, es va canviar a "assiri" (atorêta). . Segons Tsereteli, tanmateix, un equivalent georgià d'"assiris" apareix en antics documents georgians i armenis. . Això es relaciona amb la teoria que les nacions a l'est de Mesopotàmia coneixien el grup com assiris, mentre que a l'oest, començant al període d'influència grega, el grup es coneixia com a sirians.

Llengua

La majoria dels assiris parlen una forma moderna de siríac, una forma d'arameu. Totes ells són classificades com a llengües neoarameuques. La llengua neoaramea que parlen els assiris deriva de l'antic arameu, llengua franca a l'imperi neoassiri desplaçant a l'antic dialecte semític accadià. L'arameu fou la llengua del comerç, els negocis i les comunicacions i va esdevenir llengua vernacular a Assíria. L'acadià s'havia extingit el segle I encara que algunes paraules van sobreviure en el neoarameu.

Els llenguatges neoarameus orientals inclouen com a dialectes tant el caldeu i el turoyo com l'assiri propi; s'escriuen en escriptura siríaca derivada de l'antic alfabet aramaic.

Els assiris lògicament parlen la llengua del país on viuen o en molts casos dues llengües (per exemple àrab i kurd, o àrab i turc). Els assiris anomenen a la llengua (formada com s'ha dit per diversos dialectes) suret o soureth. A Síria s'ha trobat una estàtua amb inscripcions assíries i aramees que sembla ser el primer testimoni de l'arameu.

El neoarameu conserva moltes similaritats amb l'arameu imperial (antic arameu). Els primers visitants europeus a Mesopotàmia en els temps moderns van trobar un poble que s'identificava com a assiris i homes que portaven noms antics assiris com Sargon i Senaquerib. El assiris exhibeixen un fort grau de continuïtat lingüística, religiosa i cultural des de el temps dels grecs clàssics, a través de perses, parts, bizantins, sassànides, àrabs, turcmans, perses i turcs otomans. No obstant la seva descendència directa dels antics assiris o neobabilonis, defensada pels nacionalistes assiris, ha estat disputada per alguns historiadors, però altres hi donen suport com H.W.F. Saggs, Robert D. Biggs i Simo Parpola i per a iranologistes com Richard Nelson Frye.

Religió

Pertanyen a diferents religions critianes:

• L'Església Oriental Assíria es creu que té uns 300.000 membres. El patriarca és Mar Dinkha IV que resideix a Chicago
• L'Església Catòlica Caldea en tindria uns 900.000. El patriarca es Mar Emmanuel III Delly, que fou elevat a cardenal (el primer assiri elevat a aquesta dignitat) el 2007
• L'Església Ortodoxa Siríaca (ʿIdto Suryoyto Triṣaṯ Šuḇḥo) en té uns 100.000 . El patriarca és Ignatius Zakka I Iwas amb seu a Damasc
• L'Antiga Església Oriental tindria uns 80.000 membres i el patriarca, Mar Addai II, resideix a Bagdad
• L'Església Catòlica Siríaca
• L'Església Maronita o Església Siríaca Maronita

Algunes confiessions protestants van captar alguns adeptes però són una minoria molt petita. Formen part de l'Església Evangèlica Assíria, l'Església Pentecostal Assíria i altres grups.

Celebren el baptisme i la primera comunió. Al moment de la mort, al cap de tres dies de l'enterrament hi ha una reunió per celebrar l'ascensió al cel (com Jesús) i al cap de set dies una nova reunió per commemorar la seva entrada a l'altra vida. Els parents propers van vestits de negre durant 40 dies amb les seves nits, i a vegades fins un any, en signe de respecte. Els assiris també practiquen matrimonis únics. Els rituals realitzats durant els casaments inclouen molts tipus diferents d'elements dels 3.000 darrers anys; un casament assiri tradicional dura una setmana però avui dia el més habitual són 2 o 3 dies i 1 o 2 dies a la diàspora.

Cultura

Nen amb la roba tradicional assíria

Assiris tocant la Zoorna i la Dahola

La cultura assíria està en gran part influïda per la religió. La llengua es lliga a l'església també perquè utilitza la llengua siríaca en la litúrgia. Es fan festivals religiosos en festes com Pasqua i Nadal. Hi ha també un festival al Kha b-nisan (equinocci vernal).

La gent sovint saluda i diu adéu als parents amb un petó a cada galta i dient "La pau t'acompanyi". Altres reben amb una apretada de mà, només amb la mà dreta ja que segons la tradició la mà esquerra està associada amb el mal. Similarment, les sabates no poden quedar afrontant una a l'altra, un no pot tenir els seus peus encarant-se amb qualsevol directament, xiular de nit és despertar mals esperits, etc..

Hi ha molts costums assiris que són comuns a altres cultures de l'Orient Mitjà. Un pare posarà sovint un penjoll a la seva criatura per a evitar "el mal d'ull". Escopir a qualsevol o a les seves pertinences és vist com a insult greu.

