Assisa panis et cervisiæ

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentAssisa panis et cervisiæ
Marques de pa d'origen medieval sobre les parets de la catedral de Freiburg a Alemanya, indicant la necessitat de reglamentar la venda del pa.

Assisa panis et cervisiæ és una frase llatina que fa referència a una llei del segle xiii, aplicada a Anglaterra durant l'edat mitjana, amb l'objecte de regular els preus i la quantitat tant del pa com de la cervesa, amidant i estandarditzant els productes dels forners i cervecers.

La llei va ser promulgada per Enric III entre 1266 i 1271.[1] Va ser la primera llei en la història d'Anglaterra (i tal vegada a Europa) a fi de regular la producció d'aliments.[2][3] A nivell local, l'aplicació de la normativa va resultar ser una llicència regulatòria, aplicada molt severament contra aquells artesans que venien arbitràriament o mitjançant enganys.[4] En les àrees rurals, la norma va ser vigilada pels manorial lords, qui feien reunions trisemanals en què podien decidir les penes per als acusats.[5]

La llei va ser derogada per la Statute Law Revision Act 1863, prop de 500 anys després de la seva creació.

Origen[modifica]

La quantitat d'equipament emprat en la producció de pa i cervesa, particularment el forn, va fer que sorgís la necessitat de regular el mercat per controlar els preus, les quantitats i qualitats, tot això amb l'objectiu de prevenir el frau alimentari a l'edat mitjana. Aquesta llei va fixar el preu de la cervesa ale i el pes de pa que es podia comprar amb un farthing.[6][7] L'acte estava pensat como una simple exemplificació contra els panaders dels comptats.[8]

Declaracions[modifica]

Pa[modifica]

La llei relativa al pa va establir una àmplia escala, que estableix les relacions entre el preu del blat i el del pa a la venda, establint una regla per la qual una cambra (quarter) de blat es pot vendre a dotze penics, el farthing d'una barra de pa elaborada amb la millor farina blanca hauria de pesar sis lliures i setze xílings. La llei estableix i clarifica el preu del pa en funció del preu del blat: "and for every six pence added to the quarter of wheat, the weight of the farthing loaf is reduced; until, when the wheat is at twenty shillings a quarter, it directs the weight of the loaf to be six shillings and three pence".[8]

La llei anglesa assisa del pa va ser aplicada per força fins a començaments del segle xix, quan va ser abolida només a Londres.[2]

Cervesa[modifica]

De manera similar, l'assisa regulava el preu per galó d'ale, pel que fa al preu del blat, l'ordi, i la civada. Amb el temps aquesta llei es va fer opresiva i d'aquesta forma Enric VIII ja en el segle xvi va alleujar la pressió deixant als cervecers que venguessin la cervesa a discreció i sota les regles del mercat.

Referències[modifica]

  1. Ross, Alan S.C. "The Assize of Bread". The Economic History Review, New Series, Vol. 9, No. 2. (1956), pp. 332-342.
  2. 2,0 2,1 Henry de Beltgens Gibbins. The Industrial History of England. Methuen. 1897. p 229.
  3. Cartwright, Peter. Consumer Protection and the Criminal Law. Cambridge University Press. ISBN 0-521-59080-9. 2001. p 152.
  4. Bennett, Judith M. Women in the Medieval English Countryside. (Nova York: Oxford University Press, 1987) 233-236.
  5. Hornsey, Ian. A History of Beer and Brewing. Royal Society of Chemistry. ISBN 0-85404-630-5. 2004. pp. 292-296.
  6. Wood, Diana. Medieval Economic Thought. Cambridge University Press. ISBN 0-521-45893-5. 2002. p 97-98.
  7. Matt. 10:29; Luke 12:6. Greek assarion, i.e., una petita moneda que era equivalent a la desena part del denari o Dracma.
  8. 8,0 8,1 Davies, Charles. The Metric System, Considered with Reference to Its Introduction Into the United States. A. S. Barnes and Company. 1871.