Música i dansa

• La zoorna (flauta bàsica) i la dahola (tambor gran) són els instruments musicals principals. El primer festival de música arameu es va fer al Líban de l'1 al 4 d'agost. Tenen diverses danses tradicionals que utilitzen especialment a les grans cerimònies com a casaments i són barreja d'elements assiris i altres que no ho són.

Festivals

Els festivals tendeixen a ser associats amb la religió. Destaquen:

• Pasqua (el més important) que per basar-se en el calendari gregorià es celebra entre el 22 de març i el 25 d'abril
• kha b-nisan, any nou assiri, tradicionalment l'1 d'abril encara que normalment es celebra el gener
• Som Baoutha, la festa de Nineveh. És un període de tres dies de dejuni i oració.
• Somikka, la versió assíria d'Halloween.
• Kalu d'Sulaqa, celebració de la llegenda de Malik Shalita.

Roba tradicional

La roba assíria varia de poble a poble. La roba és normalment de colors blau, vermell, verd, groc i morat. Tots aquests colors també es poden utilitzar com a brodats en una peça de roba blanca de roba. La decoració és pròdiga i a vegades inclou joieria.

Cuina

La cuina és similar a altres cuines de l'Orient Mitjà. És rica en grans, carns, patata, tomàquet i arròs; aquest darrer normalment és servit amb tots els àpats acompanyats per un estofat que es posa típicament sobre l'arròs. El te és una beguda popular, i hi ha també uns quants plats de postres, aperitius, i begudes.

Noms

Els noms accadians estan testimoniats al període sassànida abans de que fossin canviats per noms bíblics. Aquestos, en les seves variants d'àrab, siríac i anglès són ara tradicionals. Els noms com Daniel, David, Gabriel, Jordi, Jacob, Josep, Tomàs, Pere, Jaume, Joan, Elies i Maria són d'origen religiós clar, encara que molts dels noms esmentats són en arameu. Als nens se'ls donen sovint noms bíblics, i, per patriotes assiris, noms assiris com Ashur, Sargon, Shamiram, Nineveh, Ninos, Nimrod, etc. i pels nacionalistes aremeus/siríacs, noms aramaus/siríacs com Abgar, Aram, Afrem, Aryu, etc. També es donen noms francesos com Jean, Pierre, Lawrence. Els noms d'origen turc i àrab són també habituals. A Turquia els noms són predominantment turcs com a resultat del dret turc que prohibeix als assiris batejar amb noms assiri als seus fills, i el nom assiri passa a ser un renom.

Genètica

Un estudi genètic de finals sel segle XX dirigit per Cavalli-Sforza, Paolo Menozzi i Alberto Piazza mostra que els assiris tenen un perfil genètic diferenciat. Les anàlisis genètiques dels assiris de l'Iran demostra que tots són propers genèticament amb molt poca aportació o barreja externa dels musulmans perses; el codi genètic dels assiris iranians és molt proper al del conjunt dels assiris. Cavalli-Sforza i els altres afegeixen "els assiris són un grup homogeni suposadament originari d'Assíria, al nord de l'Iraq, i són cristians i probablement descendents dels seus homònims antics". Les dades genètiques són compatibles amb la història i amb el paper de la religió en el manteniment d'una identitat assíria separada durant l'època cristiana fins avui.

Bandera d'Assíria

Apart de les banderes històriques utilitzades vers 1919-1921 quan van intentar un estat propi, els assiris a l'exili van tenir una bandera de fet; el 1971 el Congres Nacional Assiri va adoptar una bandera que pretenia ser comuna per a tota la nació i ho va ser un temps, però als darrers anys s'han adoptat banderes diferents pels tres grups de la nació. També existeixen nombroses banderes polítiques (dels partits polítics i llistes electorals al Kurdistan) o polititzades (una bandera dels assiris favorables a Saddam Hussein i una dels favorables a la revolució islàmica de l'Iran).

Partits polítics assiris

Internacionals

• Aliança Universal Assíria
• Aliança Universal Siríaca
  • Unió Siríaca Europea
  • Associació Aramea Americana

Partits a l'Iraq

• Assemblea Nacional Assíria (Grup Nacional Assiri) (Iraq)
• Partit d'Alliberament Assiri
• Assemblea Cultural Caldea
• Partit Comunista Khaldu-Ashur
• Conferència General Assíria
• Congrés Nacional Assiri
• Congrés Nacional Caldeu
• Consell Nacional de Beth-Nahrin
• Consell Popular Caldeu-Siríac-Assiri
• Cristians Democràtics (Iraq)
• Partit Democràtic de Bet Nahrain (Partit Democràtic de la Terra dels Dos Rius)
• Fòrum Democràtic Caldeu
• Partit de la Llibertat de Beth-Nahrain (Gabo d’Hirutho d’Beth-Nahrain - GBH) també anomenat Partit de la Llibertat d'Assíria
• Moviment d'Alliberament Assiri
• Moviment de l'Assemblea Independent Siríaca o Moviment de la Reunió Siríaca Independent
• Zowaa o Moviment Democràtic Assiri (ADM - Zowaa Demoqrataya Aturaya)
• Organització Democràtica Assíria
• Organització Nacional Assíria (ANO).
• Partit Patriòtic Assiri
• Partit Progressista Nacionalista Assiri
• Partit Socialista Assiri
• Societat Cultural caldea
• Partit de la Unió Democràtica Caldea
• Unió Nacional de Beth-Nahrin
• Unitat Cristiana del Kurdistan (després Consell Nacional Caldeu-Siríac Assiri)

Llistes electorals

• Llista de l'Assemblea Nacional Assíria
• Llista Autonomista Caldea-Siríaca-Assíria
• Coalició Democràtica de Beth-Nahrin
• Llista Democràtica Ishtar
• Llista Democràtica Khaldu-Ashur
• Llista Nacional Nahrain
• Llista Patriòtica Ishtar
• Al-Rafidain
• Llista Unificada Caldea

Síria, Turquia

• Organització Democràtica Assíria (ADO - Mtakasta Demoqrateta Atureta) (Síria-Turquia-Iraq)
• Organització de la Revolució Patriòtica de Bethnahrin (Síria-Turquia-Iraq)
• Partit de la Llibertat de Beth-Nahrain (Síria-Turquia-Iraq)
• Consell Nacional de Beth-Nahrin (Síria-Turquia-Iraq)

Iran

• Societat Assíria del Progrés Nacional

Líban

• Lliga Siríaca
• Partit Assiri (Shuraya)
• Unió Siríaca (o Siriaca-Caldea) del Líban
• Organització Democràtica Aramea

Jordània

• Amics Siríac-Arameus de Jordània (Jordània)

Bibliografia

• Aphram I Barsoum, Patriarch. The Scattered Pearls, 1943. 

• Benjamin, Yoab. Assyrians in Middle America: A Historical and Demographic Study of the Chicago Assyrian Community (PDF). 10. Journal of Assyrian Academic Studies. 

• BetGivargis-McDaniel, Maegan. Assyrians of New Britain. Arcadia Publishing, 2007. ISBN 0738550124. OCLC 156908771. 

• Brock, Sebastian. The Hidden Pearl: The Aramaic Heritage. Trans World Film, 9 September 2002. ISBN 1-931956-99-5. 
• De Courtis, Sėbastien. The Forgotten Genocide: Eastern Christians, the Last Arameans. 1st Gorgias Press. Piscataway, New Jersey : Gorgias Press, 2004. ISBN 1593330774 9781593330774. 

• Donabed, Sargon; Donabed, Ninos. Assyrians of Eastern Massachusetts. Arcadia Publishing, 2006. ISBN 0738544809. OCLC 70184669. 

• Ephrem I Barsaum, Ignatius. De spridda pärlorna - En historia om syriansk litteratur och vetenskap (en Swedish). Sweden: Anastasis Media AB, 2006. ISBN 9197575143. 

• Gaunt, David; Jan Bet̲-Şawoce, Racho Donef. Massacres, resistance, protectors: Muslim-Christian relations in Eastern Anatolia during World War I. Gorgias Press LLC, 2006. ISBN 1593333013. OCLC 85766950. 

• Henrich, Joseph; Henrich, Natalie. Why Humans Cooperate: A Cultural and Evolutionary Explanation. Oxford University Press, May 2007. ISBN 0195314239. 

• Hollerweger, Hans. Tur Abdin: A Homeland of Ancient Syro-Aramaean Culture (en English, German, Turkish), 1999. ISBN 3-9501039-0-2. 
• Kevin B. MacDonald. «Socialization for Ingroup Identity among Assyrians in the United States». (2004-07-29).
• Simo Parpola. National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in Post-Empire Times (PDF). 18, 2004. 

• Taylor, David; Brock, Sebastian. Vol. I: The Ancient Aramaic Heritage. Trans World Film, 9 September 2002. 

• Taylor, David; Brock, Sebastian. Vol. II: The Heirs of the Ancient Aramaic Heritage. Trans World Film, 9 September 2002. 

• Taylor, David; Brock, Sebastian. Vol. III: At the Turn of the Third Millennium; The Syrian Orthodox Witness. Trans World Film, 9 September 2002. 
• Mario Nordio Assiri. Una minoranza complessa a Minoranze núm. 16, 4rt trimestre 1979

Enllaços externs

• Britannica Online, Poble assiri
• A Assyria virtual: Cyberland
• Assyria virtual: Cristians de l'Orient Mitjà
• Vestits assiris tradicionals
• Assiris
• Qui són els assiris?
• La Bandera Assíria
• Organització Democràtica Assíria